| Molts dels noms quotidians de plantes, animals, fongos, com a «rata», «clavellinera», «rosa», «avena», es referixen a categories àmplies. A voltes per adició a descriptors adjectivals, com a «rata parda», «clavellinera blanca», «rosa chinenca», «avena salvage», es proveïx informació comuna per a espècies individuals. A voltes pot aparéixer el «comodí» semblat a, com ocorre en l'idioma quechua, a l'adjectivar-se en sacha: sacha meló, sacha garrofera. | | Molts dels noms quotidians de plantes, animals, fongos, com a «rata», «clavellinera», «rosa», «avena», es referixen a categories àmplies. A voltes per adició a descriptors adjectivals, com a «rata parda», «clavellinera blanca», «rosa chinenca», «avena salvage», es proveïx informació comuna per a espècies individuals. A voltes pot aparéixer el «comodí» semblat a, com ocorre en l'idioma quechua, a l'adjectivar-se en sacha: sacha meló, sacha garrofera. |
− | A voltes el nom comú es referix a una categoria àmplia, útil pero en un context local pot sugerir ambigüitat: «sardina», «cérvol», «acàcia», s'apliquen a dotzenes de diferents espècies mundialment, que són benvingudes i adequades en el seu domini original d'us, (peixca, caça, llenya), i en localitats a on solament apareix tal espècie sola. | + | A voltes el nom comú es referix a una categoria àmplia, útil pero en un context local pot sugerir ambigüitat: «sardina», «cervo», «acàcia», s'apliquen a dotzenes de diferents espècies mundialment, que són benvingudes i adequades en el seu domini original d'us, (peixca, caça, llenya), i en localitats a on solament apareix tal espècie sola. |