Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
346 bytes eliminats ,  20:22 28 jun 2022
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Archiu:FA-18 Hornet breaking sound barrier (7 July 1999).jpg|thumb|275px|Un [[F/A-18 Hornet]] trencant la barrera del sò. El disc blanc que es forma és vapor d'aigua condensant-se a conseqüència de l'ona de choc. Este fenomen es coneix com "[[Singularitat de Prandtl-Glauert]]".]]
+
[[Archiu:FA-18 Hornet breaking sound barrier (7 July 1999).jpg|thumb|275px|Un F/A-18 Hornet trencant la barrera del sò. El disc blanc que es forma és vapor d'aigua condensant-se a conseqüència de l'ona de choc. Este fenomen es coneix com Singularitat de Prandtl-Glauert]]
[[Archiu:F-14A Tomcat supersonic flyby, 1986.ogg|thumb|275px|Un [[Grumman_F-14_Tomcat|F-14A Tomcat]] rompiendo la barrera del sonido.]]
+
 
 
[[Archiu:Sound barrier chart.svg|275px|thumb| 1. [[Subsònic]].<br /> 2. [[Número Mach|Mach]] 1.<br />3. [[Supersònic]].<br />4. [[Ona de choc]].]]
 
[[Archiu:Sound barrier chart.svg|275px|thumb| 1. [[Subsònic]].<br /> 2. [[Número Mach|Mach]] 1.<br />3. [[Supersònic]].<br />4. [[Ona de choc]].]]
[[Archiu:BARRERA DEL SONIDO.ogg|thumb|Animació 3D representant un avió trencant la barrera del sò.]]
     −
En [[aerodinàmica]], la '''barrera del sò''' va ser considerada un llímit físic que impedia que objectes de gran tamany es desplaçaren a [[velocitat supersònica]]. El terme es va començar a utilisar durant la [[Segona Guerra Mundial]], quan un cert número de [[avió|avions]] varen començar a tindre problemes de [[compresibilitat]] (aixina com atres problemes no relacionats) en volar a grans velocitats, i va caure en desús en els [[anys 1950]], quan els avions varen començar a trencar eixa barrera normalment.
+
En [[aerodinàmica]], la '''barrera del sò''' va ser considerada un llímit físic que impedia que objectes de gran tamany es desplaçaren a [[velocitat supersònica]]. El terme es va començar a utilisar durant la [[Segona Guerra Mundial]], quan un cert número de [[avió|avions]] varen escomençar a tindre problemes de [[compresibilitat]] (aixina com atres problemes no relacionats) en volar a grans velocitats, i va caure en desús en els [[anys 1950]], quan els avions varen escomençar a trencar eixa barrera normalment.
    
Es definix com una "barrera omnipresent" que viaja en totes direccions a la velocitat típica de 1234 km/h, la velocitat del sò, i en ser vençuda per un objecte, esclata formant una [[explosió sònica]] que pot ser molt molesta a cau d'orella humà. La velocitat del sò va en funció de la temperatura i del tipo de gas i disminuïx a mesura que baixa la temperatura del mig de transmissió. En l'aire a una temperatura de 20ºC, la velocitat del sò és la mencionada anteriorment de 1234,8 km/h.
 
Es definix com una "barrera omnipresent" que viaja en totes direccions a la velocitat típica de 1234 km/h, la velocitat del sò, i en ser vençuda per un objecte, esclata formant una [[explosió sònica]] que pot ser molt molesta a cau d'orella humà. La velocitat del sò va en funció de la temperatura i del tipo de gas i disminuïx a mesura que baixa la temperatura del mig de transmissió. En l'aire a una temperatura de 20ºC, la velocitat del sò és la mencionada anteriorment de 1234,8 km/h.
Llínea 15: Llínea 14:  
No obstant, esta idea ya havia segut descartada pels [[artilleria|artillers]] del [[sigle XIX]]. Des de [[Ernst Mach]] se sabia que, a partir de cert punt, la resistència ya no aumenta més sino que, de fet, es reduïx. De manera que per a travessar la barrera del sò seria suficient en dispondre de major propulsió i millor [[aerodinàmica]] per a véncer eixe punt màxim de resistència. En l'introducció de noves formes d'ala que disminuïxen la resistència, i els [[motor de reacció|motors de reacció]] per a la propulsió, va ser possible des dels [[anys 1950]] viajar més ràpit que el sò en relativa facilitat.
 
No obstant, esta idea ya havia segut descartada pels [[artilleria|artillers]] del [[sigle XIX]]. Des de [[Ernst Mach]] se sabia que, a partir de cert punt, la resistència ya no aumenta més sino que, de fet, es reduïx. De manera que per a travessar la barrera del sò seria suficient en dispondre de major propulsió i millor [[aerodinàmica]] per a véncer eixe punt màxim de resistència. En l'introducció de noves formes d'ala que disminuïxen la resistència, i els [[motor de reacció|motors de reacció]] per a la propulsió, va ser possible des dels [[anys 1950]] viajar més ràpit que el sò en relativa facilitat.
   −
[[Chuck Yeager|Charles Elwood Yeager]] va ser el primer home en travessar oficialment la barrera del sò, el [[14 d'octubre]] de [[1947]], volant en l'avió experimental [[Bell X-1]] a velocitat [[Número Mach|Mach]] 1 i a una altitut de 45000 peus,<ref name="primero">{{cita web |url= http://history.nasa.gov/x1/|título= Fiftieth Anniversary of X-1|fechaacceso=11 de agosto de 2010 |formato= html|editor= NASA |idioma= inglés|cita= on October 14, 1947, in the first piloted flight faster than Mach 1.0, the speed of sound}}</ref> aun cuando el pilot alemà Hans Guido Mutke reclame per a sí este guany, en senyalar haver segut supostament el primer en trencar la barrera de sò el 9 d'abril de 1945 a bordo d'un Messerschmitt Em 262.
+
[[Chuck Yeager|Charles Elwood Yeager]] va ser el primer home en travessar oficialment la barrera del sò, el [[14 d'octubre]] de [[1947]], volant en l'avió experimental [[Bell X-1]] a velocitat [[Número Mach|Mach]] 1 i a una altitut de 45000 peus,<ref name="primero">{{cita web |url= http://history.nasa.gov/x1/|título= Fiftieth Anniversary of X-1|fechaacceso=11 d'agosto de 2010 |formato= html|editor= NASA |idioma= inglés|cita= on October 14, 1947, in the first piloted flight faster than Mach 1.0, the speed of sound}}</ref> aun cuando el pilot alemà Hans Guido Mutke reclame per a sí este guany, en senyalar haver segut supostament el primer en trencar la barrera de sò el [[9 d'abril]] de [[1945]] a bordo d'un Messerschmitt Em 262.
    
