Llínea 20: |
Llínea 20: |
| # [[decembre]], en 31 dies | | # [[decembre]], en 31 dies |
| | | |
− | Un [[còdic mnemotècnic]] per a recordar la duració dels mesos és sostindre els dos punys junts, en el nuc de l'índex de la mà esquerra al costat del nuc de l'índex de la mà dreta. Cada nuc representa un més de 31 dies, i un espai representa un mes curt, sent [[giner]] el nuc chicotet de la [[mà]] esquerra. | + | Un [[còdic mnemotècnic]] per a recordar la duració dels mesos és sostindre els dos punys junts, en el nuc de l'índex de la mà esquerra al costat del nuc de l'índex de la mà dreta. Cada nuc representa un més de 31 dies, i un espai representa un més curt, sent [[giner]] el nuc chicotet de la [[mà]] esquerra. |
| | | |
| == El més en Astronomia == | | == El més en Astronomia == |
Llínea 26: |
Llínea 26: |
| | | |
| == Més Sinòdic == | | == Més Sinòdic == |
− | El concepte tradicional sorgix en el cicle de '''fase de la lluna'''. El més sinòdic és el periodo de temps que transcorre entre dos mateixes fases consecutives de la [[Lluna]], sent la seua duració aproximada de 29,53 [[dia]]s. La causa de les [[fase llunar|fases de la Lluna]] és que veem la part de la [[Lluna]] que s'allumena pel [[Sol]] i això depén de la seua posició relativa respecte al [[Sol]] (vista des de la [[Terra]]). Ya que la [[Terra]] gira al voltant del [[Sol]], la [[Lluna]] tarda un temps extra (despuix de completar un mes sideral) en tornar a la mateixa posició respecte al [[Sol]]. Este periodo més llarc es nomena ''' sinòdic '''. A causa de les pertorbacions de les òrbites de la [[Terra]] i [[Lluna]], el temps real entre llunacions pot variar entre 29,27 i 29,83 dies aproximadament. | + | El concepte tradicional sorgix en el cicle de '''fase de la lluna'''. El més sinòdic és el periodo de temps que transcorre entre dos mateixes fases consecutives de la [[Lluna]], sent la seua duració aproximada de 29,53 [[dia]]s. La causa de les [[fase llunar|fases de la Lluna]] és que veem la part de la [[Lluna]] que s'allumena pel [[Sol]] i això depén de la seua posició relativa respecte al [[Sol]] (vista des de la [[Terra]]). Ya que la [[Terra]] gira al voltant del [[Sol]], la [[Lluna]] tarda un temps extra (despuix de completar un més sideral) en tornar a la mateixa posició respecte al [[Sol]]. Este periodo més llarc es nomena ''' sinòdic '''. A causa de les pertorbacions de les òrbites de la [[Terra]] i [[Lluna]], el temps real entre llunacions pot variar entre 29,27 i 29,83 dies aproximadament. |
| | | |
| Les troballes [[Arqueologia|arqueològics]] demostren que ya en el [[Paleolític]] es contava el temps usant les fases de la Lluna. Aixina mateix, el més sinòdic és encara la base de molts calendaris. | | Les troballes [[Arqueologia|arqueològics]] demostren que ya en el [[Paleolític]] es contava el temps usant les fases de la Lluna. Aixina mateix, el més sinòdic és encara la base de molts calendaris. |
Llínea 37: |
Llínea 37: |
| | | |
| == Més Draconític == | | == Més Draconític == |
− | L'òrbita de la [[Lluna]] està en un pla inclinat respecte al pla de la [[eclíptica]]: té una [[obliqüitat de l'eclíptica|inclinació]] d'aproximadament cinc graus. La llínea d'intersecció d'este pla en l'eclíptica definix dos punts en l'esfera celestial: els [[Nodos de la Lluna|nodos ascendent i nodo descendent]]. Estos nodos no són fixos sino que giren retrogradant i fent una volta completa en aproximadament 18.6 anys. El temps que tarda la[[ Lluna]] per a tornar al mateix node és de nou més curt que un mes sideral (ya que els nodos van a la seua trobada): açò es nomena el '''més draconític''' més que té una llongitut mija d'aproximadament 27 1/5 dies. És important per a predir els [[eclipse]]s: estos tenen lloc quan el [[Sol]], la [[Terra]] i la [[Lluna]] estan en una llínea. Ara (com vist de la [[Terra]]) el [[Sol]] seguix l'eclíptica, mentres la [[Lluna]] seguix la seua pròpia òrbita que és inclinada. Els tres cossos a soles estan en una llínea quan la [[Lluna]] està prop de l'eclíptica, és dir quan està prop d'un dels nodos. El terme ''draconític'' es referix al dragó mitològic que viu en els nodos i regularment ''es menja'' el [[Sol]] o [[Lluna]] durant l'[[eclipse]]. | + | L'òrbita de la [[Lluna]] està en un pla inclinat respecte al pla de la [[eclíptica]]: té una [[obliqüitat de l'eclíptica|inclinació]] d'aproximadament cinc graus. La llínea d'intersecció d'este pla en l'eclíptica definix dos punts en l'esfera celestial: els [[Nodos de la Lluna|nodos ascendent i nodo descendent]]. Estos nodos no són fixos sino que giren retrogradant i fent una volta completa en aproximadament 18.6 anys. El temps que tarda la[[ Lluna]] per a tornar al mateix node és de nou més curt que un més sideral (ya que els nodos van a la seua trobada): açò es nomena el '''més draconític''' més que té una llongitut mija d'aproximadament 27 1/5 dies. És important per a predir els [[eclipse]]s: estos tenen lloc quan el [[Sol]], la [[Terra]] i la [[Lluna]] estan en una llínea. Ara (com vist de la [[Terra]]) el [[Sol]] seguix l'eclíptica, mentres la [[Lluna]] seguix la seua pròpia òrbita que és inclinada. Els tres cossos a soles estan en una llínea quan la [[Lluna]] està prop de l'eclíptica, és dir quan està prop d'un dels nodos. El terme ''draconític'' es referix al dragó mitològic que viu en els nodos i regularment ''es menja'' el [[Sol]] o [[Lluna]] durant l'[[eclipse]]. |
| | | |
| == Les llongituts dels mesos astronòmics == | | == Les llongituts dels mesos astronòmics == |