78 814
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + − + + + + + Llínea 12:
Llínea 17: − Després de la conquiste de [[Biar]] per [[Jaume I d'Aragó]], sobre a l'any [[1245]], este lloc musulmà es concedix en senyoriu a Ximén Pérez d'Oriz l'any [[1250]], i posteriorment en [[1292]], fon venuda a Pere de Artés.+ Llínea 18:
Llínea 23: − + − + − + − + + − + + − + − + + Llínea 39:
Llínea 47: − + Llínea 46:
Llínea 54: − + Llínea 68:
Llínea 76: + + + + Llínea 75:
Llínea 87: − +
Text reemplaça - '{{Localitats d'El Comtat}}' a '{{Municipis d'El Comtat}}'
'''Alfafara''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en el nort de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] d'[[El Comtat]]. Conta en 430 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).
[[File:Alfafara. Ajuntament.JPG|thumb|Ajuntament d'Alfafara]]
'''Alfafara''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en el nort de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] d'[[El Comtat]].
== Geografia ==
== Geografia ==
Alfafara es troba situada en el nort de la província d'Alacant, pertany a la comarca d'El Comtat, es troba enclavada al peu de la Serra de Mariola, en la valleta d'Agres, entre les Serres d'Agullent i Mariola, en la zona llimítrofa de les províncies d'[[Alacant]] i [[Valéncia]]. Els seus llímits són al Nort, [[Agullent]] i [[Ontinyent]]; al Sur i Oest, [[Bocairent]] i a l'Est, [[Agres]].
Alfafara es troba situada en el nort de la província d'Alacant, pertany a la comarca d'El Comtat, es troba enclavada al peu de la Serra de Mariola, en la valleta d'Agres, entre les Serres d'Agullent i Mariola, en la zona llimítrofe de les províncies d'[[Alacant]] i [[Valéncia]].
=== Localitats llimítrofes ===
Els seus llímits són al Nort, [[Agullent]] i [[Ontinyent]]; al Sur i Oest, [[Bocairent]] i a l'Est, [[Agres]].
A la població s'accedix per la carretera comarcal A-202, que va de [[Muro d'Alcoy]] a Bocairent, que enllaça en la carretera nacional de Villena a L'Alcúdia de Crespins.
A la població s'accedix per la carretera comarcal A-202, que va de [[Muro d'Alcoy]] a Bocairent, que enllaça en la carretera nacional de Villena a L'Alcúdia de Crespins.
El terreny és molt irregular, en zones planes en el centre i molt montanyós en les parts norts de la [[Serra de Mariola]].
El terreny és molt irregular, en zones planes en el centre i molt montanyós en les parts norts de la [[Serra de Mariola]].
Hi ha constància que els primers pobladors eren [[iber]]s per les restes trobades en ''Cabec de Mariola'' o de la Cova, ''Cabec de Serrelles'', ''Cabec dels Monserraes'', ''Lloma de Carbonell'' i la ''Cova Bolumini''. Fon un lloc musulmà com ho demostra el seu nom àrap “alfawara” que significa font o sortidor i que, provablement fa referència a la Penya del Chorro, salt d'aigua que cau en força en époques de pluja.
Hi ha constància que els primers pobladors eren [[iber]]s per les restes trobades en ''Cabec de Mariola'' o de la Cova, ''Cabec de Serrelles'', ''Cabec dels Monserraes'', ''Lloma de Carbonell'' i la ''Cova Bolumini''. Fon un lloc musulmà com ho demostra el seu nom àrap “alfawara” que significa font o sortidor i que, provablement fa referència a la Penya del Chorro, salt d'aigua que cau en força en époques de pluja.
Posteriorment a la conquiste de [[Biar]] per [[Jaume I d'Aragó]], sobre a l'any [[1245]], este lloc musulmà es concedix en senyoriu a Ximén Pérez d'Oriz l'any [[1250]], i posteriorment en [[1292]], fon venuda a Pere de Artés.
En l'any [[1370]], el rei [[Pere IV el Cerimoniós]], ho incorpora a la vila de Bocairent, de la qual se separa en [[1632]], per [[Felip IV]], per mig de la concessió del títul d'Universitat d'Alfafara.
