Canvis

[[Archiu:Anne Frank lacht naar de schoolfotograaf.jpg|thumb|250px|Ana Frank en l'any [[1941]]]]

[[Archiu:Anne Frank lacht naar de schoolfotograaf.jpg|thumb|250px|Ana Frank en l'any [[1941]]]]

'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]]-[[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), fon una chiqueta [[Alemanya|alemana]] en ascendència [[Poble judeu|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].

'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]] - † [[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), fon una chiqueta [[Alemanya|alemana]] en ascendència [[Poble judeu|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].

Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el [[2 de setembre]] de [[1944]] i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En l'any [[1947]], a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés|neerlandés]], ''Het Achterhuis'').

Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el [[2 de setembre]] de [[1944]] i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En l'any [[1947]], a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés|neerlandés]], ''Het Achterhuis'').