Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  12:24 25 jun 2022
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Archiu:Anne Frank lacht naar de schoolfotograaf.jpg|miniaturadeimagen|Ana Frank en 1941]]
 
[[Archiu:Anne Frank lacht naar de schoolfotograaf.jpg|miniaturadeimagen|Ana Frank en 1941]]
'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]]-[[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), Fon una chiqueta [[Alemanya|alemana]] en ascendència [[Poble judeu|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].
+
'''Annelies Marie Frank''', coneguda en com '''Ana Frank''' ([[Frankfurt am Main]], [[12 de juny]] de [[1929]]-[[Bergen-Belsen]], [[febrer]] o [[març]] de [[1945]]), fon una chiqueta [[Alemanya|alemana]] en ascendència [[Poble judeu|judeua]] mundialment coneguda gràcies al ''[[Diari d'Ana Frank]],'' l'edició del seu diari íntim en a on va deixar constància dels casi dos anys i mig que va passar ocultant-se en la seua família i quatre persones més dels [[Nazisme|nazis]] en [[Àmsterdam]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].
    
Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el 2 de setembre de 1944 i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En 1947, a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés|neerlandés]], ''Het Achterhuis'').
 
Una volta varen ser descoberts en el seu amagatall, Ana i la seua família varen ser capturats i duts a distints [[camps de concentració]] alemans. L'únic supervivent dels huit amagats va ser [[Otto Heinrich Frank|Otto Frank]], el seu pare. Ana va ser enviada al camp de concentració nazi d'[[Auschwitz]] el 2 de setembre de 1944 i, més tart, al de [[Bergen-Belsen]], a on va morir de [[tifus]] al voltant de mediats de febrer de 1945, uns dos mesos ans que el camp fora lliberat. En 1947, a penes dos anys despuix de terminada la guerra, el seu pare va publicar el diari baix el títul ''[[La casa d'arrere]]'' (en [[Idioma neerlandés|neerlandés]], ''Het Achterhuis'').

Menú de navegació