| Hui en dia, en la major part de les regions del Nort d'Alemanya, la gent ha abandonat els seus dialectes i parlen coloquialment alemà estàndart, sent els casos més extrems la vall del Rhr (lloc a on acodiren immigrants de tota Alemanya a lo llarc del [[sigle XIX]]) i el sur de l'estat de Brandeburc, en la que es diu [[Sajonia]] prussiana, a on el dialecte pràcticament ha desaparegut. Açò no ocorre en el Sur d'Alemanya, Àustria i sobre tot Suïssa on l'alemà estàndart quasi no es parla, soles en ocasions contades, com a l'hora de parlar en algú que no entén el dialecte suís. En certes regions alemanes, sobre tot en algunes grans ciutats, una gran part de la població soles parla la llengua estàndart. | | Hui en dia, en la major part de les regions del Nort d'Alemanya, la gent ha abandonat els seus dialectes i parlen coloquialment alemà estàndart, sent els casos més extrems la vall del Rhr (lloc a on acodiren immigrants de tota Alemanya a lo llarc del [[sigle XIX]]) i el sur de l'estat de Brandeburc, en la que es diu [[Sajonia]] prussiana, a on el dialecte pràcticament ha desaparegut. Açò no ocorre en el Sur d'Alemanya, Àustria i sobre tot Suïssa on l'alemà estàndart quasi no es parla, soles en ocasions contades, com a l'hora de parlar en algú que no entén el dialecte suís. En certes regions alemanes, sobre tot en algunes grans ciutats, una gran part de la població soles parla la llengua estàndart. |
− | La llengua estàndart té diferències regionals, especialment en vocabulari, encara que també en pronunciació i gramàtica. Estes diferències son molt menors que les que existien entre els dialectes locals. En tot i això, l'alemà es considera una llengua pluricèntrica, puix les varietats dels tres majors països germanoparlants son considerats estàndart al mateix modo. | + | La llengua estàndart té diferències regionals, especialment en vocabulari, encara que també en pronunciació i gramàtica. Estes diferències són molt menors que les que existien entre els dialectes locals. En tot i això, l'alemà es considera una llengua pluricèntrica, puix les varietats dels tres majors països germanoparlants són considerats estàndart al mateix modo. |
− | Junt a la llengua estàndart coexistixen innumerables varietats dialectals, formant un continu que s'estén per tota la "Teutonia" (terme en el que se fa referència a aquells territoris que té com llengua oficial al neerlandés, al alt alemà i el luxemburgués). Les variacions entre els distints dialectes son considerables puix els dialectes altoalemans i baixalemans no són mutuament inteligibles, i aixina mateix els dialectes alemans no solen ser entesos per algú que soles coneix el alemà estàndar. | + | Junt a la llengua estàndart coexistixen innumerables varietats dialectals, formant un continu que s'estén per tota la "Teutonia" (terme en el que se fa referència a aquells territoris que té com llengua oficial al neerlandés, al alt alemà i el luxemburgués). Les variacions entre els distints dialectes són considerables puix els dialectes altoalemans i baixalemans no són mutuament inteligibles, i aixina mateix els dialectes alemans no solen ser entesos per algú que soles coneix el alemà estàndar. |