Canvis

Està documentat per primera volta l'any [[1290]] i la seua etimologia no és àrap encara que en un text de l'any [[1578]] se cita com ''al-Batrún''. En la dècada dels 50 del sigle XX es va trobar un làpida sepulcral de l'any [[942]] (considerada una de les inscripcions àraps més antigues trobades en el Regne de Valéncia), en l'actualitat exposta en el [[Museu Arqueològic Camil Visedo]] en Alcoy.  

Està documentat per primera volta l'any [[1290]] i la seua etimologia no és àrap encara que en un text de l'any [[1578]] se cita com ''al-Batrún''. En la dècada dels 50 del sigle XX es va trobar un làpida sepulcral de l'any [[942]] (considerada una de les inscripcions àraps més antigues trobades en el Regne de Valéncia), en l'actualitat exposta en el [[Museu Arqueològic Camil Visedo]] en Alcoy.  

Destaca l'iglésia de l'Assunció, en un esbelt campanar, i la Font d'Alpatró, que es troba just davant de la citada iglésia. També cal nomenar l'antiga almàssera que en l'actualitat fa de museu etnològic, la fortificació [[islàmica]] del Castellot, i el [[llavador]], un dels pocs de la vall en coberta, en el camí d'eixida cap a Llombay i Benissili.

Destaca l'iglésia de l'Assunció, en un esbelt campanar, i la Font d'Alpatró, que es troba just davant de la citada iglésia. També cal nomenar l'antiga almàssera que en l'actualitat fa de museu etnològic, la fortificació [[islàmica]] del Castellot, i el [[llavador]], un dels pocs de la vall en coberta, en el camí d'eixida cap a Llombay i Benissili.

 

A pocs metros del poble, en la carretera [[CV-700]], també es troben les instalacions de la cooperativa "Cirerers de la Montanya d'Alacant" i la Cooperativa de Sant Marc.

== Economia ==

== Economia ==