Canvis

La flota peixquera espanyola té una edat mija de 28 anys, en una capacitat de 414.288 GT i una potència d'1.269.420 cavalls. Esta flota dona ocupació a 29.411 tripulants, repartits aproximadament al 75% entre aigües nacionals i 25% en aigües no nacionals. Durant els últims 5 anys, s'ha mantingut la tendència de reducció de la flota, especialment de la flota d'altura i gran altura, per mig del desguaix i en menor medida l'exportació de bucs a tercers paisos. Aixina, s'han donat de baixa prop de 2.500 bucs, prop de 70.000 GT, i ha tingut lloc una reducció de la potència de més de 220.000 cs. La reducció ha tingut lloc en tots els tipos de peixca i calada.

La flota peixquera espanyola té una edat mija de 28 anys, en una capacitat de 414.288 GT i una potència d'1.269.420 cavalls. Esta flota dona ocupació a 29.411 tripulants, repartits aproximadament al 75% entre aigües nacionals i 25% en aigües no nacionals. Durant els últims 5 anys, s'ha mantingut la tendència de reducció de la flota, especialment de la flota d'altura i gran altura, per mig del desguaix i en menor medida l'exportació de bucs a tercers paisos. Aixina, s'han donat de baixa prop de 2.500 bucs, prop de 70.000 GT, i ha tingut lloc una reducció de la potència de més de 220.000 cs. La reducció ha tingut lloc en tots els tipos de peixca i calada.

La mateixa es troba distribuïda en tres calades diferenciades: ''calada nacional'', ''atres aigües de l'[[Unió Europea]]'' i ''calades internacionals''. En la ''nacional'' afaenen el 96 per cent dels barcos, que representen el 40 per cent de l'arqueig i el 64 per cent de la potència de la flota. D'estos bucs, el 77 per cent (8.307) són barcos artesanals, inclosos en el cens d'arts menors. L'inclusió en este cens els caracterisa com una flota polivalent, ya que poden utilisar, indistintament, rets de d'emmalls, aparells d'ham o trampes. Per tant, les captures que realisen estos barcos poden ser molt diverses, tant de peixos com de cefalòpods o crustàceus.

La mateixa es troba distribuïda en tres calades diferenciades: ''calada nacional'', ''atres aigües de l'[[Unió Europea]]'' i ''calades internacionals''. En la ''nacional'' afaenen el 96 per cent dels barcos, que representen el 40 per cent de l'arqueig i el 64 per cent de la potència de la flota. D'estos bucs, el 77 per cent (8.307) són barcos artesanals, inclosos en el cens d'arts menors. L'inclusió en este cens els caracterisa com una flota polivalent, ya que poden utilisar, indistintament, rets de d'emmalls, aparells d'ham o trampes. Per tant, les captures que realisen estos barcos poden ser molt diverses, tant de peixos com de cefalòpods o crustàceus.

El 23 per cent restant són barcos de mijà porte que afaenen en aigües més alluntades de la calada nacional o en aigües internacionals. Més de la mitat d'esta flota peixca a l'arrastre [[lluç]], [[gamba]], [[abadejet]], [[sorell]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[llagostí]], entre atres. Els (cerqueros) són barcos que capturen fonamentalment [[boqueró]], [[sardina]], [[sorell]] i [[cavalla]], peixcant també [[tonyina]] en les corresponents costeres canviant la modalitat de peixca a ''currican''. El restant utilisen palangre o arts de emmalls, com (volantas) dirigides a [[lluç]] i (rascos) a [[rap]] i atres espècies (demersales) en el [[Cantàbric]] i noroest de la península, encara que el palangre de superfície peixca túnits i atres espècies pelàgiques i semipelàgiques.

El 23 per cent restant són barcos de mijà porte que afaenen en aigües més alluntades de la calada nacional o en aigües internacionals. Més de la mitat d'esta flota peixca a l'arrastre [[lluç]], [[gamba]], [[abadejet]], [[sorell]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[llagostí]], entre atres. Els (cerqueros) són barcos que capturen fonamentalment [[boqueró]], [[sardina]], [[sorell]] i [[cavalla]], peixcant també [[tonyina]] en les corresponents costeres canviant la modalitat de peixca a ''currican''. El restant utilisen palangre o arts d'emmalls, com (volantas) dirigides a [[lluç]] i (rascos) a [[rap]] i atres espècies (demersales) en el [[Cantàbric]] i noroest de la península, encara que el palangre de superfície peixca túnits i atres espècies pelàgiques i semipelàgiques.

Respecte a la flota que peixca en aigües comunitàries de l'[[Unió Europea]], no espanyoles, coneguda com''la flota dels trescent'' està constituïda per 229 bucs que utilisen arrastre i palangre de fondo i emmall que dirigixen la seua activitat a espècies (demersales) com poden ser el [[lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadejo]], etc. En l'any 2007 es va establir un sistema de quotes individuals transferibles per a esta flota assignant les quotes inicials a través dels drets d'accés existents en eix any.

Respecte a la flota que peixca en aigües comunitàries de l'[[Unió Europea]], no espanyoles, coneguda com''la flota dels trescent'' està constituïda per 229 bucs que utilisen arrastre i palangre de fondo i emmall que dirigixen la seua activitat a espècies (demersales) com poden ser el [[lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadejo]], etc. En l'any 2007 es va establir un sistema de quotes individuals transferibles per a esta flota assignant les quotes inicials a través dels drets d'accés existents en eix any.