Canvis

L''''Agrevol''' (acebo en [[castellà]]), l'orige del seu nom està en el [[llatí]] "acer", "acre" i "acerbus", que significa acre si atenem al seu sabor i recio, si atenem a la seua forma, referint-se provablement a l'espècie d'agulles que presenten els seus durs fulls. Hi ha numeroses varietats, de les que es cultiven unes 70 pel seu alt valor ornamental.

[[Archiu:Trmuer.jpg|thumb|250px|Visc]]

L'agrevol és un arbust que pot alcançar els dos metros. El seu full és perenne, molt dura i lluenta; les seues flors es presenten en chicotetes arracades, que donen lloc als fruts tan característics de boletes [[Roig|roges]].

El '''visc''', (muérdago en [[castellà]]), és un família de vora 70 a 100 espècies de plantes del gènero "viscum", nombre común del gènero, el seu nom procedix del [[llatí]] mordere, que significa mossegar. Es diu aixina segurament per que es tracta de plantes paràsites que creixen en els grans arbres i per tant s'alimenten d'ells i són percebudes com a mossegadores d'estos.

Des de l'any [[1984]] està prohibida la recolecció venda i comercialisació de qualsevol part de la planta o de la planta sancera en [[Catalunya]] i algunes atres comunitats autònomes de la [[Península Ibèrica]], per l'abús que s'ha produït en els últims anys, ya que forma part de la dieta de diferents animals que poblen els nostres boscs i que troben en els seus fruts l'aliment necessari per a passar el dur i fret [[hivern]].

Hi ha varietats de viscs que alcancen fins a un metro d'altura. Els seus fulls són del mateix color [[vert]] que les branques, en flors d'un vert groguenc que s'òbrin entre [[febrer]] i [[maig]], segons el clima. El seu frut és esfèric, del tamany d'un pésol, igual que el de l'[[agrévol]], pero de color blanc verdós.

Per la forma especial dels seus fulls i al color [[vert]] intens, acompanyat pels rojos fruts és la planta que més s'ha utilisat a lo llarc dels anys per a adornar les diferents llars per les dates nadalenques.

Va ser molt apreciat pels druides i pels demés pobles celtes d'[[Europa]], en especial els gals, que varen transmetre esta tradició als anglosaxons. El visc va ocupar un lloc important en la farmacopea antiga.

La tradició de posar-ho com a adorn en les nostres llars nos ve de molt antic i en l'antiguetat era molt venerada, degut a que era el símbol de la fertilitat en mig de l'hivern, donant un toc de vida a la naturalea i a la pròpia llar.

També està present el visc en la mitologia nòrdica, consagrat en ella al Deu Baldur, a qui estava consagrada la [[primavera]]. Es va utilisar en eixes latituts com a planta de bon auguri i va estar present en les festes del solstici d'[[hivern]].

Se solen colocar ramillets d'estes plantes en els marcs de les portes i en les finestres. La tradició diu que si dos persones es troben en una porta sobre la que hi ha agrévol o [[visc]] deuen besar-se. Esta tradició procedix dels països del nort d'[[Europa]]. En [[Estats Units]] es va posar de moda en el [[sigle XIX]]. En [[Espanya]] té poca tradició pero en Llatinoamèrica té més.

Des de l'antiguetat puix, ha estat considerada com una planta en certs poders per a donar sòrt, salut i prosperitat.

 

Pel simple fet de tindre color [[vert]] durant tot l'any, és símbol de vida eterna, i segons els antics celtes que tenien la costum de recolectar-ho per les dates nadalenques, devien tallar-ho en una hoz d'[[or]], perqué creïen que d'esta manera els donaria riquea i ho convertiria tot en diners, ya que dita planta en secar-se adquirix un color dorat i posseïx uns fruts semblats a les perles.

 

Segons la tradició el visc es deu regalar, i una volta en casa cal situar-ho prop de la porta d'entrada, per a evitar el pas als mals esperits, a l'any següent cal cremar-ho i deu ser substituït per un atre nou que també deu ser regalat, i aixina successivament cada any. En eixa mateixa llínea tradicional, es va desenrollar especialment en [[Anglaterra]] el comerç d'esta planta per a presidir en les cases les festes de [[Nadal]] i Any Nou. Per lo general es penjava del sostre.

 

La tradició nadalenca del "ram de la sòrt" es va estendre per tota [[Espanya]] a partir de finals del primer quarto del [[sigle XX]].

Atres tradicions nadalenques són:

Atres tradicions nadalenques són: