2012
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Aristòteles''', (Estagira, Macedònia 384 a. C. – Calcis Eubea, Grècia [[anys 320 a. C.|322...».
'''Aristòteles''', ([[Estagira]], [[Macedònia]] [[anys 380 a. C.|384 a. C.]] – [[Calcis]] [[Eubea]], [[Antiga Grècia|Grècia]] [[anys 320 a. C.|322 a. C.]]), és un dels més grans [[filòsof grec|filòsofs]] de l'antiguetat, de la història de la [[filosofia]] [[Occident|occidental]] i l'autor enciclopèdic més portentós que haja donat la humanitat.
Fon el creador de la [[llògica]] formal, [[economia]], [[astronomia]], precursor de la [[anatomia]] i la [[biologia]] i un creador de la [[taxonomia]] (és considerat el pare de la [[zoologia]] i la [[botànica]]). Està considerat Aristòteles (junt en [[Plató]]) com el determinant de gran part del corpus de [[creències]] del Pensament Occidental de l'home corrent (allò que hui denominem "sentit comú" de l'home occidental).
Creències fundades en conceptes i formulacions tan importants com crear la primera [[llenguage formalisat|formalisació]] [[Llògica]]; la formulació del [[principi de no contradicció]]; el concepte de [[substància]], entés com [[subjecte]], i el [[predicat]], com [[categoria]]; i la [[analogia]] del ser, poden ser considerats com la base sobre la qual es va construir la filosofia tradicional d'occident.
Aristòteles va inaugurar tota una nova visió del món. Va demostrar, o va crear i, sobretot, va popularisar (segons la perspectiva d'on se li veja) una série d'idees comunes per a moltes persones.
En això, junt en el platonisme i el cristianisme, la tradició occidental va perdre certes formes de pensament diferents, com fon gran part del pensament dels [[filòsofs presocràtics]] i dels [[sofistes]] (molt populars en l'antiga Grècia) i, de fet, en la ''història de la Metafísica'', estes teories aristotèliques s'han consolidat i, a vegades instalat, en forma de [[prejuí]]s filosòfics.
[[Categoria:Astrònoms]]
[[Categoria:Botànics]]
[[Categoria:Filòsofs]]
[[Categoria:Escritors]]
Fon el creador de la [[llògica]] formal, [[economia]], [[astronomia]], precursor de la [[anatomia]] i la [[biologia]] i un creador de la [[taxonomia]] (és considerat el pare de la [[zoologia]] i la [[botànica]]). Està considerat Aristòteles (junt en [[Plató]]) com el determinant de gran part del corpus de [[creències]] del Pensament Occidental de l'home corrent (allò que hui denominem "sentit comú" de l'home occidental).
Creències fundades en conceptes i formulacions tan importants com crear la primera [[llenguage formalisat|formalisació]] [[Llògica]]; la formulació del [[principi de no contradicció]]; el concepte de [[substància]], entés com [[subjecte]], i el [[predicat]], com [[categoria]]; i la [[analogia]] del ser, poden ser considerats com la base sobre la qual es va construir la filosofia tradicional d'occident.
Aristòteles va inaugurar tota una nova visió del món. Va demostrar, o va crear i, sobretot, va popularisar (segons la perspectiva d'on se li veja) una série d'idees comunes per a moltes persones.
En això, junt en el platonisme i el cristianisme, la tradició occidental va perdre certes formes de pensament diferents, com fon gran part del pensament dels [[filòsofs presocràtics]] i dels [[sofistes]] (molt populars en l'antiga Grècia) i, de fet, en la ''història de la Metafísica'', estes teories aristotèliques s'han consolidat i, a vegades instalat, en forma de [[prejuí]]s filosòfics.
[[Categoria:Astrònoms]]
[[Categoria:Botànics]]
[[Categoria:Filòsofs]]
[[Categoria:Escritors]]