Canvis

Està situada en el centre actual de la ciutat, en la [[Plaça de París (Berlin)|Plaça de París]], formant el final de l'avinguda [[Unter den Linden]] i marcant el començ del gran parc [[Tiergarten]] i de l'avinguda [[Straßi des 17. *Juni (Berlín)|Straßi des 17. Juni]]. En les rodalies també es troben el [[Edifici del Reichstag|Reichstag]] i la [[Potsdamer Platz]].

Està situada en el centre actual de la ciutat, en la [[Plaça de París (Berlin)|Plaça de París]], formant el final de l'avinguda [[Unter den Linden]] i marcant el començ del gran parc [[Tiergarten]] i de l'avinguda [[Straßi des 17. *Juni (Berlín)|Straßi des 17. Juni]]. En les rodalies també es troben el [[Edifici del Reichstag|Reichstag]] i la [[Potsdamer Platz]].

Fon construïda entre els anys [[1788]] i [[1791]] durant el regnat de [[Federic Guillem II de Prússia]] per l'arquitecte [[Carl Gotthard Langhans]], és una construcció en [[Arenisca|pedra arenisca]] de 26 m d'altura, 65,5 m d'amplària i 11 m de llongitut segons l'estil del [[Arquitectura neoclàssica|Neoclassicisme]] primerenc. Recorda als [[Propileus d'Atenes|propileus]] de l'[[Acròpolis]] d'[[Atenes]]. Posseïx cinc zones de pas, de les quals la central és la més ampla, en dos portes menors als costats. Les columnes són d'estil [[Art dòric|dòric]], estriades, i en la seua base alcancen un diàmetro d'1,75 m. La part superior i l'interior de les zones de pas estan recobertes en [[Relleu (art)|relleus]] que representen a [[Heracles]], [[Mart (mitologia)|Mart]] i la deesa [[Minerva]]. Despuix del derribe de la [[muralla]] de la ciutat ([[1867]]/[[1868|68]]), el discípul de [[Friedrich Schinkel]], [[Johann Heinrich Strack]], va colocar a abdós costats els dos [[pòrtic]]s majors.

Fon construïda entre els anys [[1788]] i [[1791]] durant el regnat de [[Federic Guillem II de Prússia]] per l'arquitecte [[Carl Gotthard Langhans]], és una construcció en [[Arenisca|pedra arenisca]] de 26 m d'altura, 65,5 m d'amplària i 11 m de llongitut segons l'estil del [[Arquitectura neoclàssica|Neoclassicisme]] primerenc. Recorda als [[Propileus d'Atenes|propileus]] de l'[[Acròpolis d'Atenes]]. Posseïx cinc zones de pas, de les quals la central és la més ampla, en dos portes menors als costats. Les columnes són d'estil [[Art dòric|dòric]], estriades, i en la seua base alcancen un diàmetro d'1,75 m. La part superior i l'interior de les zones de pas estan recobertes en [[Relleu (art)|relleus]] que representen a [[Heracles]], [[Mart (mitologia)|Mart]] i la deesa [[Minerva]]. Despuix del derribe de la [[muralla]] de la ciutat ([[1867]]/[[1868|68]]), el discípul de [[Friedrich Schinkel]], [[Johann Heinrich Strack]], va colocar a abdós costats els dos [[pòrtic]]s majors.

La porta està coronada per una escultura de [[coure]] d'uns 5 m d'altura, la [[cuadriga]], creada per [[Johann Gottfried Schadow]], que representa a la deesa [[Victoria (mitologia)|Victoria]] montada en un carro tirat per quatre cavalls en direcció a la ciutat.

La porta està coronada per una escultura de [[coure]] d'uns 5 m d'altura, la [[cuadriga]], creada per [[Johann Gottfried Schadow]], que representa a la deesa [[Victoria (mitologia)|Victoria]] montada en un carro tirat per quatre cavalls en direcció a la ciutat.