Canvis

En els seus estudis i viages s'havia empapat de les doctrines d'[[Erasme de Rotterdam]], [[Lluis Vives]] i el citat antiaristotèlic Pierre de la Ramée i, d'acort en les seues idees humanistes, defengué la tolerància religiosa i l'utilitat pastoral de la traducció de la [[Bíblia]] a les llengües vulgars, els dialectes e inclús a les llengües indígenes dels indis americans. Açò li va portar a enfrontar-se a Giovanni da Bologna en el seu diàlec humanístic ''Bononia, sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis'' ([[1556]]), com a resultat del mateix es va vore encarcerat en eixe mateix any per l'Inquisició en Lovaina; no obstant, [[Carles I]] i Margarita de Parma el varen protegir nomenant-lo preceptor del futur [[Felip II]] i traent-lo de la presó. Segons Marcel Bataillon, esta obra fon "la defensa més atrevida que una ploma espanyola haja escrit jamai en favor d'estes traduccions"​ i s'inspira en la Paraclesis d'Erasme; per ad ell sembla absurt que es puguen llegir lliteratura de ficció que és mentira i, no obstant, no es puga llegir la veritat de les Santes Escritures, quan tot bon cristià devia ser per sí mateixa un teòlec.

En els seus estudis i viages s'havia empapat de les doctrines d'[[Erasme de Rotterdam]], [[Lluis Vives]] i el citat antiaristotèlic Pierre de la Ramée i, d'acort en les seues idees humanistes, defengué la tolerància religiosa i l'utilitat pastoral de la traducció de la [[Bíblia]] a les llengües vulgars, els dialectes e inclús a les llengües indígenes dels indis americans. Açò li va portar a enfrontar-se a Giovanni da Bologna en el seu diàlec humanístic ''Bononia, sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis'' ([[1556]]), com a resultat del mateix es va vore encarcerat en eixe mateix any per l'Inquisició en Lovaina; no obstant, [[Carles I]] i Margarita de Parma el varen protegir nomenant-lo preceptor del futur [[Felip II]] i traent-lo de la presó. Segons Marcel Bataillon, esta obra fon "la defensa més atrevida que una ploma espanyola haja escrit jamai en favor d'estes traduccions"​ i s'inspira en la Paraclesis d'Erasme; per ad ell sembla absurt que es puguen llegir lliteratura de ficció que és mentira i, no obstant, no es puga llegir la veritat de les Santes Escritures, quan tot bon cristià devia ser per sí mateixa un teòlec.

En Flandes publicà ademés ''Institutionum Rhetoricarum'' (Lovaina, [[1554]]), ''Gramàtica de la Llengua Vulgar d'Espanya'' ([[1559]]) i ''Comèdia anomenada Josephina'' ([[1559]]). Pero la seua obra més coneguda és ''El Concejo, y consejeros del príncipe'' (Amberes, 1559), un espill de príncips que tingué una gran fortuna editorial, en edicions llatines, italianes, angleses e inclús polaques, pese a que no va alcançar a publicarse en Espanya fins a l'any  [[1779]] i, ya en el [[sigle XIX]], en la Biblioteca d'Autors Espanyols de Manuel Rivadeneyra. Este tractat també li va supondre alguns problemes en l'entorn de Felip II; fon encarcerat uns mesos i, per a evitar més problemes, es va anar a [[Lieja]] un temps i, a continuació, es va traslladar a [[Colónia]], a on va servir a l'arquebisbe Friedrich von Wied. Durant eixe temps els representants del rei havien depost la seua animadversió i varen contactar en ell en [[Aquisgrà]] a principis de [[1562]] per a propondre'l un tracte: a canvi de no seguir publicant el restant de la seua obra, conseguiria el perdó real, una suma per a pagar els seus deutes i un càrrec en Espanya en la Cort de Felip II.  

En Flandes publicà ademés ''Institutionum Rhetoricarum'' (Lovaina, [[1554]]), ''Gramàtica de la Llengua Vulgar d'Espanya'' ([[1559]]) i ''Comèdia nomenada Josephina'' ([[1559]]). Pero la seua obra més coneguda és ''El Concejo, y consejeros del príncipe'' (Amberes, 1559), un espill de príncips que tingué una gran fortuna editorial, en edicions llatines, italianes, angleses e inclús polaques, pese a que no va alcançar a publicarse en Espanya fins a l'any  [[1779]] i, ya en el [[sigle XIX]], en la Biblioteca d'Autors Espanyols de Manuel Rivadeneyra. Este tractat també li va supondre alguns problemes en l'entorn de Felip II; fon encarcerat uns mesos i, per a evitar més problemes, es va anar a [[Lieja]] un temps i, a continuació, es va traslladar a [[Colónia]], a on va servir a l'arquebisbe Friedrich von Wied. Durant eixe temps els representants del rei havien depost la seua animadversió i varen contactar en ell en [[Aquisgrà]] a principis de [[1562]] per a propondre'l un tracte: a canvi de no seguir publicant el restant de la seua obra, conseguiria el perdó real, una suma per a pagar els seus deutes i un càrrec en Espanya en la Cort de Felip II.  

Acceptà i, en l'any [[1564]], tornà a Espanya com a bibliotecari de Felip II. No obstant, va retornar a Flandes en [[1573]] en Luis de Requesens per a ajudar-li a governar el territori i intentar un acort de pau. En eixa intenció redactà un full de ruta, ''Remeis per a l'assossec de les alteracions dels països Baixos dels Estats de Flandes'', que no va poder portar-se a la pràctica en ser reemplaçat Requesens per Joan d'Àustria en l'any [[1576]]. Llavors parts de la seua obra fon prohibida pel [[Concili de Trento]].

Acceptà i, en l'any [[1564]], tornà a Espanya com a bibliotecari de Felip II. No obstant, va retornar a Flandes en [[1573]] en Luis de Requesens per a ajudar-li a governar el territori i intentar un acort de pau. En eixa intenció redactà un full de ruta, ''Remeis per a l'assossec de les alteracions dels països Baixos dels Estats de Flandes'', que no va poder portar-se a la pràctica en ser reemplaçat Requesens per Joan d'Àustria en l'any [[1576]]. Llavors parts de la seua obra fon prohibida pel [[Concili de Trento]].