| Està formada per diversos cràters encadenats, que donaren com a resultat una classe de mija elipsis d'aproximadament 1 km de diàmetro,<ref>{{ref-llibre|autor=Sociedad Española de Historia Natural |títul=Anales, vol. 28 |pàgina=94 |any=1900 |editorial=La Sociedad}}</ref> que té dos elevacions principals o colines unides per les restes d'un cràter. L'elevació de més altura, situada al nort de l'illa, rep el nom de ''Mont Colibrí''<ref>{{ref-llibre|autor=Ruiz Iñiguez, Ignacio |títol=La tierra y sus aguas ocultas. Reglas para descubrir manantiales |pàgina=101 |any=1935 |edició=2008a ed.|editorial=MAXTOR |lloc=Valladolid |ISBN=9788497614276 |url=http://books.google.cat/books?id=Bj2sfwRZVLYC&pg=PA101&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwATgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> o ''Colibre''.<ref name="l">{{ref-llibre|autor=Instituto Nacional de Estadística |títul=Anuario estadístico de España |pàgina=67 |any=1859 |url=http://books.google.cat/books?id=wf6OgKrVldMC&pg=PA67&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDgQ6AEwBDgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> Per atra banda, la plataforma que queda en la part central es nomena ''Port Tofiño'', en honor de l'almirant [[Vicente Tofiño de San Miguel]], que cartografià les Columbretes per primera volta. Des d'este punt ixen els dos camins que recorren l'illa, l'un cap al far i l'atre cap a una capella dedicada a la Verge del Carme i a un menut cementeri, que conté 11 tombes a on estan enterrats els farers i els seus familiars morts durant la seua estància en l'illa. | | Està formada per diversos cràters encadenats, que donaren com a resultat una classe de mija elipsis d'aproximadament 1 km de diàmetro,<ref>{{ref-llibre|autor=Sociedad Española de Historia Natural |títul=Anales, vol. 28 |pàgina=94 |any=1900 |editorial=La Sociedad}}</ref> que té dos elevacions principals o colines unides per les restes d'un cràter. L'elevació de més altura, situada al nort de l'illa, rep el nom de ''Mont Colibrí''<ref>{{ref-llibre|autor=Ruiz Iñiguez, Ignacio |títol=La tierra y sus aguas ocultas. Reglas para descubrir manantiales |pàgina=101 |any=1935 |edició=2008a ed.|editorial=MAXTOR |lloc=Valladolid |ISBN=9788497614276 |url=http://books.google.cat/books?id=Bj2sfwRZVLYC&pg=PA101&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwATgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> o ''Colibre''.<ref name="l">{{ref-llibre|autor=Instituto Nacional de Estadística |títul=Anuario estadístico de España |pàgina=67 |any=1859 |url=http://books.google.cat/books?id=wf6OgKrVldMC&pg=PA67&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDgQ6AEwBDgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> Per atra banda, la plataforma que queda en la part central es nomena ''Port Tofiño'', en honor de l'almirant [[Vicente Tofiño de San Miguel]], que cartografià les Columbretes per primera volta. Des d'este punt ixen els dos camins que recorren l'illa, l'un cap al far i l'atre cap a una capella dedicada a la Verge del Carme i a un menut cementeri, que conté 11 tombes a on estan enterrats els farers i els seus familiars morts durant la seua estància en l'illa. |
− | La seua forma de ferradura o mija lluna va fer que des d'antic fora utilisat com a port natural. Port Tofiño té 30 metros d'amplària en el centre i uns 45 fora de la boca, i constituïx l'únic [[port]] de les Illes Columbretes gràcies a les condicions de [[refugi]] que proporciona la forma de mija lluna de l'Illa Grossa, pero tot i això només pot oferir abric quan el vent bufa de l'[[oest]], i és complicat eixir del port si els vents venen del [[nordest]]. Aixina, les embarcacions només poden romandre dins el port quan el vent bufa de surest, sur, suroest i oest. Per contra, si els vents procedixen del nort-oest, nort, nordest i est, els barcos no poden romandre en Port Tofiño i han de refugiar-se en el sur de l'illa.<ref>[http://www.visitaislascolumbretes.com/puerto-tofino-islas-columbretes-castellon/ Puerto Tofiño de las Islas Columbretes] Visitaislascolumbretes.com {{es}}</ref> | + | La seua forma de ferradura o mija lluna va fer que des d'antic fora utilisat com a port natural. Port Tofiño té 30 metros d'amplària en el centre i uns 45 fora de la boca, i constituïx l'únic [[port]] de les Illes Columbretes gràcies a les condicions de [[refugi]] que proporciona la forma de mija lluna de l'Illa Grossa, pero tot i això només pot oferir abric quan el vent bufa de l'[[oest]], i és complicat eixir del port si els vents venen del [[nordest]]. Aixina, les embarcacions només poden permanéixer dins del port quan el vent bufa de surest, sur, suroest i oest. Per contra, si els vents procedixen del nort-oest, nort, nordest i est, els barcos no poden quedar-se en Port Tofiño i han de refugiar-se en el sur de l'illa.<ref>[http://www.visitaislascolumbretes.com/puerto-tofino-islas-columbretes-castellon/ Puerto Tofiño de las Islas Columbretes] Visitaislascolumbretes.com {{es}}</ref> |
− | En el sigle XIX s'incendià l'[[illa]] per tal de liquidar les [[serp]]s. En [[decembre]] de [[1859]] s'instalà un [[far]] en un extrem, que va mantindre una població de farers fins al 1975, l'any en que el far, de 67 m d'altitut –el punt més alt de l'archipèlec–, s'automatisà.<ref name="web"/> Des de 1975 fins a l'actualitat, està habitat només per personal dels servicis de vigilància, establits per la [[Generalitat Valenciana]] des del [[1987]]. Aixina mateix, diverses empreses organisen visites en barco a l'illa i immersions de submarinisme.<ref name="web"/> | + | En el sigle XIX s'incendià l'[[illa]] per tal de liquidar les [[serp]]s. En [[decembre]] de [[1859]] s'instalà un [[far]] en un extrem, que va mantindre una població de farers fins a l'any 1975, en que el far, de 67 m d'altitut –el punt més alt de l'archipèlec–, s'automatisà.<ref name="web"/> Des de 1975 fins a l'actualitat, està habitat només per personal dels servicis de vigilància, establits per la [[Generalitat Valenciana]] des del [[1987]]. Aixina mateix, diverses empreses organisen visites en barco a l'illa i immersions de submarinisme.<ref name="web"/> |