Diferència entre les revisions de "Domingo Fletcher Valls"
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | '''Domingo Fletcher Valls''' ([[Valéncia]], [[19 d'agost]] de [[1912]] - [[31 d'agost]] de [[1995]]) fon un arqueòlec [[Valencians|valencià]], dedicat a l'estudi de les cultures prehistòriques de les terres valencianes. | + | {{Biografia| |
+ | | nom = Domingo Fletcher Valls | ||
+ | | image = | ||
+ | | peu = | ||
+ | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
+ | | ocupació = Arqueòlec i escritor. | ||
+ | | data_naix = [[19 d'agost]] de [[1912]] | ||
+ | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
+ | | data_mort = [[31 d'agost]] de [[1995]] | ||
+ | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
+ | }} | ||
+ | '''Domingo Fletcher Valls''' ([[Valéncia]], [[19 d'agost]] de [[1912]] - † [[31 d'agost]] de [[1995]]) fon un arqueòlec i escritor [[Valencians|valencià]], dedicat a l'estudi de les cultures prehistòriques de les terres valencianes. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
− | + | Domingo Fletcher Valls naixqué en la ciutat de Valéncia, el 19 d'agost de 1912. Estudià Bachillerat en l'Institut Lluis Vives. En l'any [[1934]] es va llicenciar en Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Valéncia]], rebent el Premi Extraordinari. En [[Madrit]], estudià el doctorat. Professor Ajudant de Prehistòria i Arqueologia de l'Universitat Central des de [[1933]]. | |
Participà en numeroses excavacions com la de Cova de la Pileta de Benaoján ([[Màlaga]]), en el Cabezo del Tío Pío de Archena ([[Múrcia]]), en la Cova Negra en [[Xàtiva]], en la Bastida de les Alcuses de [[Moixent]], en el Tossal de Sant Miquel en [[Llíria]], estes últimes en poblacions valencianes. | Participà en numeroses excavacions com la de Cova de la Pileta de Benaoján ([[Màlaga]]), en el Cabezo del Tío Pío de Archena ([[Múrcia]]), en la Cova Negra en [[Xàtiva]], en la Bastida de les Alcuses de [[Moixent]], en el Tossal de Sant Miquel en [[Llíria]], estes últimes en poblacions valencianes. | ||
Llínea 11: | Llínea 22: | ||
La colaboració de Pericot García en Isidro Ballester Tormo, que en [[1927]] havia fundat el Servici d'Investigació Prehistòrica, va dur a que Domingo Fletcher, entre atres alumnes, començara a colaborar en les investigacions i excavacions del SIP. En l'any [[1931]] Fletcher fon nomenat agregat del Servici i en [[1932]], colaborador. | La colaboració de Pericot García en Isidro Ballester Tormo, que en [[1927]] havia fundat el Servici d'Investigació Prehistòrica, va dur a que Domingo Fletcher, entre atres alumnes, començara a colaborar en les investigacions i excavacions del SIP. En l'any [[1931]] Fletcher fon nomenat agregat del Servici i en [[1932]], colaborador. | ||
− | Des de [[1932]], sent ell molt jove, estigué relacionat en el Servici d'Investigació Prehistòrica de Valéncia, participant en alguna de les seues excavacions arqueològiques. Des de [[1951]] fins a la seua jubilació en [[1982]], va ocupar el lloc de director del Servici d'Investigació Prehistòrica de Valéncia i del [[Museu de Prehistòria de Valéncia]], quedant des de [[1984]] com a director honorari del SIP i del Museu. Despuix de la seua mort en [[1995]], el Museu de Prehistòria de Valéncia va passar a cridar-se "Domingo Fletcher Valls". Destaquen els seus estudis sobre ploms i inscripcions ibèriques. | + | Des de l'any [[1932]], sent ell molt jove, estigué relacionat en el Servici d'Investigació Prehistòrica de Valéncia, participant en alguna de les seues excavacions arqueològiques. Des de [[1951]] fins a la seua jubilació en [[1982]], va ocupar el lloc de director del Servici d'Investigació Prehistòrica de Valéncia i del [[Museu de Prehistòria de Valéncia]], quedant des de [[1984]] com a director honorari del SIP i del Museu. Despuix de la seua mort en [[1995]], el Museu de Prehistòria de Valéncia va passar a cridar-se "Domingo Fletcher Valls". Destaquen els seus estudis sobre ploms i inscripcions ibèriques. |
