Diferència entre les revisions de "Idioma ucranià"
m (Idioma Ucranià s'ha renomenat com Idioma ucranià) |
|||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
|mapa= | |mapa= | ||
}} | }} | ||
| + | L''''ucranià''' украї́нська мо́ва, transliteració: ukrayins'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una [[Llengües eslaves|llengua eslava]] oriental, una de les [[tres]] que formen este grup de llengües; les atres dos són el [[Idioma rus|rus]] i el [[Idioma bielorrus|bielorrus]]. L'ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notables diferències. El bielorrus i el ucranià sorgiren del [[idioma ruté]] antic o mig. No obstant, el ucranià parlat es sembla més al vocabulari [[Idioma polac|polac]], que alguns atribuïxen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i el ucranià. Se li solia dir "chicotet rus". | ||
| − | El | + | El idioma ucranià està actualment mergit d'un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquanta millons d'ucranians en tot lo món, incloent 37,5 millons en Ucrània (77,8% de la població total), sols en Ucrània occidental el ucranià és el idioma que predomina. En Kiev es parlen abdós llengües, un canvi notable des de el passat recent quan la ciutat era principalment russoparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per la influència de la població rural i les migracions des de les regions occidentals de Ucrània, pero també per alguns natius de Kiev que recorrien al idioma que parlen en casa i en la vida cotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus es la llengua de la població urbana, mentres que el ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est de Ucrània, el rus predomina inclús en les àrees rurals, i en [[Crimea]] el ucranià està casi absent. |
| − | + | Pot esperar.se un aument del us del idioma ucranià en Ucrània mentres la població rural (Encara abrumadorament ucranòfona) migre cap a les ciutats i s'origine un us més ampli en Ucrània central. La tradició lliterària del ucranià s'està desenrollant ràpidament, superant les conseqüències d'un llarc periodo d'obstulació a el seu desenroll per supressió directa o simplement per la carència de política incentives per part del estat. | |
| − | |||
| − | Pot esperar.se un aument del us del idioma ucranià en Ucrània mentres la | ||
== Alfabet == | == Alfabet == | ||
| Llínea 49: | Llínea 48: | ||
== Grups de variants == | == Grups de variants == | ||
| − | [[Image:Map of Ukrainian dialects.png|thumb|250px|Mapa de les variants i subgrups | + | [[Image:Map of Ukrainian dialects.png|thumb|250px|Mapa de les variants i subgrups de l'ucranià ([[2005]]).]] |
* '''Grup septentrional''' | * '''Grup septentrional''' | ||
** '''Polesi''' | ** '''Polesi''' | ||
Revisió de 22:32 15 jun 2009
| Ucranià українська мова / Ukrajinsĭka Mova | |
| Pronunciació: | AFI: ukra'jinska 'mɔʋɑ |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Ucrània, Polònia, Rúsia, Eslovàquia, Moldàvia, Hungria, Rumania, Bielorrúsia, Sèrbia i Kasajistà |
| Regió: | |
| Parlants: | 41 millons |
| Rànquing: | 26ª |
| Família: | Indoeuropea Eslava |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Ucrània, Transnístria (Moldàvia) |
| Regulat per: | Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucrània |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | uk |
| ISO 639-2 | ukr |
| ISO/FDIS 639-3 | ukr |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
L'ucranià украї́нська мо́ва, transliteració: ukrayins'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una llengua eslava oriental, una de les tres que formen este grup de llengües; les atres dos són el rus i el bielorrus. L'ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notables diferències. El bielorrus i el ucranià sorgiren del idioma ruté antic o mig. No obstant, el ucranià parlat es sembla més al vocabulari polac, que alguns atribuïxen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i el ucranià. Se li solia dir "chicotet rus".
El idioma ucranià està actualment mergit d'un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquanta millons d'ucranians en tot lo món, incloent 37,5 millons en Ucrània (77,8% de la població total), sols en Ucrània occidental el ucranià és el idioma que predomina. En Kiev es parlen abdós llengües, un canvi notable des de el passat recent quan la ciutat era principalment russoparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per la influència de la població rural i les migracions des de les regions occidentals de Ucrània, pero també per alguns natius de Kiev que recorrien al idioma que parlen en casa i en la vida cotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus es la llengua de la població urbana, mentres que el ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est de Ucrània, el rus predomina inclús en les àrees rurals, i en Crimea el ucranià està casi absent.
Pot esperar.se un aument del us del idioma ucranià en Ucrània mentres la població rural (Encara abrumadorament ucranòfona) migre cap a les ciutats i s'origine un us més ampli en Ucrània central. La tradició lliterària del ucranià s'està desenrollant ràpidament, superant les conseqüències d'un llarc periodo d'obstulació a el seu desenroll per supressió directa o simplement per la carència de política incentives per part del estat.
Alfabet
| A a | Б б | В в | Г г | Ґ ґ | Д д | Е е | Є є | Ж ж | З з | И и | |
| A a | B b | V v | J j | G g | D d | E e | Ye | Zh | Z z | Ɨ ɨ | |
| I i | Ї ї | Й й | К к | Л л | М м | Н н | О о | П п | P p | С с | |
| I i | Yi | Ll ll | K k | L l | M m | N n | O o | P p | R r | S s | |
| Т т | У у | Ф ф | Х х | Ц ц | Ч ч | Ш ш | Щ щ | Ь ь | Ю ю | Я я | |
| T t | U u | F f | J j | Ts | Ch | Sh | Shch | signe
moll |
Yu | Ya |
Grups de variants
- Grup septentrional
- Polesi
- Polesi occidental
- Polesi central
- Polesi oriental
- Polesi
- Grup sudoriental
- Dniéper (poltau)
- Slobozhà
- Estepa
- Grup sudoccidental
- Volini
- Nadsià
- Galitzià (o del Dniéster superior)
- Lemko
- Boiko
- Transcarpàtic
- Dolinià
- Hutsul
- Bucoví (pocuti o pocutio-bucoví)
- Podoli