113 205
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + + + + + + + + + + Llínea 17:
Llínea 28: − + Llínea 24:
Llínea 35: + + + + + + Llínea 29:
Llínea 46: + + + + + +
sense resum d'edició
'''Elena Just Castillo''', coneguda també per '''Palmira Luz''', ([[Valéncia]], [[1873]] - [[sigle XX]]), fon una política [[Valencians|valenciana]].
{{Biografia|
| nom = Elena Just Castillo
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Política i feminista
| data_naix = [[1873]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[Sigle XX]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Elena Just Castillo''', coneguda també per '''Palmira Luz''', ([[Valéncia]], [[1873]] - † [[sigle XX]]), fon una política [[Valencians|valenciana]]. Es va convertir en el referent feministe en la ciutat de Valéncia.
== Biografia ==
== Biografia ==
Elena fon també el braç i el cervell de la societat El Be d'Obreres (''El bien de obreras'') fundada en 1899, descollant a partir de [[1902]] pels seus dots d'oradora en els actes de protesta contra la repressió en [[Barcelona]] despuix de la folga general de febrer, i sobretot, durant el conflicte originat en una fàbrica de filats de seda en l'autumne d'eixe any, que desembocà en una desocupació total en demanda de millora de salaris i reducció de jornada laboral, acompanyat de mítins i manifestacions recolzats per bona part de les societats obreres; com la que va recórrer en Palmira al front els carrers de Valéncia, reunint a unes 400 dònes.
Elena fon també el braç i el cervell de la societat El Be d'Obreres (''El bien de obreras'') fundada en 1899, descollant a partir de [[1902]] pels seus dots d'oradora en els actes de protesta contra la repressió en [[Barcelona]] despuix de la folga general de febrer, i sobretot, durant el conflicte originat en una fàbrica de filats de seda en l'autumne d'eixe any, que desembocà en una desocupació total en demanda de millora de salaris i reducció de jornada laboral, acompanyat de mítins i manifestacions recolzats per bona part de les societats obreres; com la que va recórrer en Palmira al front els carrers de Valéncia, reunint a unes 400 dònes.
Elena va simbolisar l'auge del primer associacionisme femení de base obrera en Valéncia i fins i tot va compartir atril en Teresa Claramunt en alguna ocasió; i potser per això, advertiria pronte l'escàs interés del republicanisme blasquiste en dissenyar un proyecte educatiu integral per a la dòna, és dir, que fora més allà de l'àmbit domèstic i que servira per ad alguna cosa més que com a adorn electoral.
Elena va simbolisar l'auge del primer associacionisme femení de base obrera en Valéncia e inclús va compartir atril en Teresa Claramunt en alguna ocasió; i potser per això, advertiria pronte l'escàs interés del republicanisme blasquiste en dissenyar un proyecte educatiu integral per a la dòna, és dir, que fora més allà de l'àmbit domèstic i que servira per ad alguna cosa més que com a adorn electoral.
Fon defensora del llaïcisme més popular i figurà entre [[1901]] i [[1903]] en la junta directiva de la Primitiva Societat d'Instrucció Llaica, núcleu original d'Escola Moderna valenciana; i ademés fon de les iniciadores de l'escola La Llum de la barriada de Russafa, 1901, destacada iniciativa pedagògica on seria mestra i mantindria el seu respal en els anys següents.
Fon defensora del llaïcisme més popular i figurà entre [[1901]] i [[1903]] en la junta directiva de la Primitiva Societat d'Instrucció Llaica, núcleu original d'Escola Moderna valenciana; i ademés fon de les iniciadores de l'escola La Llum de la barriada de Russafa, 1901, destacada iniciativa pedagògica on seria mestra i mantindria el seu respal en els anys següents.
No es coneix la data exacta de la mort d'Elena Just pero sí se sap per les cròniques de l'época i el minuciós treball del seu nebot que ya de vella, Elena seguia sent referent de la ciutat. A la seua casa acodien polítics i intelectuals del moment per a que Elena els aconsellara. El seu llegat seguix hui viu, just quan l'efervescència feminista i els drets laborals de la dòna estan alcançant cotes que per a la pròpia Elena serien impensables.
No es coneix la data exacta de la mort d'Elena Just pero sí se sap per les cròniques de l'época i el minuciós treball del seu nebot que ya de vella, Elena seguia sent referent de la ciutat. A la seua casa acodien polítics i intelectuals del moment per a que Elena els aconsellara. El seu llegat seguix hui viu, just quan l'efervescència feminista i els drets laborals de la dòna estan alcançant cotes que per a la pròpia Elena serien impensables.
== Reconeiximents ==
En l'agost de l'any [[1931]] es crearen dins del Partit d'Unió Republicana Autonomista, les Agrupacions Femenines Republicanes en les quals militaren una notable cantitat de dònes.
Elena Just, d'avançada edat, fon nomenada presidenta d'honor de la Federació d'estes agrupacions pel caràcter simbòlic i emblemàtic de la seua persona i se li tributà un homenage públic per la seua llavor a favor de la República i en pro de l'emancipació femenina.
== Referències ==
== Referències ==
* [https://valenciaplaza.com/elena-just-la-republicana-amiga-de-azzati-y-blasco-ibanez Elena Just, la republicana amiga de Azzati y Blasco Ibáñez - Valencia Plaza]
* [https://valenciaplaza.com/elena-just-la-republicana-amiga-de-azzati-y-blasco-ibanez Elena Just, la republicana amiga de Azzati y Blasco Ibáñez - Valencia Plaza]
* [https://www.portaloaca.com/historia/biografias/10891-palmira-luz-madre-acracia.html Palmira Luz, Madre Acracia - Portal libertario Oaca]
* [https://www.portaloaca.com/historia/biografias/10891-palmira-luz-madre-acracia.html Palmira Luz, Madre Acracia - Portal libertario Oaca]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics valencians]]
[[Categoria:Feminisme]]