Ya en [[1932]] figura en les Memòries de la Diputació de Valéncia com a colaborador del SIP. Des de llavors la seua vida professional i la seua passió per l'arqueologia estarien vinculades ad esta institució primer com a colaborador del director [[Isidro Ballester Tormo]], i des de [[1950]] com a director del SIP i del Museu de Prehistòria, càrrec en el que va permanéixer fins a la seua jubilació en l'any [[1982]] en que conclou una trayectòria eixemplar de la que lluïxen per igual el seu treball com a investigador i la dedicació al patrimoni arqueològic, que es traduïx en les excavacions i en les coleccions del Museu de Prehistòria. | Ya en [[1932]] figura en les Memòries de la Diputació de Valéncia com a colaborador del SIP. Des de llavors la seua vida professional i la seua passió per l'arqueologia estarien vinculades ad esta institució primer com a colaborador del director [[Isidro Ballester Tormo]], i des de [[1950]] com a director del SIP i del Museu de Prehistòria, càrrec en el que va permanéixer fins a la seua jubilació en l'any [[1982]] en que conclou una trayectòria eixemplar de la que lluïxen per igual el seu treball com a investigador i la dedicació al patrimoni arqueològic, que es traduïx en les excavacions i en les coleccions del Museu de Prehistòria. | ||
− | En [[1982]], en complir 70 anys es jubilà, cessant com a director del Servici d'Investigació Prehistòrica i del Museu de Prehistòria de la Diputació de Valéncia, càrrec que ostentava des de [[1950]]. També fon Cap de la secció de Prehistòria en Valéncia del [[CSIC]]. | + | En l'any [[1982]], en complir 70 anys es jubilà, cessant com a director del Servici d'Investigació Prehistòrica i del Museu de Prehistòria de la Diputació de Valéncia, càrrec que ostentava des de [[1950]]. També fon Cap de la secció de Prehistòria en Valéncia del [[CSIC]]. |
− | La seua gestió investigadora i museística va contar sempre en el reconeiximent de la [[Diputació de Valéncia]], que en [[1984]] el va nomenar director honorari del SIP i que, despuix del seu decés en [[1995]], va donar el seu nom des de [[1996]] al Museu de Prehistòria de Valéncia. | + | La seua gestió investigadora i museística va contar sempre en el reconeiximent de la [[Diputació de Valéncia]], que en [[1984]] el va nomenar director honorari del SIP i que, despuix del seu decés en l'any [[1995]], va donar el seu nom des de [[1996]] al Museu de Prehistòria de Valéncia. |
== Obra == | == Obra == | ||
Llínea 39: | Llínea 50: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Domingo_Fletcher Domingo Fletcher Valls en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Domingo_Fletcher Domingo Fletcher Valls en Wikipedia] | ||
+ | |||
+ | [[Categoria: Biografies]] | ||
+ | [[Categoria: Valencians]] | ||
+ | [[Categoria: Arqueòlecs]] | ||
+ | [[Categoria: Arqueòlecs valencians]] | ||
+ | [[Categoria: Escritors]] | ||
+ | [[Categoria: Escritors valencians]] | ||
+ | [[Categoria: Acadèmics RACV]] |
Última revisió del 19:10 29 ago 2022
Domingo Fletcher Valls | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Arqueòlec i escritor. | ||
Naiximent: | 19 d'agost de 1912 | ||
Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Defunció: | 31 d'agost de 1995 | ||
Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya |
Domingo Fletcher Valls (Valéncia, 19 d'agost de 1912 - † 31 d'agost de 1995) fon un arqueòlec i escritor valencià, dedicat a l'estudi de les cultures prehistòriques de les terres valencianes.
Biografia[editar | editar còdic]
Domingo Fletcher Valls naixqué en la ciutat de Valéncia, el 19 d'agost de 1912. Estudià Bachillerat en l'Institut Lluis Vives. En l'any 1934 es va llicenciar en Filosofia i Lletres en l'Universitat de Valéncia, rebent el Premi Extraordinari. En Madrit, estudià el doctorat. Professor Ajudant de Prehistòria i Arqueologia de l'Universitat Central des de 1933.
Participà en numeroses excavacions com la de Cova de la Pileta de Benaoján (Màlaga), en el Cabezo del Tío Pío de Archena (Múrcia), en la Cova Negra en Xàtiva, en la Bastida de les Alcuses de Moixent, en el Tossal de Sant Miquel en Llíria, estes últimes en poblacions valencianes.
Coincidí en l'Universitat en els professors Luis Gonzalbo París, catedràtic d'Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica i Luis Pericot García, catedràtic i subdirector del Servici d'Investigació Prehistòrica de Valéncia.
La colaboració de Pericot García en Isidro Ballester Tormo, que en 1927 havia fundat el Servici d'Investigació Prehistòrica, va dur a que Domingo Fletcher, entre atres alumnes, començara a colaborar en les investigacions i excavacions del SIP. En l'any 1931 Fletcher fon nomenat agregat del Servici i en 1932, colaborador.
