Canvis

sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
{{Edifici
 
{{Edifici
 
|nom = Ermita de Nostra Senyora de l'Horta
 
|nom = Ermita de Nostra Senyora de l'Horta
|archiu = Verge de l'Horta -Ademús-.JPG|thumb||Ermita de La nostra Senyora de l'Horta. Sigle XIV. .]]
+
|archiu = Vergehor.JPG
|mida_archiu = 375px
+
|mida_archiu = 275px
 
|peu =  
 
|peu =  
 
|tipo_edifici = Ermita
 
|tipo_edifici = Ermita
Llínea 26: Llínea 26:  
|peu_p =  
 
|peu_p =  
 
|}}
 
|}}
   
L''''Ermita de Nostra Senyora de l'Horta''' constituïx l'edifici més antic de la vila de [[Ademús]], en la capital de la comarca valenciana d'[[Ademús]] i una de les joyes del [[arquitectura romànica|romànic]] valencià. Situada en un privilegiat emplaçament, entre el riu [[Túria]] i l'antic Camí real, va ser erigida en el [[sigle XIV]] segons modos constructius del sigle precedent.
 
L''''Ermita de Nostra Senyora de l'Horta''' constituïx l'edifici més antic de la vila de [[Ademús]], en la capital de la comarca valenciana d'[[Ademús]] i una de les joyes del [[arquitectura romànica|romànic]] valencià. Situada en un privilegiat emplaçament, entre el riu [[Túria]] i l'antic Camí real, va ser erigida en el [[sigle XIV]] segons modos constructius del sigle precedent.
   Llínea 34: Llínea 33:  
L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos séries d'arcs romànics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantíssima pintura mural gòtica de María Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. Conserva el cor de [[fusta]], als peus del temple, sobre l'entrada.
 
L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos séries d'arcs romànics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantíssima pintura mural gòtica de María Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. Conserva el cor de [[fusta]], als peus del temple, sobre l'entrada.
   −
De l'exterior destaca el seu porche sostingut per dos grosses columnes toscanes, la boga de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició [[romànica]] en una inscripció moderna en [[hebreu]] del Salm V, 8.  
+
De l'exterior destaca el seu porche sostengut per dos grosses columnes toscanes, la boga de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició [[romànica]] en una inscripció moderna en [[hebreu]] del Salm V, 8.  
    
== Història ==
 
== Història ==
A lo llarc de la seua prolongada historia l'edifici va sofrir algunes transformacions. Aixina, la capçalera es va vore ampliada en el [[sigle XVI]] en l'adició de dos capelles laterals cobertes en voltes gòtiques, que varen acollir en el seu interior el panteó de dos famílies de notables ademusers, els Árguedas i els Visiedo.
+
A lo llarc de la seua prolongada història l'edifici va sofrir algunes transformacions. Aixina, la capçalera es va vore ampliada en el [[sigle XVI]] en l'adició de dos capelles laterals cobertes en voltes gòtiques, que varen acollir en el seu interior el panteó de dos famílies de notables ademusers, els Árguedas i els Visiedo.
   −
De [[1673]] data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en [[esgrafiat]], d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de [[rajola|rajoletes]] del [[sigle XVIII]] que rodeja el mateix presbiteri.
+
De l'any [[1673]] data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en [[esgrafiat]], d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de [[rajola|rajoletes]] del [[sigle XVIII]] que rodeja el mateix presbiteri.
    
== Referències ==
 
== Referències ==
156 231

edicions