Canvis

'''Juan Huerta Gasset''' (Valéncia, [[21 de març]] de [[1925]] - † [[21 de decembre]] de [[2017]]) va ser un [[artiste faller]].

'''Juan Huerta Gasset''' (Valéncia, [[21 de març]] de [[1925]] - † [[21 de decembre]] de [[2017]]) va ser un [[artiste faller]].

Es va formar en l'Escola d'Arts i Oficis i en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Entra com aprenent en el taller de [[Regino Mas]] en l'época dorada de la [[Plaça del Mercat (Valéncia)|Plaça del Mercat Central]]. Inicià la seua carrera en solitari en els [[Anys 1950|anys 50]] signant les seues pròpies Falles. Aixina puix debutà en l'any [[1950]] plantant dos falles per a les comissions de Guillem Sorolla-Recaredo i Blanqueries, en els lemes de les quals eren "Casa't i voràs" i "La tafaneria" respectivament.

Es va formar en l'Escola d'Arts i Oficis i en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Entra com aprenent en el taller de [[Regino Mas]] en l'época dorada de la [[Plaça del Mercat (Valéncia)|Plaça del Mercat Central]]. Inicià la seua carrera en solitari en els [[Anys 1950|anys 50]] signant les seues pròpies [[Falla|Falles]]. Aixina puix debutà en l'any [[1950]] plantant dos falles per a les comissions de Guillem Sorolla-Recaredo i Blanqueries, els lemes de les quals eren "Casa't i voràs" i "La tafaneria" respectivament.

Junt a Vicente Luna, [[Salvador Debón]] i [[Julián Puche]] forma part de la nomenada Generació d'Or dels artistes fallers. És el primer artista en introduir en les Falles el buidage íntegre dels moldes en cartó pedra i la caricatura en la creació dels ninots.

Junt a Vicente Luna, [[Salvador Debón]] i [[Julián Puche]] forma part de la nomenada Generació d'Or dels artistes fallers. És el primer artista en introduir en les Falles el buidage íntegro dels moldes en cartó pedra i la caricatura en la creació dels ninots.

La seua producció artística conta en una trentena de Falles. Destaquen tres primers premis en secció especial de les [[Falles de Valéncia]] conseguits en l'any [[1957]] en "Els temps canvien" per a la comissió Jose Antonio-Duc de Calàbria, en [[1964]] en "Noé i el sigle XX" plantada a l'encreuament de Convent de Jerusalen-Matemàtic Marzal i, per últim, en l'any [[1966]] en "Pirateries" en la Plaça del Pilar, última Falla plantada per l'artista. Tres de les seues figures varen ser els Ninots indultats que el públic en el seu vot va decidir salvar del foc en els anys [[1956]], 1957 i [[1961]].

La seua producció artística conta en una trentena de Falles. Destaquen tres primers premis en secció especial de les [[Falles de Valéncia]] conseguits en l'any [[1957]] en "Els temps canvien" per a la comissió Jose Antonio-Duc de Calàbria, en [[1964]] en "Noé i el sigle XX" plantada a l'encreuament de Convent de Jerusalen-Matemàtic Marzal i, per últim, en l'any [[1966]] en "Pirateries" en la Plaça del Pilar, última Falla plantada per l'artista. Tres de les seues figures varen ser els Ninots indultats que el públic en el seu vot va decidir salvar del foc en els anys [[1956]], 1957 i [[1961]].

En l'any 1958 planta la Falla de la Plaça de l'Ajuntament de València, encara a càrrec de la comissió El Foc. La temàtica de la mateixa va ser l'agraïment a les diferents regions d'[[Espanya]] per l'ajuda prestada durant la riuada de l'any anterior.

En l'any [[1958]] planta la Falla de la Plaça de l'Ajuntament de València, encara a càrrec de la comissió "El Foc". La temàtica de la mateixa va ser l'agraïment a les diferents regions d'[[Espanya]] per l'ajuda prestada durant la [[Riuada de Valéncia|riuada]] de l'any anterior.

La seua obra tracta assunts d'actualitat de les dècades dels [[Anys 50|50]], [[Anys 60|60]] i [[Anys 70|70]] vinculats al "Desarrollismo" franquista: l'èxodo rural, l'impuls econòmic i l'impacte del turisme entre atres. En les seues escenes és habitual trobar la tipificació de la masculinitat associada a la rudea i robustea en oposició a un model de feminitat coqueta caracterisada per la sensualitat.

La seua obra tracta assunts d'actualitat de les dècades dels [[Anys 50|50]], [[Anys 60|60]] i [[Anys 70|70]] vinculats al "Desarrollismo" franquista: l'èxodo rural, l'impuls econòmic i l'impacte del turisme entre atres. En les seues escenes és habitual trobar la tipificació de la masculinitat associada a la rudea i robustea en oposició a un model de feminitat coqueta caracterisada per la sensualitat.