78 854
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 97:
Llínea 97: − + Llínea 113:
Llínea 113: − + Llínea 119:
Llínea 119: − + Llínea 130:
Llínea 130: − + − + Llínea 191:
Llínea 191: − +
sense resum d'edició
=== Transport urbà ===
=== Transport urbà ===
==== Autobús ====
==== Autobús ====
La capital de la Plana posseïx 12 llínies, més 2 bises, més una llínia especial d'autobús urbà (empresa Autotransports Colectius Castellonencs ELS SEUS o ACCSA):
La capital de la Plana posseïx 12 llínees, més 2 bises, més una llínea especial d'autobús urbà (empresa Autotransports Colectius Castellonencs ELS SEUS o ACCSA):
*Línia 1: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
*Línia 1: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
*Línia 2: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
*Línia 2: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
*Línia 12bis: Polideportiu Ciutat de Castelló - FFCC - Universitat
*Línia 12bis: Polideportiu Ciutat de Castelló - FFCC - Universitat
*Línia Nou Cementeri: Plaça de l'Independència - Cementeri Sant Josep - Nou Cementeri
*Línia Nou Cementeri: Plaça de l'Independència - Cementeri Sant Josep - Nou Cementeri
La freqüència de pas de les llínies oscila entre 10 i 30 minuts.
La freqüència de pas de les llínees oscila entre 10 i 30 minuts.
==== TVRCas ====
==== TVRCas ====
====Bicicas====
====Bicicas====
El '''Bicicas''', és un nou servici de lloguer de bicicletes, que ha posat a disposició l'Ajuntament de Castelló, per a desplaçar-se per la ciutat i evitar aixina, els congestionaments de tràfic que es produïxen diàriament.
El '''Bicicas''', és un nou servici de lloguer de bicicletes, que ha posat a disposició l'Ajuntament de Castelló, per a desplaçar-se per la ciutat i evitar aixina, les congestions de tràfic que es produïxen diàriament.
Hi ha quatre punts d'arreplega:
Hi ha quatre punts d'arreplega:
*L'''Àgora de l'[[Universitat Jaume I de Castelló|UJI]].
*L'''Àgora de l'[[Universitat Jaume I de Castelló|UJI]].
=== Ferrocarril ===
=== Ferrocarril ===
Castelló es troba comunicada, en Madrit i Barcelona per mig de les llínies de llarga distància (Arc, Talgo i Euromed).
Castelló es troba comunicada, en Madrit i Barcelona per mig de les llínees de llarga distància (Arc, Talgo i Euromed).
Castelló, també és l'inici d'una de les llínies de [[Rodalies Valéncia]], que a més de conectar en la Capital del Túria, el mateix tren permet comunicar per mig de parades en els pobles de l'oest de la província.
Castelló, també és l'inici d'una de les llínees de [[Rodalies Valéncia]], que a més de conectar en la Capital del Túria, el mateix tren permet comunicar per mig de parades en els pobles de l'oest de la província.
Fent transbordo en [[Valéncia]], pots seguir per les esbosses de Rodalia fins a [[Gandia]], [[Moixent]] i [[Utiel]] en la [[província de Valéncia]] i per mig de trens de llarga distància en [[Andalusia]]. Des de [[Sagunt]], es pot arribar a [[Caudiel]] en la [[província de Castelló]] i a [[Aragó]].
Fent transbordo en [[Valéncia]], pots seguir per les esbosses de Rodalia fins a [[Gandia]], [[Moixent]] i [[Utiel]] en la [[província de Valéncia]] i per mig de trens de llarga distància en [[Andalusia]]. Des de [[Sagunt]], es pot arribar a [[Caudiel]] en la [[província de Castelló]] i a [[Aragó]].
==== '''''[[El Fadrí]]''''' ====.
==== '''''[[El Fadrí]]''''' ====.
De propietat municipal i separat de la veïna cocatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terrassa rematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre 1591 i 1604 per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del Rei, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terrassa. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de ''la torre de Pisa de Castelló''.
De propietat municipal i separat de la veïna concatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terraça arrematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre 1591 i 1604 per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del Rei, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terraça. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de ''la torre de Pisa de Castelló''.
==== '''Edifici de [[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|Correus]]''' ====
==== '''Edifici de [[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|Correus]]''' ====