Nàquera

Nàquera
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	Camp de Túria
• Partit judicial:	Llíria
Ubicació:	39°39′N, 0°25′O
• Altitut:	242 msnm
Superfície:	38,7 km²
Població:	7.301 hab. (2021)
• Densitat:	160,33 hab./km²
Gentilici:	Naquereny/a
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46119
Festes majors:	Del 1 al 4 d'octubre
Alcalde:	Ricardo Arnal Pavía
Pàgina web:	Web Oficial de Nàquera

Nàquera (en castellà Náquera), és un municipi de la província de Valéncia situat en la comarca del Camp de Túria, pertanyent a la Comunitat Valenciana, Espanya.

Geografia

Situada en els contraforts de la Serra Calderona. El seu clima és de tipo mediterràneu. La zona del terme no cultivada és molt boscosa, en abundància de vida salvage i una gran diversitat de vegetació autòctona mediterrànea.

S'accedix a esta localitat, des de Valéncia, a través de la CV-35 i prenent despuix la CV-310, se pot accedir per l'AP 7(eixida de Massalfassar), pel bypass, pel camí de Moncà o per la pista d'Ademús i pel nort se pot accedir per Torres Torres, passant per Serra.

Localitats llimítrofs

El terme municipal de Nàquera llimita en les localitats següents: Albalat dels Tarongers, Bétera, Moncada, Museros, El Puig, Rafelbunyol, Sagunt, Segart i Serra totes elles en la província de Valéncia

Història

L'existència de peces i elements prehistòrics en llocs com la cova dels estudiants.

De l'época romana trobem una vila d'exportació agrícola en les voltants del barranc del Prat.

La presència islàmica ha deixat calcigades que van des de la toponímia de numerosos ingredients fins a l'urbanisme del primitiu núcleu de la població.

Demografia

Conta en 7.301 habitants segons el cens del INE de l'any 2021.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2018
1.738	1.511	1.820	2.075	2.377	2.783	3.141	3.770	4.143	4.918	6.205

Economia

L'economia de Nàquera està basada principalment en la transformació de productes metàlics i en el sector de la fusta. També en l'agricultura en la qual destaquen entre els cultius de secà: oliveres, armelers, vinyes i garroferes i en la terres de regadius els tarongers.

Pero principalment tota el seu economia se basa en el gran turisme que rep la població (en l'estiu es triplica la població Aprox. 12000 Hab.).

Monuments

• Ermita de San Francisco. Construïda entre els anys 1917 i 1922.
• Iglésia de la Mare de Deu de l'Encarnació. És d'estil academiciste, d'una sola nau en sis capelles laterals. El campanar és de construcció posterior. Dos quadros de l'escola de Joan de Joanes flanquegen l'altar major. Anteriorment fon l'antiga mesquita, situada al Pla de Fossar.

Llocs d'interés

• Cova dels Estudiants. Situada prop de la cima dels Trencalls i la senda dels estudiants, molt pròxima al poblat ibèric, conservava en el seu interior restes d'un taller de falsificació de moneda del sigle XVII.
• Pi de Salt. Pi centenari. Els seus voltants constituïxen un lloc de gran bellea en el mar al fondo de l'horisó.

Festes locals

Les festes patronals se celebren de l'1 al 4 d'octubre en honor de l'Encarnació i de San Francisco d'Assís. Encara que en el més d'agost es realisa la presentació de la reina i la seua cort d'honor. En setembre són numerosos els actes que se celebren els caps de semana, com verbenes, concerts, bous al carrer (en l'agost) i la tradicional cavalcada.

Atres

El 2004 va ser un any fatídic, en el que un 12 d'agost (21:30) va haver un gran incendi forestal que va arrasar 750 Hi ha. de bosc i que es va quedar a escassos metros del núcleu urbà el qual per raons de seguritat es va desallojar a la població. Escasses dos semanes despuix en una tempestat d'estiu es va crear una cèlula tempestuosa que va derrocar arbres en grans precipitació i vents huracanats i va perjudicar més la montanya despuix de l'incendi.

A partir d'ací, escomencen les llabors de reforestació del bosc, junt en la construcció d'un sistema de bombejament d'aigua per a sofocar un possible incendi. Per eixe mèrit mesos despuix fon premiat pel Ministeri de Mig Ambient. En l'actualitat ya es veuen chicotetes zones verdes i matolls.

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Náquera de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nàquera.
• Ajuntament de Nàquera
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística d'a on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [1]
• Informació Turística de la població i del seu entorn (Fundació Sierra Calderona)
• Informació, notícies i la veritat sobre Náquera