78 832
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: − + − + − + Llínea 17:
Llínea 17: − L'any [[2014]] gràcies al recolzament del [[Consell valencià|Consell]] comencen les obres de restauració del monument. Despuix de les obres, el Palau-Castell es destina a activitats socio-culturals de la població. + − + Llínea 33:
Llínea 33: − +
Text reemplaça - 'construit' a 'construït'
== Història ==
== Història ==
Durant molt de temps se considerà que l'actual edifici s'alçava sobre una antiga fortalea d'orige romà. Segons els estudis realisats per arqueòlecs especialistes confirmen que el primer testimoni d'edificació se correspon en el primitiu castell del [[sigle XIV]], conegut per font documentals. Fon en la segona mitat del sigle XIV quan s'alçà eixe castell del que se conserven algunes restes de muralla i torre.
Durant molt de temps se considerà que l'actual edifici s'alçava sobre una antiga fortalea d'orige romà. Segons els estudis realisats per arqueòlecs especialistes confirmen que el primer testimoni d'edificació se correspon en el primitiu castell del [[sigle XIV]], conegut per font documentals. Fon en la segona mitat del sigle XIV quan s'alçà eixe castell del que se conserven alguns restos de muralla i torre.
El castell originari, el Palau-Castell de Bechí, construit en estil gòtic, fon derrocat entre els anys [[1473]] i [[1476]], per orde de Sans Rois de Liori, fill del governador d'[[Aragó]]. L'edifici posseïa quatre naus laterals i un pati central, seguint l'esquema habitual de l'época. Més tart, l'heretaria la seua neta, Isabel, la qual estava casada en Alfonso de Cardona.
El castell originari, el Palau-Castell de Bechí, construït en estil gòtic, fon derrocat entre els anys [[1473]] i [[1476]], per orde de Sans Rois de Liori, fill del governador d'[[Aragó]]. L'edifici posseïa quatre naus laterals i un pati central, seguint l'esquema habitual de l'época. Més tart, l'heretaria la seua neta, Isabel, la qual estava casada en Alfonso de Cardona.
En el [[sigle XVI]] l'edifici es reforma seguint els paràmetres renaixentistes, d'esta manera daten les parts més importants d'este magnífic palau. Joan d'Ambuesa fon el mestre d'obres encarregat de dirigir la reforma d'esta vivenda senyorial, el qual havia treballat en edificis com el [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]] en [[Valéncia]] i el [[Palau de Benicarló]].
En el [[sigle XVI]] l'edifici es reforma seguint els paràmetros renaixentistes, d'esta manera daten les parts més importants d'este magnífic palau. Joan d'Ambuesa fon el mestre d'obres encarregat de dirigir la reforma d'esta vivenda senyorial, el qual havia treballat en edificis com el [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]] en [[Valéncia]] i el [[Palau de Benicarló]].
També se construïren en temps de Cardona quatre baluarts que reforçaven el perímetro defensiu i permetien l'abastiment de l'artilleria. Les excavacions posteriors han tret a la llum un fos que rodejava l'inmoble de dos metros de fondària i entre quatre i cinc metros d'ample.
També se construïren en temps de Cardona quatre baluarts que reforçaven el perímetro defensiu i permetien l'abastiment de l'artilleria. Les excavacions posteriors han tret a la llum un fos que rodejava l'inmoble de dos metros de fondària i entre quatre i cinc metros d'ample.
Poc a poc el monument s'abandonà gradualment ya que els seus successors passaven molt poc de temps en ell. Més tart passaria a mans de famílies del poble que el dividirien en diferents parts. En el [[sigle XX]] s'acusa el deteriorament en l'edifici interior com les edificacions del voltant. Se desvirtua la configuració de l'edifici, un dels seus propietaris, Pascual Meneu, construí inclús un teatre.
Poc a poc el monument s'abandonà gradualment ya que els seus successors passaven molt poc de temps en ell. Més tart passaria a mans de famílies del poble que el dividirien en diferents parts. En el [[sigle XX]] s'acusa el deteriorament en l'edifici interior com les edificacions del voltant. Se desvirtua la configuració de l'edifici, un dels seus propietaris, Pascual Meneu, construí inclús un teatre.
En l'any [[2014]] gràcies al recolzament del [[Consell valencià|Consell]] comencen les obres de restauració del monument. Despuix de les obres, el Palau-Castell es destinà a activitats socio-culturals de la població.
== Descripció ==
== Descripció ==
Es tracta d'un edifici de planta quadrangular que s'ordena a partir d'un pati central d'estil renaixentiste. Contava en fos i en quatre torreons en les cantonades dels que només es conserva la planta baixa dels dos posteriors. De les torres que flanquejaven la frontera queden els fonaments.
Es tracta d'un edifici de planta quadrangular que s'ordena a partir d'un pati central d'estil renaixentiste. Contava en fos i en quatre torreons en les cantonades dels que a soles es conserva la planta baixa dels dos posteriors. De les torres que flanquejaven la frontera queden els fonaments.
El pati és l'element central del palau, en arcs carpanells sustentats per columnes jòniques i arcades. Dispon de tres en els seus costats majors i dos de major ampliaria en els menors, decorats en escuts i medallons a l'estil renaixentista.
El pati és l'element central del palau, en arcs carpanells sustentats per columnes jòniques i arcades. Dispon de tres en els seus costats majors i dos de major ampliaria en els menors, decorats en escuts i medallons a l'estil renaixentista.
El palau fon declarat [[BIC|Bé d'Interés Cultural]] en l'any [[1997]] i fon adquirit per l'Ajuntament de Bechí en l'any [[2003]].
El palau fon declarat [[BIC|Bé d'Interés Cultural]] en l'any [[1997]] i fon adquirit per l'Ajuntament de Bechí en l'any [[2003]].
L'accés al claustre de la planta baixa és lliure i se pot accedir tots els dies a partir de les 10:00 hores.
L'accés al claustre de la planta baixa és lliure i se pot accedir tots los dies a partir de les 10:00 hores.
== Referències ==
== Referències ==