Llínea 3: |
Llínea 3: |
| L''''euroescepticisme''' és un moviment polític i social que es basa en el rebuig, en major o menor mesura, de l'[[Unió Europea]] per part dels ciutadans [[Europa|europeus]]. | | L''''euroescepticisme''' és un moviment polític i social que es basa en el rebuig, en major o menor mesura, de l'[[Unió Europea]] per part dels ciutadans [[Europa|europeus]]. |
| | | |
− | Es distinguixen dos tipos de euroescepticisme: | + | Es distinguixen dos tipos d'euroescepticisme: |
| | | |
| {{ancora|Euroescepticisme fort}}* '''Euroescepticisme fort''': exigix la retirada del propi país de l'Unió Europea o la dissolució d'esta, considerant a l'institució com un ent no democràtic, burocràtic i opressor en els seus estats membres.<ref>{{citation | first = David | last = Kopel | url = http://www.davekopel.org/Media/Mags/SilencingOppositionInTheEU.htm | title = Silencing opposition in the EU}}.</ref><ref>{{cita noticia| url= http://www.telegraph.co.uk/comment/3644012/Why-arent-we-shocked-by-a-corrupt-EU.html | obra=The Daily Telegraph | location=London | título=Why aren't we shocked by a corrupt EU? | nombre=Daniel | apellido=Hannan | fecha=14 de noviembre de 2007 | fechaacceso=2 de mayo de 2010}}</ref> | | {{ancora|Euroescepticisme fort}}* '''Euroescepticisme fort''': exigix la retirada del propi país de l'Unió Europea o la dissolució d'esta, considerant a l'institució com un ent no democràtic, burocràtic i opressor en els seus estats membres.<ref>{{citation | first = David | last = Kopel | url = http://www.davekopel.org/Media/Mags/SilencingOppositionInTheEU.htm | title = Silencing opposition in the EU}}.</ref><ref>{{cita noticia| url= http://www.telegraph.co.uk/comment/3644012/Why-arent-we-shocked-by-a-corrupt-EU.html | obra=The Daily Telegraph | location=London | título=Why aren't we shocked by a corrupt EU? | nombre=Daniel | apellido=Hannan | fecha=14 de noviembre de 2007 | fechaacceso=2 de mayo de 2010}}</ref> |
Llínea 17: |
Llínea 17: |
| * La defensa dels interessos econòmics nacionals per damunt dels comunitaris. Per este motiu, països que per les seues característiques aporten més a l'Unió Europea de lo que reben, en ocasions han posat traves a l'ampliació del presupost de l'Unió. El cas emblemàtic seria el del [[Regne Unit]] i el [[chèc britànic]]. | | * La defensa dels interessos econòmics nacionals per damunt dels comunitaris. Per este motiu, països que per les seues característiques aporten més a l'Unió Europea de lo que reben, en ocasions han posat traves a l'ampliació del presupost de l'Unió. El cas emblemàtic seria el del [[Regne Unit]] i el [[chèc britànic]]. |
| * El rebuig per les postures '' imperialistes '' de l'Unió Europea i de l'[[OTAN]]. | | * El rebuig per les postures '' imperialistes '' de l'Unió Europea i de l'[[OTAN]]. |
− | * El rebuig de la política econòmica de l'Unió Europea que alguns designen com [[neolliberal]], i la promoció d'una política econòmica que tinga una orientació més social. Este tipo de euroescepticisme no és, llavors, un rebuig absolut del sistema europeu o de les seues institucions, sino un rebuig de cóm estes són utilisades pels partits polítics en el poder. Els que defenen esta postura formen part generalment de [[partits polítics]] d'esquerra o extrema esquerra, o de grups socials propencs al [[altermundialisme]]. | + | * El rebuig de la política econòmica de l'Unió Europea que alguns designen com [[neolliberal]], i la promoció d'una política econòmica que tinga una orientació més social. Este tipo d'euroescepticisme no és, llavors, un rebuig absolut del sistema europeu o de les seues institucions, sino un rebuig de cóm estes són utilisades pels partits polítics en el poder. Els que defenen esta postura formen part generalment de [[partits polítics]] d'esquerra o extrema esquerra, o de grups socials propencs al [[altermundialisme]]. |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |