26 046
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 19:
Llínea 19: − + + +
→Cites
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|Ximeno, Ribelles i Pastor mencionen que n'hi ha quatre eixemplars que es coneixen, tots sense portada, i aixina també ho ratifica [[Josep Alminyana i Vallés|Josep Alminyana]] en el ''[[El Crit de la llengua|Crit de la llengua]]'' (E. Valéncia 2000, 1981): U en la nostra Universitat de Valéncia, dos en Barcelona (L'Ateneu i Institut d'Estudis Catalans), i el quart el cita Gallardo en el n.º 2.143 del seu ensaig. Això fa pensar, i aixina ho ratifica [[Justo Pastor Fuster|Pastor Fuster]], que l'edició de 1489, es la segon, i dona les següents raons: 1.ª) Perque la dedicatòria com hem dit abans data de 1472; 2.ª) perque el colofó diu que el llibre fon revisat: “exactísima diligentia emendatus”, lo que vol dir que li va precedir una atra edició que ara es millora; i 3.ª) perque Eduart Cañibell, director de la Biblioteca Arús de Barcelona, diu que va vore un eixemplar d'est obra en una magnifica portada en poder de Isidre Bonshoms, del qual Ribelles dona conte (p. 171-172)|Liber Elegantiarum per [[Joan Ignaci Culla]]}}
{{Cita|Este llibre del valencià Joan Esteve es una especie de diccionari de paraules que es parlaven en Valencia a mitant del sigle XV, posant al costat de cadascuna de les paraules valencianes les corresponents llatines, per a escriure en elegancia: d'ahi el seu nom. L'autor, segons diu el colofo de l'obra, era un varo erudissim, ciutada valencià, notari public per autoritat real, qui corregi l'obra en la mes rigorosa diligencia; l'edicio es feu en Venecia l'any mil quatrecents huitantanou. L'obra ha segut estudiada per pocs autors degut a lo dificil que era fer-se en ella...|El Liber Elegantiarum, de Joan Esteve, per [[Josep Mª Guinot]] (''Castellón Diario'', 19.8.1988)}}
{{Cita|Ximeno, Ribelles i Pastor mencionen que n'hi ha quatre eixemplars que es coneixen, tots sense portada, i aixina també ho ratifica [[Josep Alminyana i Vallés|Josep Alminyana]] en el ''[[El Crit de la llengua|Crit de la llengua]]'' (E. Valéncia 2000, 1981): U en la nostra Universitat de Valéncia, dos en Barcelona (L'Ateneu i Institut d'Estudis Catalans), i el quart el cita Gallardo en el n.º 2.143 del seu ensaig. Això fa pensar, i aixina ho ratifica [[Justo Pastor Fuster|Pastor Fuster]], que l'edició de 1489, es la segon, i dona les següents raons: 1.ª) Perque la dedicatòria com hem dit abans data de 1472; 2.ª) perque el colofó diu que el llibre fon revisat: “exactísima diligentia emendatus”, lo que vol dir que li va precedir una atra edició que ara es millora; i 3.ª) perque Eduart Cañibell, director de la Biblioteca Arús de Barcelona, diu que va vore un eixemplar d'est obra en una magnifica portada en poder de Isidre Bonshoms, del qual Ribelles dona conte (p. 171-172)|Liber Elegantiarum per [[Joan Ignaci Culla]] (''Las Provincias'', 18.08.2006)}}
== Vore també ==
== Vore també ==