2395
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 45:
Llínea 45: + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Alexander Gode va ser un dels principals promotors d'este esforç. Va publicar un resum de la gramàtica, un diccionari unidirecccional (interlingua a anglés), i un llibre introductori en el títul d'Interlingua a prime vista. Gode, junt en Hugh Blair, assistent personal d'Alice *Morris en la seua pròpia investigació sobre les llengües auxiliars, varen publicar al mateix temps la Gramàtica de l'interlingua, que donava una forma concreta a este idioma internacional.
Alexander Gode va ser un dels principals promotors d'este esforç. Va publicar un resum de la gramàtica, un diccionari unidirecccional (interlingua a anglés), i un llibre introductori en el títul d'Interlingua a prime vista. Gode, junt en Hugh Blair, assistent personal d'Alice *Morris en la seua pròpia investigació sobre les llengües auxiliars, varen publicar al mateix temps la Gramàtica de l'interlingua, que donava una forma concreta a este idioma internacional.
== Gramàtica ==
L'idioma ha segut desenrollat per a ometre qualsevol traça gramatical que estiga absent en un idioma de control. Aixina, l'interlingua no posseïx la concordança substantiu-adjectiu (per eixemple, en espanyol i en portugués gates negres o en italià gatte nere), com succeïx en anglés (el qual també carix d'eixa concordança), i tampoc té temps verbals progressius ya que no existixen en francés. Pel contrari, sí que es distinguix entre el singular i el plural perque en totes les llengües de control es fa.
L'artícul definit li és invariable, com en anglés. Els sustantius no tenen número gramatical. El plural es forma afegint -s, o -es despuix d'una consonant final. Els pronoms personals tenen una forma per al subjecte i una atra per a l'objecte directe i el reflexiu. En la tercera persona, el reflexiu és sempre es. La majoria dels adverbis es deriven regularment dels adjectius afegint -mente o -amente despuix d'una -c. Un adverbi pot formar-se a partir de qualsevol adjectiu d'esta manera.
Els verps prenen la mateixa forma en totes les persones (io, tu, illa vive, 'Yo viu', 'tu vius', 'ella viu'). L'indicatiu (pare, 'apareix', 'apareixem') és igual que l'imperatiu (pare! '¡apareix!'), i no existix el subjuntiu. Tres verps molt comuns solen prendre formes curtes en el present: és per al present del verp ser; ha per al present del verp haver i va per al present del verp anar. També existixen algunes formes irregulars de certs verps pero rarament s'utilisen.
Hi ha quatre temps simples (present, passat, futur i condicional), tres temps composts (passat, futur i condicional) i la veu passiva. Les estructures compostes ampren un auxiliar més l'infinitiu o el participi (eixemple: Ille ha arrivate, 'Ell ha aplegat'). Els temps simples i composts poden combinar-se de vàries formes per a expressar temps més complexos (per eixemple, Nos haberea morite, "Hauríem mort").
L'orde en l'oració és SVO (Subjecte-verp-objecte), llevat quan el pronom de l'objecte directe o reflexiu precedix al verp (Io les vide, 'Yo ho vaig vore'). L'adjectiu poden precedir o seguir al sustantiu que modifica, pero normalment li seguix. La posició de l'adverbi és flexible, encara que restringit al sentit comú.
La seua gramàtica ha segut descrita com a similar a la de les llengües romançades, pero molt simplificada, principalment baixe l'influència de l'anglés.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==