Diferència entre les revisions de "Sigle XI a. C."

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Segles' a 'Sigles')
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Segle
+
{{Sigle
 
  | en?=a. C.
 
  | en?=a. C.
 
  | sa=X
 
  | sa=X
Llínea 14: Llínea 14:
  
 
==Economia i societat==
 
==Economia i societat==
Els [[fenicis]] es fan en el control del comerç en el Mediterràneu, actuant com a intermediaris de diversos pobles i imponent tributs al transport per mar. Ajuden a alvançar pobles de l'oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica fins al moment en poc contacte en el restant de la civilisació.
+
Els [[fenicis]] es fan en el control del comerç en el Mediterràneu, actuant com a intermediaris de diversos pobles i imponent tributs al transport per mar. Ajuden a alvançar pobles de l'oest d'Europa i noroest d'Àfrica fins al moment en poc contacte en el restant de la civilisació.
  
 
== Invencions i descobriments==
 
== Invencions i descobriments==

Última revisió del 12:10 26 jul 2022

Sigles: Sigle X Sigle XI Sigle XII
Décades: Anys 1000 Anys 1010 Anys 1020 Anys 1030 Anys 1040
Anys 1050 Anys 1060 Anys 1070 Anys 1080 Anys 1090
Taula anual sigle XI

Formalment el sigle XI a. C. comprén els anys 1001 a. C.-1100 a. C. abdós inclosos.

Política[editar | editar còdic]

Pedra de Michaux, una estela en inscripcions en acadi trobada prop de Bagdat datada de principis del sigle XI a.C.

Es produïx la fundació de l'Estat de Jin de l'antiga China, en l'adveniment de la Dinastia Zhou. El regnat de Codros a Atenes és el darrer del periodo absolutista (i mític) de l'història de la regió. Per contra Israel comença el seu periodo monàrquic en Saül i despuix Davit. L'Imperi Nou d'Egipte arriba a la seua fi. Es produïx l'auge de Tartessos.

Economia i societat[editar | editar còdic]

Els fenicis es fan en el control del comerç en el Mediterràneu, actuant com a intermediaris de diversos pobles i imponent tributs al transport per mar. Ajuden a alvançar pobles de l'oest d'Europa i noroest d'Àfrica fins al moment en poc contacte en el restant de la civilisació.

Invencions i descobriments[editar | editar còdic]

Els fenicis desenrollen l'alfabet, que serà la base de la majoria de sistemes d'escritura occidentals posteriors. La correlació entre so i grafia i no entre concepte i ideograma fa que siga més fàcil d'deprendre i transmetre.

S'inventa una ballesta de repetició (data provable) a la China, que permet disparar més ràpidament als enemics.