Diferència entre les revisions de "Antoni Atienza"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Antoni Atienza és llicenciat en Geografia i Historia per l'[[Universitat de Valéncia | + | Antoni Atienza és llicenciat en Geografia i Historia per l'[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia-Estudi General]] i professor d'Història en l'Institut de [[IES Comarcal]]. Articuliste habitual de les revistes ''La Aventura de la Historia'', ''Historia 16'', [[Lletraferit]] i [[Revista Renou|Renou]] que edita l'associació cultural [[Cardona Vives]] de [[Castelló]]. |
'''Antoni Atienza''' té publicades diverses obres de divulgació i investigacio i estudis sobre etnologia destacant l'edició de ''Teatre Valencià de la Germania'' (Ed. [[L'Oronella]]), ''Els Papes Borja. Valencians'' dins del volum ''Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica de la [[RACV]] nº 22) o el llibre de relats ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (Colecció Rajolar de L'Oronella). | '''Antoni Atienza''' té publicades diverses obres de divulgació i investigacio i estudis sobre etnologia destacant l'edició de ''Teatre Valencià de la Germania'' (Ed. [[L'Oronella]]), ''Els Papes Borja. Valencians'' dins del volum ''Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica de la [[RACV]] nº 22) o el llibre de relats ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (Colecció Rajolar de L'Oronella). | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| − | {{Cita|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del | + | {{Cita|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat. |
[...] | [...] | ||
Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d'Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí.|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians''}} | Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d'Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí.|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians''}} | ||
Última revisió del 11:51 6 ago 2022
| Antoni Atienza Peñarroja | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador | ||
| Naiximent: | 15 de març de 1960 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Antoni Atienza Peñarroja és un historiador, professor i escritor valencià, naixcut en la ciutat de Valéncia el 15 de març de 1960.
Biografia[editar | editar còdic]
Antoni Atienza és llicenciat en Geografia i Historia per l'Universitat de Valéncia-Estudi General i professor d'Història en l'Institut de IES Comarcal. Articuliste habitual de les revistes La Aventura de la Historia, Historia 16, Lletraferit i Renou que edita l'associació cultural Cardona Vives de Castelló.
Antoni Atienza té publicades diverses obres de divulgació i investigacio i estudis sobre etnologia destacant l'edició de Teatre Valencià de la Germania (Ed. L'Oronella), Els Papes Borja. Valencians dins del volum Lluís de Santangel-Els Borja (Série Històrica de la RACV nº 22) o el llibre de relats L'última cavalcada de Cesar Borja (Colecció Rajolar de L'Oronella).
Va guanyar l'elecció com a "Escritor de l'Any 2001" de l'Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) per la seua activitat com a noveliste i narrador de relats en fondo històric, ademés de gojar d'un prestigi inqüestionat com a investigador de l'història valenciana. Destaca en est últim camp el seu treball La Real Senyera (2001), Ed. L'Oronella.
Publicacions[editar | editar còdic]
Portada del llibre “Els Borja. Valencians". (2002) d'Antoni Atienza
- Teatre Valencià de la Germania (2000) (Ed. L'Oronella),
- Els Papes Borja. Valencians dins del volum Lluís de Santangel-Els Borja (Série Històrica de la RACV nº 22)
- L'última cavalcada de Cesar Borja (relats curts). Colecció Rajolar de L'Oronella.
- La Real Senyera. Bandera Nacional dels Valencians (2001) Ed. L'Oronella.
- Clams de vida (en el relat La mare de Deu del Lledó), Ed. Oronella.
- De regionalisme i valentinicultura. Faustí Barberà (2002). Edició d'Antoni Atienza. Ed. L'Oronella.
- Els Borja. Valencians (2002) Colecció Els Fanals de la Terra nº 6, Ed. L'Oronella.
- Històries de Valéncia (2021) Ed. L'Oronella. Foment de les Lletres Valencianes. ISBN:978-84-120952-8-9
Premis[editar | editar còdic]
- Escritor de l'Any 2001 otorgat per l'Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).
Cites[editar | editar còdic]
Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.
[...]
Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d'Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí."¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Articuls i publicacions d'Antoni Atienza - Dialnet
- Articuls d'Antoni Atienza - Cardona Vives
- "Els valencians en Grècia II" d'Antoni Antienza
- "Banderes valencianes i de camp en els sigles XVI i XVII: el cas d'Alcoy", extret del llibre "La Real Senyera" d'Antoni Atienza
- Articul d'Antoni Atienza
- ¿Perqué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians? - Cultura Valenciana
- Històries de Valéncia - Editorial L'Oronella