26 354
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Juan Manuel de Prada Blanco''' (Baracaldo, Viscaya, 8 de decembre de 1970) és un escritor, crític lliterari i articuliste Espanya|espanyo…»
'''Juan Manuel de Prada Blanco''' ([[Baracaldo]], [[Viscaya]], [[8 de decembre]] de [[1970]]) és un escritor, crític lliterari i articuliste [[Espanya|espanyol]].
== Biografia ==
Batejat en la localitat viscaïna de Baracaldo com Juan Manuel de Prada Blanco, passà la seua infància i joventut en [[Zamora]], la terra d'orige dels seus pares, a on estos varen tornar quan el futur escritor era molt chiquet. Els seus pares són Pedro de Prada Casas ([[Arquillinos]], [[20 d'agost]] de [[1946]]) i María del Tránsito Blanco Casado.
Als setze anys escriu el seu primer relat, ''El diablo de los destellos de nácar''. En eixe periodo va completar la traducció d'algunes noveles d'estètica ''pulp''. Estudià Dret en l'[[Universitat de Salamanca]] pero mai ha eixercit com a advocat.
=== Com a escritor ===
La seua primera obra rellevant fon ''Coños'' ([[1994]]), seguint el model de ''Senos'', de [[Ramón Gómez de la Serna|Gómez de la Serna]].
A l'any següent, De Prada va publicar ''El silencio del patinador'', colecció de dotze relats breus coincidents en l'us de la primera persona narrativa; l'últim d'ells seria el germen de la seua primera novela, ''Las máscaras del héroe'' ([[1996]]), que recrea la bohemia espanyola des de començos del [[sigle XX]] fins a la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], i pren com a referents documentals obres com ''La novela de un literato'', de Rafael Cansinos Assens, i la ''Automoribundia'' de Ramón Gómez de la Serna. Desfila per les seues pàgines la nòmina casi completa dels escritors espanyols del periodo anterior a la guerra civil. En ella Juan Manuel de Prada va obtindre gran acolliment crític en [[França]]: «Un nou Gran d'Espanya» (Frédéric Vitoux, Li Nouvel Observateur). La seua segona novela, ''La tempestad'' ([[1997]]), de trama detectivesca, fon guardonada en el [[Premis Planeta|Premi Planeta]], que va aplegar a ser adaptada al cine en una versió rebujada per l'autor.
En l'any [[1998]], la revista ''The New Yorker'' el va seleccionar com un dels sis escritors menors de trentacinc anys més importants d'[[Europa]], junt als alemans Marcel Beyer i Ingo Schulze, la francesa Marie Darrieussecq, el britànic Lawrence Norfolk i el rus Víktor Pelevin.
Escriu despuix la novela ''Las esquinas del aire'', sobre la figura d'Ana María Martínez Sagi, i la colecció d'ensajos ''Desgarrados'' i excèntrics que junt en ''Las máscaras del héroe'' forma la seua «trilogia del fracàs». De [[2003]] és ''La vida invisible'', que va obtindre el Premi Primavera de Novela i el Nacional de Narrativa; i de [[2007]] ''El séptimo velo'', Premi Biblioteca Breu.
En [[2009]] publicà ''La nueva tiranía'', colecció d'artículs contra el ''‘Matrix progre’'', i un any despuix ''Nadando contra corriente'', recopilació d'artículs sobre la lliteratura i cine. En [[2012]] va aparéixer ''Me hallará la muerte'', finalista del Premi de la Crítica de [[Castella i Lleó]] a l'any següent. En [[2014]] va publicar ''Morir bajo tu cielo'', a partir d'un guió per a cine malograt, que anava a dirigir [[José Luis Garci]]. De [[2015]] és ''Dinero, demogresca y otros podemonios''. En [[2016]] i [[2019]] publica ''Mirlo blanco, cisne negro'' i ''Lucía en la noche'' respectivament, abdós publicats en l'Editorial Espasa.
En [[autumne]] de [[2020]] publica una recopilació de les columnes que realisa eixe any en el diari ''[[ABC]]'' relacionades en la crisis del [[coronavirus]]: ''Cartas del sobrino a su diablo'', publicada en "Homo Legens", en les que establix una clara referència en l'obra ''Cartas del diablo a su sobrino'' de C. S. Lewis.