En l'any [[1370]], el rei [[Pere IV el Cerimoniós]], ho incorpora a la vila de Bocairent, de la qual se separa en [[1632]], per [[Felip IV]], per mig de la concessió del títul d'Universitat d'Alfafara.
Canònicament la parròquia d'Alfafara està lligada a la de Bocairent des de l'any [[1437]], per decisió de l'arquebisbe [[Fra Tomás de Vilanova]], ratificada despuix per la bula de [[Sant Piu V]], l'any [[1566]] fins a [[1782]], concedint-li la potestat de ser parròquia independent.
Canònicament la parròquia d'Alfafara està lligada a la de Bocairent des de l'any [[1437]], per decisió de l'arquebisbe [[Fra Tomás de Vilanova]], ratificada despuix per la bula de [[Sant Piu V]], l'any [[1566]] fins a [[1782]], concedint-li la potestat de ser parròquia independent.
Fins a l'any [[1707]] la població queda incorporada a la [[Governació de Xàtiva]] i despuix fins a l'any [[1833]], a la [[Governació de Montesa]]. A partir d'esta data s'incorpora a la [[província d'Alacant]], pertanyent actualment al partit judicial d'Alcoy.
Fins a l'any [[1707]] la població quedà incorporada a la [[Governació de Xàtiva]] i despuix fins a l'any [[1833]], a la [[Governació de Montesa]]. A partir d'esta data s'incorpora a la [[província d'Alacant]], pertanyent actualment al partit judicial d'Alcoy.
== Demografia ==
== Demografia ==
Alfafara conta en 422 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]).
Alfafara conta en 408 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2021]].
{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica d'Alfafara
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica d'Alfafara
|-
|-
! !![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]]
! !![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2018]]
|-
|-
| Població|| align=center| 660 ||align=center| 618 ||align=center| 562 || align=center| 668 || align=center| 622 || align=center| 595 || align=center| 644 || align=center| 600 || align=center| 484 || align=center| 458 || align=center| 403 || align=center| 374 || align=center| 394 || align=center| 422
| Població|| align=center| 660 ||align=center| 618 ||align=center| 562 || align=center| 668 || align=center| 622 || align=center| 595 || align=center| 644 || align=center| 600 || align=center| 484 || align=center| 458 || align=center| 403 || align=center| 374 || align=center| 394 || align=center| 422 || align=center| 407
|}
|}
== Economia ==
== Economia ==
Es basa en chicotetes explotacions agrícoles de secà, [[oliva|oliveral]], [[fruita|fruiters]] i [[cereal|cereals]]. També hi ha chicotetes empreses de fil, envasos de plàstic, indústries casolanes i de servicis.
Es basa en chicotetes explotacions agrícoles de secà, [[oliva|oliveral]], [[fruita|fruiters]] i [[cereal|cereals]]. També hi ha chicotetes empreses de fil, envasos de [[plàstic]], indústries casolanes i de servicis.
== Monuments i llocs d'interés ==
== Monuments i llocs d'interés ==
[[File:Alfafara. Església de la Transfiguració 1.JPG|thumb|200px|Iglésia de la Transfiguració del Senyor]]
*'''Iglésia de la Transfiguració del Senyor''', de clar estil romànic.
*'''Iglésia de la Transfiguració del Senyor''', de clar estil romànic.
*'''Restes arqueològiques'''. Es coneixen restes dels primers temps de l'Edat dels metals en la Cova el Bolumini, a on va haver-hi un soterrament colectiu; de plena [[edat de bronze]] són les restes d'un chicotet poblat siti en ''Monserraes''.De la cultura [[ibèrica]] són les restes del ''Cabec de la Cova'' i de l'important poblat del ''Cabec de Merita''. dels temps de la [[romanisació]] són les ceràmiques que es troben en ''Els Recorrals'', i d'época lent-romana, les sepultures excavades en la roca del ''Més del Pou''. Especial menció ha de fer-se dels ''Coves dels Finestres'', Coves artificials obertes en les roques verticals.
