26 038
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 20:
Llínea 20: + + + + + + + + + + + +
→Círculs Obrers Catòlics
Sobre la base dels Círculs i en la seua mateixa llínea d'actuació, es varen crear associacions com l'Associació General per a l'estudi i la defensa dels interessos de la classe obrera, el Consell Nacional de les Corporacions Catòlic-Obreres i el Centre de Defensa Social. En totes elles va colaborar el II marqués de Comillas. També es va recolzar en els Círculs, en l'ajuda del marqués i en l'espenta del cardenal Sancha, arquebisbe de Valéncia, el Pelegrinage de [[1894]], que va dur a Roma 18.500 obrers per a agrair a Lleó XIII la publicació de ''Rerum Novarum''. Per a fer aplegar el contingut de l'encíclica, ademés de moltes conferències, Vicent va publicar, de nou en l'ajuda financera de Comillas, un comentari popular, ''Socialisme i Anarquisme'' ([[1893]]), molt difòs, que es va reeditar dos anys més tart. Els Círculs varen tindre que enfrontar-se en dos tipos de dificultats: l'encabotament dels integristes en politisar l'acció social i d'apropiar-se dels Círculs, contra l'esperit del seu fundador, i la deserció de molts patrons (Comillas fon una excepció), que varen perdre interés per l'obra. Com ella se sufragava sobretot en les aportacions patronals, els Círculs varen poder conservar les activitats menys costoses: les religioses, econòmiques i recreatives, pero no varen poder mantindre les econòmiques, molt valioses, que els donaven una impronta diferent d'atres obres socials.
Sobre la base dels Círculs i en la seua mateixa llínea d'actuació, es varen crear associacions com l'Associació General per a l'estudi i la defensa dels interessos de la classe obrera, el Consell Nacional de les Corporacions Catòlic-Obreres i el Centre de Defensa Social. En totes elles va colaborar el II marqués de Comillas. També es va recolzar en els Círculs, en l'ajuda del marqués i en l'espenta del cardenal Sancha, arquebisbe de Valéncia, el Pelegrinage de [[1894]], que va dur a Roma 18.500 obrers per a agrair a Lleó XIII la publicació de ''Rerum Novarum''. Per a fer aplegar el contingut de l'encíclica, ademés de moltes conferències, Vicent va publicar, de nou en l'ajuda financera de Comillas, un comentari popular, ''Socialisme i Anarquisme'' ([[1893]]), molt difòs, que es va reeditar dos anys més tart. Els Círculs varen tindre que enfrontar-se en dos tipos de dificultats: l'encabotament dels integristes en politisar l'acció social i d'apropiar-se dels Círculs, contra l'esperit del seu fundador, i la deserció de molts patrons (Comillas fon una excepció), que varen perdre interés per l'obra. Com ella se sufragava sobretot en les aportacions patronals, els Círculs varen poder conservar les activitats menys costoses: les religioses, econòmiques i recreatives, pero no varen poder mantindre les econòmiques, molt valioses, que els donaven una impronta diferent d'atres obres socials.
El seu ''Manual de las Escuelas de Reforma Social'' va aparéixer en [[1896]] i es va reeditar en [[1911]], un any abans de la seua mort. Molt poc més tart els va convertir en gremis professionals, pas previ al sindicat. El de fusters de Valéncia fon el model d'uns atres. Simultàneament es va esforçar per federar les distintes obres socials catòliques.
A partir de l'any [[1904]], Vicent va començar a transformar els gremis en sindicats, encara que els agremiats no sentien especial necessitat de fer-ho. A partir d'este moment, es va ocupar sobretot del món rural, a on el model primitiu dels Círculs s'adaptava millor a la realitat. En la colaboració dels retors va intentar crear cooperatives i mútues per a rescatar part del llegat dels Círculs: la seua finalitat econòmica. Esta ret va donar lloc a la Societat Mutual i Agrària. Junt ad açò va seguir difonent el seu ideari social a través de les Semanes Socials Espanyoles en la seua primera época ([[1906]]-[[1912]]). Varen nàixer despuix dels Congressos Catòlics espanyols ([[1889]]-[[1902]]), en els que les idees i obres de Vicent varen estar presents en la seua secció social, les més interessant i fecunda dels Congressos, que per això es varen continuar en les Semanes.
La segona Semana es celebrà en Valéncia. La primera série de Semanes Socials va durar fins a [[1912]], l'any de la mort de Vicent, encara que l'última es va celebrar quan ell ya havia mort. El seu ideari social es va difondre, ademés, d'a través de les Semanes, per mig de la revista ''La Pau Social'' i de les Càtedres de Sociologia (Doctrina Social de l'Iglésia). En tornar de la Semana Social de Sevilla ([[1908]]), ya malalt, va escriure el fullet ''Eficaz remedio contra los males sociales: los Ejercicios sociales''.
Sempre havia insistit en el caràcter religiós del seu apostolat social, pero en els seus últims anys va voler subrallar l'eficàcia dels principis de [[San Ignacio de Loyola]] com a ànima de la seua acció social: els va incloure en la segona edició del seu ''Manual de Reforma Social''.
Al mateix temps va continuar agrupant les obres existents, segons els models de la ''Unione Popolare'' italiana i de la ''Volksverein'' alemana. Va posar les bases de la Germandat de la Sagrada Família de Propagandistes Catòlic-Socials. Va crear la ''Agremiación Sacerdotal Nacional'', encorajant als retors per a que impulsaren cooperatives i fàbriques. Mesos abans de la seua mort va intentar donar vida a una Federació Agrària Catòlica Nacional. La seua influència va aplegar també als llegisladors que varen regular les cooperatives, els sindicats i la previsió social per part de l'Estat.
Vicent estigué molt en contacte en atres catòlics socials. Severino Aznar el va calificar com el patriarca del catolicisme social espanyol. Fon el primer que va crear obres estables de l'Iglésia a favor dels treballadors.