Des de l'any 1932, sent ell molt jove, estigué relacionat en el Servici d'Investigació Prehistòrica de Valéncia, participant en alguna de les seues excavacions arqueològiques. Des de 1951 fins a la seua jubilació en 1982, va ocupar el lloc de director del Servici d'Investigació Prehistòrica de Valéncia i del Museu de Prehistòria de Valéncia, quedant des de 1984 com a director honorari del SIP i del Museu. Despuix de la seua mort en 1995, el Museu de Prehistòria de Valéncia va passar a cridar-se "Domingo Fletcher Valls". Destaquen els seus estudis sobre ploms i inscripcions ibèriques.
Ya en 1932 figura en les Memòries de la Diputació de Valéncia com a colaborador del SIP. Des de llavors la seua vida professional i la seua passió per l'arqueologia estarien vinculades ad esta institució primer com a colaborador del director Isidro Ballester Tormo, i des de 1950 com a director del SIP i del Museu de Prehistòria, càrrec en el que va permanéixer fins a la seua jubilació en l'any 1982 en que conclou una trayectòria eixemplar de la que lluïxen per igual el seu treball com a investigador i la dedicació al patrimoni arqueològic, que es traduïx en les excavacions i en les coleccions del Museu de Prehistòria.
En l'any 1982, en complir 70 anys es jubilà, cessant com a director del Servici d'Investigació Prehistòrica i del Museu de Prehistòria de la Diputació de Valéncia, càrrec que ostentava des de 1950. També fon Cap de la secció de Prehistòria en Valéncia del CSIC.
La seua gestió investigadora i museística va contar sempre en el reconeiximent de la Diputació de Valéncia, que en 1984 el va nomenar director honorari del SIP i que, despuix del seu decés en l'any 1995, va donar el seu nom des de 1996 al Museu de Prehistòria de Valéncia.
Obra[editar | editar còdic]
- (1949) Defensa del iberismo en Anals del Centre de Cultura Valenciana, ISSN: 0210-8666, N.º. 24, 1949, pàgs. 168-187.
- (1953) Avances y problemas de la prehistoria valenciana en los últimos veinticinco años. Discurs de D. Fletcher Valls en Anals del Centre de Cultura Valenciana, ISSN: 0210-8666, N.º. 31, 1953, pàgs. 8-36.
- (1953) Sobre el origen y cronología de los vasos ibéricos de borde dentado en Saitabi en revista de la Facultat de Geografia i Història, ISSN: 0210-9980, N.º. 9, 39-42, 1953, pàgs. 1-10.
- (1958) El Paleolítico y Mesolítico valencianos en Anals del Centre de Cultura Valenciana, ISSN: 0210-8666, N.º. 41, 1958, pàgs. 25-37.
- (1960) Problemas de la Cultura Ibérica.
- (1962) Algunas consideraciones sobre el nombre Tyris en Papeles del Laboratorio de Arqueología, ISSN: 0210-4873, N.º. 1, 1962 (Eixemplar dedicat a: La ciudad romana de Valencia), págs. 53-59.
- (1965) Algunas curiosidades toponímicas valencianas en Anals del Centre de Cultura Valenciana, ISSN: 0210-8666, N.º. 50, 1965, pàgs. 245-254.
- (1968) Esquema general sobre economía del pueblo ibero en Papeles del Laboratorio de Arqueología, ISSN: 0210-4873, N.º. 5, 1968 (Eixemplar dedicat a: Comunicaciones a la I Reunión de Historia de la Economía Antigua de la península ibérica), pàgs. 43-53.
- (1975) La Bastida de les Alcuses y el Guerrero de Mogente en Archivo de arte valenciano, ISSN: 0211-5808, N.º. 46, 1975, pàgs. 95-96.
- (1985) Ocho letreros ibéricos procedentes del Cerro de San Miguel (Llíria) en Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, ISSN: 0210-3729, N.º 19, 1985, pàgs. 195-200.
- (1987) El Poblado de San Miguel de Lliria y su entorno arqueológico en Anals de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, ISSN: 1130-426X, N.º. 65, 1987, pàgs. 123-135.
- (1994) Valores fonéticos atribuidos al grafema del alfabeto ibérico del S.E. en Anales de prehistoria y arqueología, ISSN: 0213-5663, N.º 9-10, 1993-1994, pàgs. 135-138.
- (1995) Iunstir, palabra ibérica en Arse: Bolletí anual del Centre Arqueològic Saguntí, ISSN: 0213-8026, N.º 28-29, 1994-1995, pàgs. 155-174.
- (2010) Acueductos romanos en término de Ribarroja del Turia (Valencia) en Serie popular, ISSN: 1889-5921, N.º. 9, 2010, pàgs. 8-21.