Pero açò no va ser fàcil, per a conseguir este ardit varen morir 18 pilots (oficialment){{cita requerida}}.
 
Pero açò no va ser fàcil, per a conseguir este ardit varen morir 18 pilots (oficialment){{cita requerida}}.
   −
No obstant, [[Hans Guido Mutke]] afirmava haver travessat la barrera del sò abans que Yeager, el [[9 d'abril]] de [[1945]], en un [[*Messerschmitt Em 262]], encara que no existixen proves científiques d'este guany.
+
No obstant, [[Hans Guido Mutke]] afirmava haver travessat la barrera del sò abans que Yeager, el 9 d'abril de 1945, en un [[Messerschmitt Em 262]], encara que no existixen proves científiques d'este guany.
   −
El [[14 d'octubre]] de [[2012]], l'austríac [[Felix Baumgartner]], es va convertir en el primer home en trencar la barrera del sò en caiguda lliure i sense ayuda de maquinària externa, des d'una altura de 39068 metros i alcançant una velocitat màxima de 1342 km/h.<ref name="velocidadmax">{{cita web |url=http://www.lavanguardia.com/deportes/otros/20121015/54352581249/felix-baumgartner-barrera-del-sonido-1-342-km-h.html |obra=lavanguardia.com |título=Felix Baumgartner rompió la barrera del sonido con 1.342 km/h}}</ref><ref name="velocidad">{{cita web |url=http://www.rtve.es/deportes/20121014/felix-baumgartner-logra-romper-barrera-del-sonido-salto-estratosferico/570070 |obra=rtve.es |título=Felix Baumgartner logra romper la barrera del sonido en su salto estratosférico}}</ref>
+
El [[14 d'octubre]] de [[2012]], l'[[Àustria|austríac]] [[Felix Baumgartner]], es va convertir en el primer home en trencar la barrera del sò en caiguda lliure i sense ayuda de maquinària externa, des d'una altura de 39068 metros i alcançant una velocitat màxima de 1342 km/h.<ref name="velocidadmax">{{cita web |url=http://www.lavanguardia.com/deportes/otros/20121015/54352581249/felix-baumgartner-barrera-del-sonido-1-342-km-h.html |obra=lavanguardia.com |título=Felix Baumgartner rompió la barrera del sonido con 1.342 km/h}}</ref><ref name="velocidad">{{cita web |url=http://www.rtve.es/deportes/20121014/felix-baumgartner-logra-romper-barrera-del-sonido-salto-estratosferico/570070 |obra=rtve.es |título=Felix Baumgartner logra romper la barrera del sonido en su salto estratosférico}}</ref>
   −
[[Image:Yeager supersonic flight 1947.ogg|thumb|[[Chuck Yeager]] trenca la barrera del sò el 14 d'octubre de 1947 en el [[Bell X-1]], mostrat en notícies.]]
+
[[Image:Yeager supersonic flight 1947.ogg|thumb|[[Chuck Yeager]] trenca la barrera del sò el [[14 d'octubre]] de [[1947]] en el [[Bell X-1]], mostrat en notícies.]]
 
  −
== Vore també ==
  −
* [[Explosió sònica]]
  −
* [[Velocitat del sò]]
  −
* [[Número Mach]]
  −
* [[Avió supersònic]]
  −
* [[Bell X-1]]
  −
* [[Machmetro]]
      
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{listaref}}
 
{{listaref}}
 +
{{Traduït de|es|Barrera del sonido}}
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
{{commons|Sound barrier}}
+
{{Commonscat|Sonic boom}}
 
;En anglés
 
;En anglés
 
* [http://web.archive.org/web/http://www.fluidmech.net/ Fluid Mechanics], a collection of tutorials by Dr. Mark S. Cramer, Ph.D
 
* [http://web.archive.org/web/http://www.fluidmech.net/ Fluid Mechanics], a collection of tutorials by Dr. Mark S. Cramer, Ph.D
Llínea 44: Llínea 36:  
* [http://beltoforion.de/java_applets/machnumber/machnumber_en.html An interactive Java applet], illustrating the sound barrier.
 
* [http://beltoforion.de/java_applets/machnumber/machnumber_en.html An interactive Java applet], illustrating the sound barrier.
    +
[[Categoria:Transport]]
 
[[Categoria:Aerodinàmica]]
 
[[Categoria:Aerodinàmica]]
  −
  −
{{Traduït de|es|Barrera del sonido}}
 

Menú de navegació