*'''Restes arqueològiques'''. Es coneixen restes dels primers temps de l'Edat dels metals en la Cova el Bolumini, a on va haver-hi un soterrament colectiu; de plena [[edat de bronze]] són les restes d'un chicotet poblat siti en ''Monserraes''.De la cultura [[ibèrica]] són les restes del ''Cabec de la Cova'' i de l'important poblat del ''Cabec de Merita''. dels temps de la [[romanisació]] són les ceràmiques que es troben en ''Els Recorrals'', i d'época lent-romana, les sepultures excavades en la roca del ''Més del Pou''. Especial menció ha de fer-se dels ''Coves dels Finestres'', Coves artificials obertes en les roques verticals.
== Festes locals ==
== Festes ==
*'''Festes Patronals'''. Se celebren els dies 5, 6, 7 i 8 d'[[agost]], en honor als Sants patrons el Salvador, la Divina Aurora i Sant Roc.
*'''Festes Patronals'''. Se celebren els dies 5, 6, 7 i 8 d'[[agost]], en honor als Sants patrons el Salvador, la Divina Aurora i Sant Roc.
Tenint en conte que el principal producte agrícola de la població és l'[[oli]], els plats típics són els denominats "''Mulladors''", entre els que cal destacar la "''[[Pericana]] ''" i "''l´[[espencat]] ''", a base de [[salsa de tomata|tomata]], els [[pimentó|pimentons]], [[all|alls]], [[fesol|fesols]], [[jolivert]], mesclat en [[tonyina]], [[abadejo]] o ''[[Trisopterus minutus|capellans]] ''. Ademés estan la "''borreta''" de [[creïlla|creïlles]] en [[abadejo en saladura|abadejo]] i [[espinac]]s, "''la sanc en ceba''", "l'olla de pilotes o fasedures".
Tenint en conte que el principal producte agrícola de la població és l'[[oli]], els plats típics són els denominats "''Mulladors''", entre els que cal destacar la "''[[Pericana]] ''" i "''l´[[espencat]] ''", a base de [[salsa de tomata|tomata]], els [[pimentó|pimentons]], [[all|alls]], [[fesol|fesols]], [[jolivert]], mesclat en [[tonyina]], [[abadejo]] o ''[[Trisopterus minutus|capellans]] ''. Ademés estan la "''borreta''" de [[creïlla|creïlles]] en [[abadejo en saladura|abadejo]] i [[espinac]]s, "''la sanc en ceba''", "l'olla de pilotes o fasedures".
D'entre els arrossos, "[[Arròs al forn]]", "Calder", "''Arròs de dejuni''", "Arròs en penques, fesols i naps". Quantes a les postres destaquen la "''[[Carabassa]] al forn''", "pastiços de moniato", "''el codonyat''", "[[bunyol|bunyols]]", "la [[Coca Cristina]]", "''la tortà''", "''la Fabiola''", "''els casquinyols''", "els sospirs".
D'entre els arrossos, "[[Arròs al forn]]", "Calder", "''Arròs de dejuni''", "Arròs en penques, [[Arròs en fesols i naps|fesols i naps]]". En quant als postres destaquen la "''[[Carabassa]] al forn''", "[[Pastiç de moniato|pastiços de moniato]]", "''el codonyat''", "[[bunyol|bunyols]]", "la [[Coca Cristina]]", "''la tortà''", "''la Fabiola''", "''els casquinyols''", "els sospirs".
== Política ==
== Política ==
| Partit_8 = [[PSPV]] - [[PSOE]]
| Partit_8 = [[PSPV]] - [[PSOE]]
}}
}}
== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Alfafara}}
*[http://www.alfafara.es/ Ajuntament d'Alfafara]
*[http://www.alfafara.es/ Ajuntament d'Alfafara]
*[http://www.alfafara.com/ Web sobre Alfafara]
*[http://www.alfafara.com/ Web sobre Alfafara]
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion Senyes i sifres dels municipis de la província d'Alacant]. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion Senyes i sifres dels municipis de la província d'Alacant]. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
{{Localitats d'El Comtat}}
{{Municipis d'El Comtat}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]