26 320
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Miguel Falomir Faus''' (Valéncia, 1966) és un historiador de l'art valencià, i director del Museu del Prado|Museu Nacional del Pr…»
'''Miguel Falomir Faus''' ([[Valéncia]], [[1966]]) és un historiador de l'art [[Valencians|valencià]], i director del [[Museu del Prado|Museu Nacional del Prado]] des de març de l'any [[2017]].
== Biografia ==
Es llicencià en Història de l'Art en [[1989]] per l'[[Universitat de Valéncia]], obtenint el premi extraordinari de la seua promoció. Posteriorment, entre [[1990]] i [[1993]] va treballar com a becari FPI per a la Ciència en el [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC), organisme que depén del Ministeri d'Educació i Ciència. Durant este periodo, concretament en [[1993]], Falomir es va doctorar en Història de l'art. Entre [[1994]] i [[1995]] va realisar estudis de postdoctorat en el Institute of Fine Arts de l'Universitat de [[Nova York]] ([[Estats Units]]), gràcies a una beca Fulbright.
== Trayectòria professional ==
A la seua tornada, treballà com a professor titular en l'Universitat de Valéncia, fins que en [[1997]] es va incorporar a la plantilla del Museu del Prado com a Cap del Departament de Pintura Italiana i Francesa (fins a [[1700]]). En el temps, va assumir diferents càrrecs en el museu, fins que en [[2015]] fon nomenat director adjunt de Conservació i Investigació, càrrec que va ostentar fins al seu nomenament com a Director del museu, que tingué lloc el 17 de març de [[2017]], substituint a Miguel Zugaza, qui va passar a dirigir el Museu de Belles Arts de [[Bilbao]].
Com a investigador, és membre del comité científic de la Fondazione Tiziano de Pieve di Cadore ([[Itàlia]]) i ha colaborat en diverses universitats italianes i nortamericanes.
Com a comissari, destaquen les seues exposicions:
* ''De Tiziano a Bassano''.
* ''Maestros venecianos del Museo del Prado'' (Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, 1997)
* ''Una obra maestra restaurada. El Lavatorio de Jacopo Tintoretto''. (Museo del Prado, 2000)
* ''Los Bassano en la España del Siglo de Oro'' (Museo del Prado, 2001)
* ''La restauración de El emperador Carlos V, a caballo, en Mühlberg de Tiziano'' (Museo del Prado, 2001)
* ''Tiziano'' (Museo del Prado, 2003)
* ''Tintoretto'' (Museo del Prado, 2007)
* ''El retrato del Renacimiento'' (Museo del Prado, 2008)
* ''El último Rafael'' (Museo del Prado, 2012)
* ''Las Furias: alegoría política y desafío artístico'' (Museo del Prado, 2014)
* ''Tiziano: Dánae, Venus y Adonis. Las primeras poesías''.
Aixina mateix, ha impartit conferències en institucions tals com el Museu del Prado, la National Gallery of Art (Washington), el Museu del Louvre, l'Universitat de Udine, el Museu de Belles Arts de Boston, la UCLA o la National Gallery of Victoria.
En giner de l'any [[2022]] va ingressar en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando. En concret, prengué possessió de la medalla número 40 com a acadèmic numerari en la secció d'Escultura.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_Falomir_Faus Miguel Falomir en Wikipedia]
== Biografia ==
Es llicencià en Història de l'Art en [[1989]] per l'[[Universitat de Valéncia]], obtenint el premi extraordinari de la seua promoció. Posteriorment, entre [[1990]] i [[1993]] va treballar com a becari FPI per a la Ciència en el [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC), organisme que depén del Ministeri d'Educació i Ciència. Durant este periodo, concretament en [[1993]], Falomir es va doctorar en Història de l'art. Entre [[1994]] i [[1995]] va realisar estudis de postdoctorat en el Institute of Fine Arts de l'Universitat de [[Nova York]] ([[Estats Units]]), gràcies a una beca Fulbright.
== Trayectòria professional ==
A la seua tornada, treballà com a professor titular en l'Universitat de Valéncia, fins que en [[1997]] es va incorporar a la plantilla del Museu del Prado com a Cap del Departament de Pintura Italiana i Francesa (fins a [[1700]]). En el temps, va assumir diferents càrrecs en el museu, fins que en [[2015]] fon nomenat director adjunt de Conservació i Investigació, càrrec que va ostentar fins al seu nomenament com a Director del museu, que tingué lloc el 17 de març de [[2017]], substituint a Miguel Zugaza, qui va passar a dirigir el Museu de Belles Arts de [[Bilbao]].
Com a investigador, és membre del comité científic de la Fondazione Tiziano de Pieve di Cadore ([[Itàlia]]) i ha colaborat en diverses universitats italianes i nortamericanes.
Com a comissari, destaquen les seues exposicions:
* ''De Tiziano a Bassano''.
* ''Maestros venecianos del Museo del Prado'' (Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, 1997)
* ''Una obra maestra restaurada. El Lavatorio de Jacopo Tintoretto''. (Museo del Prado, 2000)
* ''Los Bassano en la España del Siglo de Oro'' (Museo del Prado, 2001)
* ''La restauración de El emperador Carlos V, a caballo, en Mühlberg de Tiziano'' (Museo del Prado, 2001)
* ''Tiziano'' (Museo del Prado, 2003)
* ''Tintoretto'' (Museo del Prado, 2007)
* ''El retrato del Renacimiento'' (Museo del Prado, 2008)
* ''El último Rafael'' (Museo del Prado, 2012)
* ''Las Furias: alegoría política y desafío artístico'' (Museo del Prado, 2014)
* ''Tiziano: Dánae, Venus y Adonis. Las primeras poesías''.
Aixina mateix, ha impartit conferències en institucions tals com el Museu del Prado, la National Gallery of Art (Washington), el Museu del Louvre, l'Universitat de Udine, el Museu de Belles Arts de Boston, la UCLA o la National Gallery of Victoria.
En giner de l'any [[2022]] va ingressar en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando. En concret, prengué possessió de la medalla número 40 com a acadèmic numerari en la secció d'Escultura.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_Falomir_Faus Miguel Falomir en Wikipedia]