Canvis

La conquista cristiana de '''l'Alacantí''' es va realisar entre els anys [[1245]] i [[1246]]. Segons el [[Tractat d'Almizra]] acordat entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] en [[1244]], el Canal de [[Xixona]] passava al [[Regne de Valéncia]] (el castell de [[Xixona]] va ser conquistat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó]] cap a [[1245]]), mentres que l'Horta d'[[Alacant]] passava a dependre del Regne de Castella, dins del regne vassall de [[Múrcia]] (conquistant l'infant El senyor Alfonso, despuix [[Alfons X]], la ciutat d'[[Alacant]] en 1246, encara que hi ha dubtes entre esta data i [[1247]] o [[1248]]). De fet, la llínea que tradicionalment ha separat la Vall de [[Xixona]] de l'Horta d'[[Alacant]] forma part de la llínea fronterera Biar-Busot estipulada en este tractat.

La conquista cristiana de '''l'Alacantí''' es va realisar entre els anys [[1245]] i [[1246]]. Segons el [[Tractat d'Almizra]] acordat entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] en [[1244]], el Canal de [[Xixona]] passava al [[Regne de Valéncia]] (el castell de [[Xixona]] va ser conquistat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó]] cap a [[1245]]), mentres que l'Horta d'[[Alacant]] passava a dependre del Regne de Castella, dins del regne vassall de [[Múrcia]] (conquistant l'infant El senyor Alfonso, despuix [[Alfons X]], la ciutat d'[[Alacant]] en 1246, encara que hi ha dubtes entre esta data i [[1247]] o [[1248]]). De fet, la llínea que tradicionalment ha separat la Vall de [[Xixona]] de l'Horta d'[[Alacant]] forma part de la llínea fronterera Biar-Busot estipulada en este tractat.

En [[1296]], [[Jaume II d'Aragó]] va invadir el [[Regne de Múrcia]], baix domini castellà, en la consegüent ocupació de el restant de la comarca. Esta acció se circumscriu en el context d'una crisis dinàstica en el tro castellà en [[Fernando de la Porca]], qui va oferir a [[Jaume II d'Aragó]] el [[Regne de Múrcia]] a canvi del seu soport.

En [[1296]], [[Jaume II d'Aragó]] va invadir el [[Regne de Múrcia]], baix domini castellà, en la consegüent ocupació del restant de la comarca. Esta acció se circumscriu en el context d'una crisis dinàstica en el tro castellà en [[Fernando de la Porca]], qui va oferir a [[Jaume II d'Aragó]] el [[Regne de Múrcia]] a canvi del seu soport.

Durant l'acció militar per a prendre el [[castell de Santa Bàrbara]], va morir en la seua defensa el seu alcait Nicolás Pérez, fidel a [[Ferran IV de Castella]] en la crisis dinàstica, pero la conquista se va vore facilitada per la presència d'un percentage considerable de població d'orige catalanoaragonés. Des de llavors, el Camp d'[[Alacant]] (excepte la vall de [[Xixona]], ya baix control aragonés) passa a formar part del [[Regne de Valéncia]], en la Procuració general de [[Oriola]], sent esta anexió ratificada per la [[sentència arbitral de Torrellas]] en [[1304]] i el [[tractat d'Elig]] en [[1305]]. Durant la [[guerra dels dos Pedros]] ([[1356]]-[[1369]]), [[Alacant]] va tornar a estar de nou fugaçment en mans castellanes, durant aproximadament un mes.

Durant l'acció militar per a prendre el [[castell de Santa Bàrbara]], va morir en la seua defensa el seu alcait Nicolás Pérez, fidel a [[Ferran IV de Castella]] en la crisis dinàstica, pero la conquista se va vore facilitada per la presència d'un percentage considerable de població d'orige catalanoaragonés. Des de llavors, el Camp d'[[Alacant]] (excepte la vall de [[Xixona]], ya baix control aragonés) passa a formar part del [[Regne de Valéncia]], en la Procuració general de [[Oriola]], sent esta anexió ratificada per la [[sentència arbitral de Torrellas]] en [[1304]] i el [[tractat d'Elig]] en [[1305]]. Durant la [[guerra dels dos Pedros]] ([[1356]]-[[1369]]), [[Alacant]] va tornar a estar de nou fugaçment en mans castellanes, durant aproximadament un mes.