Canvis

{{Història d'Alacant}}

{{Història d'Alacant}}

[[Archiu:Tossal-vaso-huevo.jpg|thumb|Ceràmica ibèrica procedent del jaciment de [[Lucentum]].]]

Els orígens d'[[Alacant]] es remonten provablement a la [[civilisació ibera]]. Hi existixen restes arqueològiques de factories comercials [[fenícia|fenícies]] (el [[Palmerar d'Elig]], Banys de la Reina al Campello, etc.) que presuponen l'existència d'una factoria similar a Alacant, a on més tart colons [[Grècia Antiga|grecs]] de [[Focea]], en [[Àsia Menor]], fundaren un assentament nomenat ''[[Akra Leuka]]'' (Cim Blanc) en l'any [[324 a. C.]], i fon la primera capital [[Cartago|púnica]] de la península Ibèrica.

Els orígens d'Alacant es remonten provablement a la [[civilisació ibera]]. Hi existixen restes arqueològiques de factories comercials [[fenícia|fenícies]] (el [[Palmerar d'Elx]], Banys de la Reina al Campello, etc.) que presuponen l'existència d'una factoria similar a Alacant, on més tart colons [[Grècia Antiga|grecs]] de [[Focea]], en [[Àsia Menor]], fundaren un assentament anomenat ''[[Akra Leuka]]'' (Cim Blanc) en l'any [[324 aC]], i fon la primera capital [[Cartago|púnica]] de la península Ibèrica.

En l'any [[201 a. C.]] els [[Antiga Roma|romans]] s'apoderen de la ciutat i el canvien pel nom de ''[[Lucentum]]'', ciutat dels [[contestans]] a la província [[Tarraconense]], a la que els romans varen donar el dret llatí (''ius lati''). Si be el nom es tractava d'una llatinisació de la ciutat, a la qual s'hi referia pel nom iber de ''Leucanti'', que a soles existí en els mapes romans.

 

El [[201 aC]] els [[República Romana|romans]] s'apoderen de la ciutat i el canvien pel nom de ''[[Lucentum]]'', ciutat dels [[contestans]] a la província [[Tarraconense]], a la que els romans van donar el dret llatí (''ius lati''). Si be el nom es tractava d'una llatinisació de la ciutat, a la qual s'hi referia pel nom iber de ''Leucanti'', que només existí als mapes romans.

[[Categoria:Història d'Alacant]]

[[Categoria:Història d'Alacant]]