124 521
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − El seu orige està en les costums asteques, quan quaranta dies abans de la festa, compraven els mercaders a un esclau fort i el vestien en els atavíos del mateix deu Quetzalcóatl. Abans de vestir-ho, ho purificaven. En la nit, ho engabiaven i ho alimentaven molt be. Eixien en ell per la ciutat i ell anava cantant i ballant per a ser conegut per la seua semblança a Deu. Les dònes i els chiquets li oferien ofrenes.+ − Nou dies abans de la festa, venien davant ell dos vells molt venerables del temple i s'humiliaven davant ell en una cerimònia en la que li dien: "Senyor, sabràs que d'ací en nou dies se t'acabarà este treball de ballar i cantar perque llavors has de morir". L'esclau devia respondre: "que anara molt en bona hora". − Aplegat el dia de la festa, a mijanit, despuix d'honrar-ho en música i incens, ho prenien els sacrificadors i li treen el cor per a oferir-li-ho a la lluna. En els temples feyen eixe dia grans cerimònies. En dites cerimònies, dirigides pels sacerdots, s'incloïen ritos i balls sagrats representant l'arribada de Quetzalcóatl, aixina com ofrenes i sacrificis humans en honor a ell.+ − L'orige actual de les Posades, es remonta a l'época de la conquista, en l'any [[1587]], el superior del convent de Sant Agustín d'Acolman, Fra Diego de Soria, va obtindre del [[Papa]] Sixto V, un permís que autorisava en la nova Espanya la celebració de les "Misses de Aguinaldos", del 16 al 24 de decembre.+ − En estes Misses, es intercalaven passages i escenes del Nadal, com a recordatori de l'espera del Chiquet i del peregrinar de José i María de Nazaret a Belén per a empadronar-se. Per a fer-les més atractives i amenes, se'ls varen agregar llums de vengala, eixides i nadalenques. Posteriorment, la [[Pinyates|pinyata]] i en terminar, els [[monges]] repartien als assistents fruta i dolços que simbolisaven les gràcies que rebien aquells que acceptaven la doctrina de Jesús.+ − Aixina, els misioners espanyols varen transformar les festes asteques en festes cristianes, per a que serviren com a preparació per a rebre a Jesús en el seu cor el dia de Nadal.+ − Esta costum, en el temps es va començar a realisar en barris i despuix, varen passar a formar part de la vida familiar. Segons la tradició, una Posada comença en l'oració del Rosario i la vora de les lletanies. Durant la vora, els assistents formen dos files que terminen en 2 o 4 chiquets que duen a la Santíssima Verge i a Sant Josep, cridats "peregrins", que van a Belén. En terminar les lletanies, es dividixen en dos grups: un entra a la casa i un atre demana posada, imitant a Sant Josep i la Santíssima Verge quan varen aplegar a Belén. + − Els peregrins reben acolliment per part del grup que es troba en l'interior. Despuix d'açò, seguixen les alegres nadalenques i termina la festa trencant pinyates i distribuint els "aguinaldos".+ + + + + + + + + Llínea 41:
Llínea 48: − +
sense resum d'edició
[[Archiu:Pinyata.jpg|thumb|250px|Pinyata]]
[[Archiu:Pinyata.jpg|thumb|250px|Pinyata]]
Les Posades són una série de festes populars, que recorden el trayecte de Sant Josep i la Verge María per a aplegar a [[Belén]]. Estes celebracions tenen lloc del 16 al 24 de [[decembre]] i són molt habituals en [[Mèxic]], [[Colòmbia]] i atres països Iberoamericans. En Colòmbia, generalment les famílies es reunixen de 20 o 30 persones a llegir la novena, menjar coses típiques de [[Nadal]], com a [[bunyols]], o natilles, i cantar [[nadalenques]], ademés de divertir-se, i fer jocs variats.
Les '''pinyates''' tenen el seu orige en [[China]], a on en [[primavera]], a l'inici de l'any chinenc, es portava a terme una cerimònia en la qual els chinencs elaboraven en paper la figura d'un [[bou]], la cobrien en papers de colors i li penjaven alguns adorns en motius agrícoles.
Els colors de la figura simbolisaven les condicions en que es desenrollaria l'any sobre l'agricultura. Es omplien en cinc classes de llavors que caïen quan els mandarins li pegaven a la pinyata en vares de diferents colors. Quan ya estava buida, es cremava i la gent tractava d'obtindre part de les cendres considerant que donava bona sòrt per a tot l'any.
En passar esta costum a [[Europa]], en [[Itàlia]] la varen utilisar per a les festes de [[Quaresma]], donant-li un sentit religiós:
La pinyata està feta en una olla de fanc coberta en paper de colors lluents i representa al [[dimoni]], que sol presentar al mal com algo cridaner per a que captive a l'home i caiga en la tentació.
La pinyata clàssica té sèt picos que representen als sèt pecats capitals: soberba, avarícia, luxúria, ira, gula, enveja i gos.
L'home que li pega a la pinyata representa la fe que deu ser cega, per això du una bena en els [[Ull|ulls]]. En l'ajuda de [[Deu]], es destruïx al mal i aixina es descobrixen els fruts que hi ha dins de la pinyata i es deixen caure les gràcies de Deu.
El pal en que se li pega a la pinya representa a la força de la virtut que trenca en els falsos i enganyoses delectacions del món. Les virtuts que cal cultivar per a véncer els pecats capitals són: contra la soberba, la humiltat; contra l'avarícia, la magnanimitat; contra l'ira, la paciència; contra l'enveja, la generositat; contra la luxúria, la castitat; contra la gula, la templança; contra la perea, la diligència.
La farcidura de la pinyata és símbol de l'amor de Deu perque en trencar en el mal, s'obtenen els bens anhelats; és símbol d'esperança perque tots veuen cap a dalt, en els ulls posats en el cel que és d'a on vindrà el premi celestial
D'Itàlia, la costum de trencar pinyates en Quaresma va aplegar a [[Espanya]] i els espanyols varen organisar una festa el primer dumenge de quaresma. a la que varen cridar "Ball de la pinyata". Trencar la pinyata a l'inici de la Quaresma, simbolisava el desig d'acabar en el mal en la pròpia vida, la conversió del cor per a tornar a Deu i rebre els bens eterns.
A principis del [[sigle XVI]], esta tradició era desconeguda en [[Amèrica]]. No obstant, en [[Mèxic]], els indis mayes, que agradaven molt del deport, tenien un joc en el que tractaven de trencar en els ulls embenats un gorc de fanc ompli de [[chocolate]] que es balancejava detinguda d'una corda. Als flares evangelizadors se'ls va ocórrer que serviria de catequesis el donar un sentit religiós al joc del gorc, ensenyant-los el significat religiós de les pinyates i promovent que es trencaren durant el temps de advent com un complement a les festes de les posades i en el mateix sentit de conversió que li donaven els europeus.
És usual que una pinyata s'òmpliga en frutes de la temporada decembrina: cacahuates, jícamas, [[taronges]], [[Llima|llimes]], tejocotes, canyes, i en ocasions se li agreguen coses dolces.
També existix un atre tipo de pinyates, a les que se'ls crida "de trampa" reblixes en farina, confeti o "aigua florida".
Atres tradicions nadalenques són:
Atres tradicions nadalenques són:
|-
|-
| [[Papa Noel]]
| [[Papa Noel]]
| [[Pinyates]]
| [[Posades]]
| [[Roscó de Reixos]]
| [[Roscó de Reixos]]
| [[Sants Inocents]]
| [[Sants Inocents]]