Canvis

| s6              =  

| s6              =  

| bandera_s6      =  

| bandera_s6      =  

| imatge_bandera = Banner of arms kingdom of Leon.svg

| image_bandera = Banner of arms kingdom of Leon.svg

| bandera        =  

| bandera        =  

| imatge_escut   = Kingdom of Leon Arms.svg

| image_escut   = Kingdom of Leon Arms.svg

| símbol          =  

| símbol          =  

| map            = Kingdom of Leon 1037.svg

| map            = Kingdom of Leon 1037.svg

| moneda                      =  

| moneda                      =  

| era                          =  

| era                          =  

| esdeveniment_inici          = [[Sucesió del Regne de Asturies]]

| esdeveniment_inici          = [[Successió del Regne de Asturies]]

| data_inici                  =  

| data_inici                  =  

| any_inici                    = 910

| any_inici                    = 910

== Antecedents ==

== Antecedents ==

Els seus orígens es troben en l'antic [[regne de León]], sorgit al principi del [[sigle X]] en el noroest de la península ibèrica com a successor del primitiu [[regne d'Astúries]]. Despuix de l'anexió del Regne de LLeó i la Corona de Castella (escissió del Regne de Lleó), el seu estatut jurídic va ser assimilat al castellà, el qual descendia del Lleonés (Corts de [[1188]]). Durant molt els regnes singulars i les ciutats varen conservar els seus drets particulars (entre els quals es trobaven els Furs de Lleó, el Fur Vell de Castella o els diferents furs municipals de Castella, Extremadura i Andalusia, els consells de Lleó, el fur de Oteruelo otorgat en [[1417]]), mentres s'anava articulant un dret territorial comú entorn a les Partides (h. [[1265]]), l'Ordenament d'Alcalà ([[1348]]) que encara manté al [[Pisuerga]] com a ralla tradicional entre la Regió de LLeó i la de Castella,{{demostrar}} i les Lleis de Bou ([[1505]]).  

Els seus orígens es troben en l'antic [[regne de León]], sorgit al principi del [[sigle X]] en el noroest de la península ibèrica com a successor del primitiu [[regne d'Astúries]]. Despuix de l'anexió del Regne de Lleó i la Corona de Castella (escissió del Regne de Lleó), el seu estatut jurídic va ser assimilat al castellà, el qual descendia del Lleonés (Corts de [[1188]]). Durant molt de temps els regnes singulars i les ciutats varen conservar els seus drets particulars (entre els quals es trobaven els Furs de Lleó, el Fur Vell de Castella o els diferents furs municipals de Castella, Extremadura i Andalusia, els consells de Lleó, el fur d'Oteruelo otorgat en [[1417]]), mentres s'anava articulant un dret territorial comú entorn a les Partides (h. [[1265]]), l'Ordenament d'Alcalà ([[1348]]) que encara manté al [[Pisuerga]] com a ralla tradicional entre la Regió de Lleó i la de Castella, i les Lleis de Bou ([[1505]]).  

[[Archiu:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg|thumb|200px|Map de la divisió en prefectures de 1810.]]

[[Archiu:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg|thumb|200px|Map de la divisió en prefectures de 1810.]]

El primer intent modern de crear una estructura territorial homogénea té lloc en [[1810]], per mig d'un decret dictat pel rei [[José  Bonaparte]] dividint el territori espanyol en 38 prefectures i 74 subprefectures. Les [[prefectura de Esla|prefectures de Esla]] (en capital en [[Astorga]]), [[prefectura de Tormes|Tormes]] (en capital en [[Salamanca]]) i [[prefectura de Águeda|Águeda]] (en capital en [[Ciutat Rodrigo]]) comprendran un territori similar al que posteriorment tindrien les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca (si be la prefectura de Águeda comprenia el nort de l'actual [[província de Càceres]]). El propòsit de l'administració josefina era acabar en els particularismes, a els que s'atribuïa l'orige de la resistència a la nova administració. Esta divisió territorial a soles es va portar a terme en les zones baix control de les tropes franceses.

El primer intent modern de crear una estructura territorial homogénea té lloc en [[1810]], per mig d'un decret dictat pel rei [[José  Bonaparte]] dividint el territori espanyol en 38 prefectures i 74 subprefectures. Les [[prefectura de Esla|prefectures de Esla]] (en capital en [[Astorga]]), [[prefectura de Tormes|Tormes]] (en capital en [[Salamanca]]) i [[prefectura de Águeda|Águeda]] (en capital en [[Ciutat Rodrigo]]) comprendran un territori similar al que posteriorment tindrien les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca (si be la prefectura de Águeda comprenia el nort de l'actual [[província de Càceres]]). El propòsit de l'administració josefina era acabar en els particularismes, als que s'atribuïa l'orige de la resistència a la nova administració. Esta divisió territorial a soles es va portar a terme en les zones baix control de les tropes franceses.

== Vore també ==

== Vore també ==

*[[País Lleonés]]

*[[País Lleonés]]

*[[Idioma lleonés]]

*[[Idioma lleonés]]

*[[Província de Lleó]]

*[[Província de Lleó]]

*[[Zamora]]

*[[Província de Zamora]]

*[[Salamanca]]

*[[Província de Salamanca]]

*[[Castella i Lleó]]

*[[Castella i Lleó]]