Diferència entre les revisions de "Arena"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Arena en la [[plaja]] L'arena és un eixemple de matèria granular que es crea…») |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Slieve Mish-6995, Dingle Peninsula, Co. Kerry, Ireland.jpg|thumb|250px|Arena en la [[plaja]]]] | [[File:Slieve Mish-6995, Dingle Peninsula, Co. Kerry, Ireland.jpg|thumb|250px|Arena en la [[plaja]]]] | ||
| − | L'arena és un eixemple de matèria granular que es crea per un procés natural dividint la roca finament, en partícules o grànuls que comprenen un tamany de 0,063 a 2 milímetros. | + | L''''arena''' és un eixemple de matèria granular que es crea per un procés natural dividint la roca finament, en partícules o grànuls que comprenen un tamany de 0,063 a 2 milímetros. |
El material més comú que forma l'arena en els continents i escenes costaneres no tropicals és el [[sílice]] (diòxid de silici), normalment en forma de [[quars]], que a causa del seu principi químic i la seua considerable durea és molt resistent a la meteorisació. | El material més comú que forma l'arena en els continents i escenes costaneres no tropicals és el [[sílice]] (diòxid de silici), normalment en forma de [[quars]], que a causa del seu principi químic i la seua considerable durea és molt resistent a la meteorisació. | ||
| − | L'arena de glauconita-clorita són típicament de color vert, per l'alt contingut d'olivina. Les dunes d'arena en Nou Mèxic són famoses pel seu color blanc brillant. | + | L'arena de glauconita-clorita són típicament de color [[vert]], per l'alt contingut d'olivina. Les dunes d'arena en [[Nou Mèxic]] són famoses pel seu color [[blanc]] brillant. |
| − | L'arena és transportada pel vent i l'aigua i | + | L'arena és transportada pel [[vent]] i l'[[aigua]] i depositada en forma de plages i dunes. En un desert, per eixemple, es poden formar mars de dunes. Els compost més comú que forma l'arena és el SiO2. |
| − | |||
| − | |||
| + | L'arena grossa, en [[valencià]] es nomena [[sorra]], mantenint la diferència entre sorra i arena, a diferència del [[català]], que no té eixa diferència i nomena sorra a tot tipo d'arena. Se tracta d'una sinècdoque per la qual el català designa el tot “arena” en una part o classe d’arena que és la “sorra”, lo qual supon un empobriment del lèxic. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Close-up photographs of sand}} | {{Commonscat|Close-up photographs of sand}} | ||
| − | + | {{DGLV|Arena}} | |
| − | |||
[[Categoria:Geologia]] | [[Categoria:Geologia]] | ||
Última revisió del 13:04 6 jul 2022
L'arena és un eixemple de matèria granular que es crea per un procés natural dividint la roca finament, en partícules o grànuls que comprenen un tamany de 0,063 a 2 milímetros.
El material més comú que forma l'arena en els continents i escenes costaneres no tropicals és el sílice (diòxid de silici), normalment en forma de quars, que a causa del seu principi químic i la seua considerable durea és molt resistent a la meteorisació.
L'arena de glauconita-clorita són típicament de color vert, per l'alt contingut d'olivina. Les dunes d'arena en Nou Mèxic són famoses pel seu color blanc brillant.
L'arena és transportada pel vent i l'aigua i depositada en forma de plages i dunes. En un desert, per eixemple, es poden formar mars de dunes. Els compost més comú que forma l'arena és el SiO2.
L'arena grossa, en valencià es nomena sorra, mantenint la diferència entre sorra i arena, a diferència del català, que no té eixa diferència i nomena sorra a tot tipo d'arena. Se tracta d'una sinècdoque per la qual el català designa el tot “arena” en una part o classe d’arena que és la “sorra”, lo qual supon un empobriment del lèxic.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Arena.
«Arena». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).