Diferència entre les revisions de "Xi Jinping"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Xi Jinping''' (en idioma chinenc 习近平, en pinyin ''Xí Jìnpíng'') és un polític chinenc naixcut el 15 de juny de 1953…») |
(Sense diferències)
|
Revisió de 12:57 24 maig 2022
Xi Jinping (en idioma chinenc 习近平, en pinyin Xí Jìnpíng) és un polític chinenc naixcut el 15 de juny de 1953 en Pekin. És l'actual president de la Republica popular de China.
Fill d'un camarada de Mao Zedong, Xi Zhongxun, Xi s'adherí al Partit comuniste chinenc en els anys 1970 i eixercí les seues primeres funcions en els anys 1980, ocupant responsabilitats d'importància creixent. Des del 15 de març de 2008 al 14 de març de 2013, fon vicepresident de la Republica popular de China en el segon manat de Hu Jintao, de qui resulta el successor designat.
Xi Jinping és secretari general del Partit comuniste chinenc i president de la Comissió militar central des del 15 de novembre de 2012 aixina com president de la Republica popular de China des del 14 de març de 2013. Ell fom reelegit pels diputats de l'Assamblea nacional popular en 2018.
La seua precidència, s'estructura al voltant del concepte del « somni chinenc », que se caracterisa per une presencia creixent de China en l'escena regional, una proyecció de la Cultura chinenca per lo món, aixina com un reforçament de l'influència política i ideològica del PCC sobre la societat chinenca.
Trencant en la modèstia relativa dels seus predecessors, feu modificar en 2018 la Constitució de la república popular de China per a suprimir la llimitació del número de manats presidencials, podent aixina estar en el poder per un temps indeterminat. Ademés el « pensament » de Xi Jinping està inscrit en la doctrina del PCC i en la Constitució, en la mateixa categoria que els de Mao Zedong i Deng Xiaoping.
En Asia-Pacífic i en Occident, ha segut criticat per la seua política agressiva, especailment sobre Taiwan i el Conflicte en la mar de China meridional, i de les minories, notablement en els Uigurs en Xinjiang. La seua arribada al poder marca igualment una pujada en intensitat en la repressió dels oponents, en la mort del dissident Liu Xiaobo en 2017 i la reacció brutal contra les Manifestacions de Hong Kong (2019-2020). La seua gestió opaca en quant a l'aparició de la Pandèmia de Covid-19, que sorgí en China, li han valgut igualment de numeroses crítiques.