Canvis

Fill del cantant [[Francisco Javier Martín]] i de Magdalena Soler, fon chiquet de cor de la catedral de [[Valéncia]]. Despuix d'estudiar música en Bolonya en [[Giovanni Battista Martini]] es va instalar en [[1775]] en [[Madrit]], a on va estrenar en 22 anys la seua primera òpera ''I due avari'' i en [[1777]] la seua sarsuela ''Iltre tutore burlato'', lligada a l'espirit de la [[tonadeta]], que vint anys més tart va traduir i va adaptar a l'espanyol segons el patró de la [[sarsuela]] com ''La madrilenya''. En la capital espanyola va obtindre numerosos èxits, protegit pel rei [[Carles IV]].

Fill del cantant [[Francisco Javier Martín]] i de Magdalena Soler, fon chiquet de cor de la catedral de [[Valéncia]]. Despuix d'estudiar música en Bolonya en [[Giovanni Battista Martini]] es va instalar en [[1775]] en [[Madrit]], a on va estrenar en 22 anys la seua primera òpera ''I due avari'' i en [[1777]] la seua sarsuela ''Iltre tutore burlato'', lligada a l'espirit de la [[tonadeta]], que vint anys més tart va traduir i va adaptar a l'espanyol segons el patró de la [[sarsuela]] com ''La madrilenya''. En la capital espanyola va obtindre numerosos èxits, protegit pel rei [[Carles IV]].

En [[1777]] es va mudar al [[regne de Nàpols]], com a Mestre de Capella del també Borbó [[Ferran IV de Nàpols|Ferran IV]]. Allí va permanéixer fins a [[1785]] consolidant la seua reputació com a compositor: En [[1779]] va donar la primera representació del seu ''Ifigènia in Aulide'' en el grandiós marc del [[Teatre Sant Carles]]. En anys successius va representar atres treballs teatrals en diverses ciutats italianes (''Andròmaca'', ''l'amore geloso'', ''In amor ci vuol destrezza'' i ''Li burle per amore'').  

En l'any [[1777]] es va mudar al [[regne de Nàpols]], com a Mestre de Capella del també Borbó [[Ferran IV de Nàpols|Ferran IV]]. Allí va permanéixer fins a [[1785]] consolidant la seua reputació com a compositor: En [[1779]] va donar la primera representació del seu ''Ifigènia in Aulide'' en el grandiós marc del [[Teatre Sant Carles]]. En anys successius va representar atres treballs teatrals en diverses ciutats italianes (''Andròmaca'', ''l'amore geloso'', ''In amor ci vuol destrezza'' i ''Li burle per amore'').  

Pero l'esposa de l'embaixador espanyol en [[Viena]] el va invitar a traslladar-se a esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en [[1785]]. En [[Viena]] va conseguir un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de [[Lorenzo da Ponte]], en qui va entaular una gran amistat, com ''Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà'', ''l'arbore doní Diana'' o ''Iltre Burbero doní buon cuore''. En [[Viena]] va conéixer ademés l'obra de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Antonio Salieri|Salieri]]. La seua òpera ''Una cosa rara'' va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu ''El senyor Giovanni'', precisament en l'escena del banquet. A l'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu ''l'arbore doní Diana'', que entre [[1787]] i [[1792]] va rebre de 65 a 70 representacions en el [[Burgtheater]] de [[Viena]], de manera que fon una de les òperes en [[italià]] més representades de l'época.

Pero l'esposa de l'embaixador espanyol en [[Viena]] el va invitar a traslladar-se a esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en [[1785]]. En [[Viena]] va conseguir un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de [[Lorenzo da Ponte]], en qui va entaular una gran amistat, com ''Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà'', ''l'arbore doní Diana'' o ''Iltre Burbero doní buon cuore''. En [[Viena]] va conéixer ademés l'obra de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Antonio Salieri|Salieri]]. La seua òpera ''Una cosa rara'' va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu ''El senyor Giovanni'', precisament en l'escena del banquet. A l'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu ''l'arbore doní Diana'', que entre [[1787]] i [[1792]] va rebre de 65 a 70 representacions en el [[Burgtheater]] de [[Viena]], de manera que fon una de les òperes en [[italià]] més representades de l'época.