Diferència entre les revisions de "Tammuz"
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Es va casar en [[Inanna]], la deessa de l'amor i de la guerra, identificada en el [[Venus (planeta)|Venus]]. Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un pescador o un pastor. En tot cas, és el déu de la fertilitat i el creixement. | Es va casar en [[Inanna]], la deessa de l'amor i de la guerra, identificada en el [[Venus (planeta)|Venus]]. Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un pescador o un pastor. En tot cas, és el déu de la fertilitat i el creixement. | ||
| − | Va protagonisar una baixada a l'[[infern]], un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per això coneixia de prop la mort i podia regular la vida. Els ceremonials que celebraven estes situacions varen tindre forta acceptació popular i se centraven en la simulació d'un funeral que durava una [[semana]] durant el solstici d'[[estiu]]. Esta tradició va penetrar inclús entre els | + | Va protagonisar una baixada a l'[[infern]], un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per això coneixia de prop la mort i podia regular la vida. Els ceremonials que celebraven estes situacions varen tindre forta acceptació popular i se centraven en la simulació d'un funeral que durava una [[semana]] durant el solstici d'[[estiu]]. Esta tradició va penetrar inclús entre els judeus (hi ha una protesta d'[[Ezequiel]] al respecte). |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Revisió de 16:28 17 jun 2022
Dumuzi, Amausshumgal, Tummuz, Tammuz (en hebreu תַּמּוּז), en àrap تمّوز, tammūz; en sumeri Dumuzid (fill del tro) va ser un déu de la mitologia sumèria germà de les deesses Belili i Bilulu.
Es va casar en Inanna, la deessa de l'amor i de la guerra, identificada en el Venus. Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un pescador o un pastor. En tot cas, és el déu de la fertilitat i el creixement.
Va protagonisar una baixada a l'infern, un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per això coneixia de prop la mort i podia regular la vida. Els ceremonials que celebraven estes situacions varen tindre forta acceptació popular i se centraven en la simulació d'un funeral que durava una semana durant el solstici d'estiu. Esta tradició va penetrar inclús entre els judeus (hi ha una protesta d'Ezequiel al respecte).
Bibliografia
- Jordan Michael, Enciclopèdia dels deus
- Gods, goddesses, and mythology: vol. 4. Nova York: Marshall Cavendish, 2005