Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  15:29 23 jun 2022
Text reemplaça - ' paisage ' a ' païsage '
Llínea 5: Llínea 5:  
El [[Nadal]] se celebra llitúrgicament en tres misses: la de mijanit, la de l'alba i la del migdia, que cobrixen tot el desenroll dels festejos nadalencs. En esta nit en que se celebrava el despertar del sol (és quan escomença a allargar el dia), no es devia dormir, sino que calia passar-se tota la nit de festa. En el cristianisme eixes festes es cristianisaren, sent el nou eix de la mateixa, [[Jesús]] recent naixcut.
 
El [[Nadal]] se celebra llitúrgicament en tres misses: la de mijanit, la de l'alba i la del migdia, que cobrixen tot el desenroll dels festejos nadalencs. En esta nit en que se celebrava el despertar del sol (és quan escomença a allargar el dia), no es devia dormir, sino que calia passar-se tota la nit de festa. En el cristianisme eixes festes es cristianisaren, sent el nou eix de la mateixa, [[Jesús]] recent naixcut.
   −
Aixina, despuix de celebrar-se la festa en casa en un bo sopar, s'eixia al bosc a per antorches i brancades que allí mateixa s'encenien, mamprenent el regrés cap al poble. Tot el paisage s'omplia de punts de llum que anaven confluint cap al poble, fins a aplegar a l'esplanada de l'iglésia, a on es juntaven totes les tees i brancades formant una sola foguera entorn a la que es ballava, es menjava i es bevia. La festa continuava dins de l'iglésia en representacions del Naiximent de Jesús, entreverades de cançons. L'iglésia estava adornada de brancades, i els fidels es duyen [[Pardal|pardals]] engabiats, caçats per a l'ocasió, que alegraven l'ambient en les seues vores. Quan sonava el Gloria, se soltaven els pardals en l'iglésia. En algunes misses hi havia també per lo manco un [[corder]], com a gran protagoniste de l'adoració dels pastors.
+
Aixina, despuix de celebrar-se la festa en casa en un bo sopar, s'eixia al bosc a per antorches i brancades que allí mateixa s'encenien, mamprenent el regrés cap al poble. Tot el païsage s'omplia de punts de llum que anaven confluint cap al poble, fins a aplegar a l'esplanada de l'iglésia, a on es juntaven totes les tees i brancades formant una sola foguera entorn a la que es ballava, es menjava i es bevia. La festa continuava dins de l'iglésia en representacions del Naiximent de Jesús, entreverades de cançons. L'iglésia estava adornada de brancades, i els fidels es duyen [[Pardal|pardals]] engabiats, caçats per a l'ocasió, que alegraven l'ambient en les seues vores. Quan sonava el Gloria, se soltaven els pardals en l'iglésia. En algunes misses hi havia també per lo manco un [[corder]], com a gran protagoniste de l'adoració dels pastors.
    
Un atre dels protagonistes d'esta missa tan festiva, i que podia aplegar a durar hores, era el [[gall]], que és el que va poder donar nom a esta missa coneguda aixina per una faula que afirma que va ser este animal el primer en presenciar el naiximent de Jesús, encarregant-se d'anunciar-ho al món.
 
Un atre dels protagonistes d'esta missa tan festiva, i que podia aplegar a durar hores, era el [[gall]], que és el que va poder donar nom a esta missa coneguda aixina per una faula que afirma que va ser este animal el primer en presenciar el naiximent de Jesús, encarregant-se d'anunciar-ho al món.
113 205

edicions

Menú de navegació