=== Com a periodiste ===
(Secció per completar)
== Obra ==
(Secció per completar)
== Premis i distincions ==
(Secció per completar)
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Manuel_de_Prada Juan Manuel de Prada en Wikipedia]
== Biografia ==
Batejat en la localitat viscaïna de Baracaldo com Juan Manuel de Prada Blanco, passà la seua infància i joventut en [[Zamora]], la terra d'orige dels seus pares, a on estos varen tornar quan el futur escritor era molt chiquet. Els seus pares són Pedro de Prada Casas ([[Arquillinos]], [[20 d'agost]] de [[1946]]) i María del Tránsito Blanco Casado.
Als setze anys escriu el seu primer relat, ''El diablo de los destellos de nácar''. En eixe periodo va completar la traducció d'algunes noveles d'estètica ''pulp''. Estudià Dret en l'[[Universitat de Salamanca]] pero mai ha eixercit com a advocat.
=== Com a escritor ===
La seua primera obra rellevant fon ''Coños'' ([[1994]]), seguint el model de ''Senos'', de [[Ramón Gómez de la Serna|Gómez de la Serna]].
A l'any següent, De Prada va publicar ''El silencio del patinador'', colecció de dotze relats breus coincidents en l'us de la primera persona narrativa; l'últim d'ells seria el germen de la seua primera novela, ''Las máscaras del héroe'' ([[1996]]), que recrea la bohemia espanyola des de començos del [[sigle XX]] fins a la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], i pren com a referents documentals obres com ''La novela de un literato'', de Rafael Cansinos Assens, i la ''Automoribundia'' de Ramón Gómez de la Serna. Desfila per les seues pàgines la nòmina casi completa dels escritors espanyols del periodo anterior a la guerra civil. En ella Juan Manuel de Prada va obtindre gran acolliment crític en [[França]]: «Un nou Gran d'Espanya» (Frédéric Vitoux, Li Nouvel Observateur). La seua segona novela, ''La tempestad'' ([[1997]]), de trama detectivesca, fon guardonada en el [[Premis Planeta|Premi Planeta]], que va aplegar a ser adaptada al cine en una versió rebujada per l'autor.
En l'any [[1998]], la revista ''The New Yorker'' el va seleccionar com un dels sis escritors menors de trentacinc anys més importants d'[[Europa]], junt als alemans Marcel Beyer i Ingo Schulze, la francesa Marie Darrieussecq, el britànic Lawrence Norfolk i el rus Víktor Pelevin.
Escriu despuix la novela ''Las esquinas del aire'', sobre la figura d'Ana María Martínez Sagi, i la colecció d'ensajos ''Desgarrados'' i excèntrics que junt en ''Las máscaras del héroe'' forma la seua «trilogia del fracàs». De [[2003]] és ''La vida invisible'', que va obtindre el Premi Primavera de Novela i el Nacional de Narrativa; i de [[2007]] ''El séptimo velo'', Premi Biblioteca Breu.
En [[2009]] publicà ''La nueva tiranía'', colecció d'artículs contra el ''‘Matrix progre’'', i un any despuix ''Nadando contra corriente'', recopilació d'artículs sobre la lliteratura i cine. En [[2012]] va aparéixer ''Me hallará la muerte'', finalista del Premi de la Crítica de [[Castella i Lleó]] a l'any següent. En [[2014]] va publicar ''Morir bajo tu cielo'', a partir d'un guió per a cine malograt, que anava a dirigir [[José Luis Garci]]. De [[2015]] és ''Dinero, demogresca y otros podemonios''. En [[2016]] i [[2019]] publica ''Mirlo blanco, cisne negro'' i ''Lucía en la noche'' respectivament, abdós publicats en l'Editorial Espasa.
En [[autumne]] de [[2020]] publica una recopilació de les columnes que realisa eixe any en el diari ''[[ABC]]'' relacionades en la crisis del [[coronavirus]]: ''Cartas del sobrino a su diablo'', publicada en "Homo Legens", en les que establix una clara referència en l'obra ''Cartas del diablo a su sobrino'' de C. S. Lewis.
=== Com a periodiste ===
(Secció per completar)
== Obra ==
(Secció per completar)
== Premis i distincions ==
(Secció per completar)
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Manuel_de_Prada Juan Manuel de Prada en Wikipedia]