Diferència entre les revisions de "Ibn al-Abbar"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Abu Abd Allah Muhammad ibn al-abbar''' (Valéncia, 1199 - Tunis, 6 de giner de 1260) fon un poeta, historiador, diplomàtic i polític ...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Abu Abd Allah Muhammad | + | '''Abu Abd Allah Muhammad Ibn al-Abbar''' ([[Valéncia]], [[1199]] - [[Tunis]], [[6 de giner]] de [[1260]]) fon un [[poeta]], historiador, diplomàtic i polític valencià. Era originari d'una influent família yemenita d'[[Onda]], ciutat de la [[Taifa de Valéncia]]. |
Durant la seua vida en [[Valéncia]] fon un destacat poeta i va brillar professionalment en la secretaria dels governadors de Valéncia, fins que, sessejada la ciutat per [[Jaume I]], fon enviat a Tunis a demanar socors a l'emir dels hafnis de Tunis, [[Abu Zakariya]], davant de qui va recitar una [[qasida]] famosa: | Durant la seua vida en [[Valéncia]] fon un destacat poeta i va brillar professionalment en la secretaria dels governadors de Valéncia, fins que, sessejada la ciutat per [[Jaume I]], fon enviat a Tunis a demanar socors a l'emir dels hafnis de Tunis, [[Abu Zakariya]], davant de qui va recitar una [[qasida]] famosa: | ||
Revisió de 23:30 4 jul 2009
Abu Abd Allah Muhammad Ibn al-Abbar (Valéncia, 1199 - Tunis, 6 de giner de 1260) fon un poeta, historiador, diplomàtic i polític valencià. Era originari d'una influent família yemenita d'Onda, ciutat de la Taifa de Valéncia.
Durant la seua vida en Valéncia fon un destacat poeta i va brillar professionalment en la secretaria dels governadors de Valéncia, fins que, sessejada la ciutat per Jaume I, fon enviat a Tunis a demanar socors a l'emir dels hafnis de Tunis, Abu Zakariya, davant de qui va recitar una qasida famosa:
oh dels oprimits constant valedor!
Auxili et demanda la bella Andalusia;
la llibertat espera del teu heròic valor..."Després de la conquista de Valéncia per Jaume I, Ibn al-Abbar es va instalar en Tunis, i va continuar treballant de forma destacada com a secretari de cancelleria, pero l'emir al-Mustansir va ordenar eixecutar-li en 1260, cremant més tart el seu cadàver junt en tots els seus escrits.
Les seues obres lliteràries més importants, a l'Hulla al Siyara (La túnica recamada) i la Takmila ,són una colecció de biografies dels príncips i magnats nort-africans i andalusins, unes magnífiques cròniques que documenten la història medieval de l'islam occidental. Es va distinguir també com poeta, especialment per les seues qasidas o poesies dedicades a la pèrdua de Balansiyya (Valéncia) o la que descriu les tràgiques circumstàncies per les quals està passant al-Àndalus en el sigle XIII.