Canvis

En 9.139.607 passagers i 3.200 tonellades de càrrega gestionades en [[2010]],<ref>{{ref-web|url=http://www.aena.es/csee/Satellite?Language=CA_VA&SiteName=ALC&c=Page&cid=1049437849204&pagename=subHome |títul=Presentació |consulta=20 març 2011 |obra=Aeroport d'Alacant |editor= |data= |llengua= }}</ref> és l'aeroport de major tràfic de la [[Comunitat Valenciana]], per davant del de [[Aeroport de Valéncia|Valéncia]], el sext en la [[Aeroports d'Espanya|ret aeroportuária espanyola]] per darrere dels aeroports de [[Aeroport de Madrit-Barajas|Madrit]], de [[Aeroport de Barcelona|Barcelona]], de [[Aeroport de Palma-Son Sant Joan|Palma]], de [[Aeroport de Màlaga|Màlaga]] i [[Aeroport de Las Palmas de Gran Canària|Las Palmas de Gran Canària]]; i el número quaranta d'[[Europa]].

En 9.139.607 passagers i 3.200 tonellades de càrrega gestionades en [[2010]],<ref>{{ref-web|url=http://www.aena.es/csee/Satellite?Language=CA_VA&SiteName=ALC&c=Page&cid=1049437849204&pagename=subHome |títul=Presentació |consulta=20 març 2011 |obra=Aeroport d'Alacant |editor= |data= |llengua= }}</ref> és l'aeroport de major tràfic de la [[Comunitat Valenciana]], per davant del de [[Aeroport de Valéncia|Valéncia]], el sext en la [[Aeroports d'Espanya|ret aeroportuária espanyola]] per darrere dels aeroports de [[Aeroport de Madrit-Barajas|Madrit]], de [[Aeroport de Barcelona|Barcelona]], de [[Aeroport de Palma-Son Sant Joan|Palma]], de [[Aeroport de Màlaga|Màlaga]] i [[Aeroport de Las Palmas de Gran Canària|Las Palmas de Gran Canària]]; i el número quaranta d'[[Europa]].

Estos resultats mantenen la tendència positiva de l'[[Década del 2000|última década]], a pesar d'acontenyiments com els [[Atentats de l'11 de setembre de 2001|atentats de l'11-S]], la [[Crisis de finals de la década del 2000|crisis econòmica del 2009]], el [[Erupcions de l'Eyjafjalla del 2010|núvol de cendra volcànica del 2010]] o la [[crisis dels controladors aéreus en Espanya en 2010]].

Estos resultats mantenen la tendència positiva de l'última década, a pesar d'acontenyiments com els [[Atentats de l'11 de setembre de 2001|atentats de l'11-S]], la [[Crisis de finals de la década del 2000|crisis econòmica del 2009]], el [[Erupcions de l'Eyjafjalla del 2010|núvol de cendra volcànica del 2010]] o la [[crisis dels controladors aéreus en Espanya en 2010]].

L'aeroport de l'Altet es troba en contínua expansió. Des dels seus inicis ya ha vengut sent una de les terminals més rendables de tota la xàrcia, a causa del ''boom'' turístic que ha patit la [[Costa Blanca]] durant el final del [[sigle XX]]. Ara, i durant els últims anys, l'aument d'oferta de vols oferta per la companyia [[Irlanda|irlandesa]] [[Ryanair]], ademés de moltes atres, ha contribuït notablement a la nomenada expansió. Al seu voltant est aument de vols s'ha complementat (i en part, també ha causat) una ampliació de les instalacions aeroportuàries. A l'inicial Terminal 1 (T1), inaugurada el [[4 de maig]] de [[1967]], s'afegí la Terminal 2 (T2) el [[16 de giner]] de [[2007]] i la base d'operacions de [[Ryanair]] en [[novembre]] del mateix any. La segona terminal fon planejada com a provisional mentres es construïa, des de [[2005]], l'última ampliació, la Nova Àrea Terminal (NAT). No obstant això, l'obertura de la segona terminal no fon suficient per a cobrir les necessitats imminents de l'aeroport. Les carències es varen resoldre en gran part en l'obertura el [[23 de maig]] de [[2011]] de la NAT. Les administracions [[Govern d'Espanya|central]] i [[Generalitat Valenciana|autonòmica]], aixina com els sectors de l'[[indústria]], el [[comerç]] i el [[turisme]] alacantins, han posat grans esperances en que l'entrada en servici de l'ampliació de l'aeroport puga reflotar l'economia de la regió de la [[Crisis de finals de la década del 2000|crisis econòmica]].

L'aeroport de l'Altet es troba en contínua expansió. Des dels seus inicis ya ha vengut sent una de les terminals més rendables de tota la xàrcia, a causa del ''boom'' turístic que ha patit la [[Costa Blanca]] durant el final del [[sigle XX]]. Ara, i durant els últims anys, l'aument d'oferta de vols oferta per la companyia [[Irlanda|irlandesa]] [[Ryanair]], ademés de moltes atres, ha contribuït notablement a la nomenada expansió. Al seu voltant est aument de vols s'ha complementat (i en part, també ha causat) una ampliació de les instalacions aeroportuàries. A l'inicial Terminal 1 (T1), inaugurada el [[4 de maig]] de [[1967]], s'afegí la Terminal 2 (T2) el [[16 de giner]] de [[2007]] i la base d'operacions de [[Ryanair]] en [[novembre]] del mateix any. La segona terminal fon planejada com a provisional mentres es construïa, des de [[2005]], l'última ampliació, la Nova Àrea Terminal (NAT). No obstant això, l'obertura de la segona terminal no fon suficient per a cobrir les necessitats imminents de l'aeroport. Les carències es varen resoldre en gran part en l'obertura el [[23 de maig]] de [[2011]] de la NAT. Les administracions [[Govern d'Espanya|central]] i [[Generalitat Valenciana|autonòmica]], aixina com els sectors de l'[[indústria]], el [[comerç]] i el [[turisme]] alacantins, han posat grans esperances en que l'entrada en servici de l'ampliació de l'aeroport puga reflotar l'economia de la regió de la [[Crisis de finals de la década del 2000|crisis econòmica]].