− | El '''corriol''' (derivat del [[verp]] córrer), en [[castellà]] ''chorlitejo patinegro'', és una [[Au|au]] aquàtica (Charadrius alexandrinus). Medix uns 15 centímetros de llargària. El color és variable a lo llarc de l'any, en época de reproducció el plomage és terrós grisenc molt clar en el dors, darrere dels ulls i laterals té taques fosques en la femella i negres en el mascle; les parts inferiors són blanques. El [[Bec|bec]] és negre i les potes grisenques. S'alimenta de cucs, moluscs, insectes i peixets. | + | El '''corriol''' (derivat del [[verp]] córrer), en [[castellà]] ''chorlitejo patinegro'', és una [[Au|au]] aquàtica (''Charadrius alexandrinus''). Medix uns 15 centímetros de llargària. El color és variable a lo llarc de l'any, en época de reproducció el plomage és terrós grisenc molt clar en el dors, darrere dels ulls i laterals té taques fosques en la femella i negres en el mascle; les parts inferiors són blanques. El [[bec]] és negre i les potes grisenques. S'alimenta de cucs, moluscs, insectes i peixets. |
− | També existix dins de la mateixa classe, el '''corriol cabut''', que és una au aquàtica (Charadrius hiaticula). Medix vora 19 centímetros de llargària, és pareguda al corriolet pero sense l'anell ocular que té este; el plomage és de color terrós pel llom i blanquinós pel ventre. Potes i bec de color taronja clar. El bec acaba en una punteta de color negre. | + | També existix dins del mateix [[Gènero (biologia)|gènero]], el '''corriol cabut''', que és una au aquàtica (''Charadrius hiaticula''). Medix vora 19 centímetros de llargària, és pareguda al corriolet pero sense l'anell ocular que té este; el plomage és de color terrós pel llom i blanquinós pel ventre. Potes i bec de color taronja clar. El bec acaba en una punteta de color negre. |