Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | El '''castellà churro''' és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del [[castellà]], especialment de la comarca de [[Els Serrans]]; i més genèricament del parla de les comarques churres valencianes llimítrofs de [[L'Hoya de Bunyol]], [[El Racó d'Ademús]], [[El Canal de Navarrés]], [[L'Alt Palància]] i [[L'Alt Mijars]]. Ademés, algunes de les característiques d'estos dialectes es poden trobar a voltes també en el castellà parlat en la zona històricament valencià-parlant sobre tot en lo referent a la fonètica. | + | [[Image:Español España dialectos.png|thumb|350px|Dialectes i accents del [[idioma espanyol|espanyol]] en [[Espanya]].]] |
| + | |
| + | El '''castellà churro''' és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del [[castellà]], especialment de la comarca de [[Els Serrans]]; i més genèricament del parlar de les comarques churres valencianes llimítrofs de [[La Foya de Bunyol]], [[El Racó d'Ademús]], [[El Canal de Navarrés]], [[L'Alt Palància]] i [[L'Alt Mijars]]. Ademés, algunes de les característiques d'estos dialectes es poden trobar a voltes també en el castellà parlat en la zona històricament valencià-parlant sobre tot en lo referent a la fonètica. |
| + | |
| + | Actualment, com en totes parts, les característiques pròpies d'estes variants del castellà tendixen a desaparéixer i ser sustituides pel castellà estàndar. La parla churra ya soles s'aprecia de forma important en les zones més aillades o entre els habitants de més edat. |
| + | |
| + | == Orige històric == |
| + | |
| + | |
| | | |
− | Actualment, com en totes parts, les característiques pròpies d'estes variants del castellà tendixen a desaparéixer i ser sustituides per el castellà estàndar. La parla churra ya soles s'aprecia de forma important en les zones més aillades o entre els habitants de més edat.
| |
| | | |
| == Característiques == | | == Característiques == |
− | La substitució del fonema castellà [θ] por [s] ("haser la sena es fásil"), que se dona en varius pobles molt próxims a las comarques valenciaparlants. | + | *La substitució del fonema castellà [θ] por [s] ("haser la sena es fásil"), que se dona en varius pobles molt próxims a las comarques valenciaparlants. |
− | La pronunciació de la consonant "v" com [v] (labiodental) en lloc de [b] (bilabial) i la /z/ sonora de "casa" en El Canal de Navarrés. | + | *La pronunciació de la consonant "v" com [v] (labiodental) en lloc de [b] (bilabial) i la /z/ sonora de "casa" en El Canal de Navarrés. |
− | L'us de la "o oberta". | + | *L'us de la "o oberta". |
− | La desaparición de los pronombres castellanos "contigo", "conmigo", y "ti" ("te vienes con mí", "me voy con tú", "a tú te digo"). | + | *La desaparició dels pronoms castellans "contigo", "conmigo" i "ti". |
− | Giros lingüísticos propios del valenciano ("voy camino a casa mía" en vez de "voy de camino a mi casa").
| + | *La utilisació del diminutiu -ico/-ica ("el torico"). |
− | La utilización del diminutivo -ico/-ica ("el torico"). | + | *L'entonació es semblant a la valenciana en alguens zones. |
− | La /l/ tiene resonancia velar.
| + | *En certes zones s'utilisa el com a passat la conjugació del verp "Ir" (Anar) en Present del Indicatiu front al verp que se vol conjugar en passat en infinitiu: per eixemple: "yo voy comprar, tu vas comprar, nosotros vamos comprar". Açò es per influència del [[Passat Perfecte Perifràstic]] [[valencià]]. |
− | La entonación es semejante a la valenciana en algunas zonas pero claramente aragonesa en La Serranía.
| |
| | | |
− | *La substitució del fonema castellà [θ] per [s] ("haser la sena es fásil", que en valencià seria "fer el sopar es fàcil"), que es dona en varis pobles molt pròxims a les comarques valencià-parlants.
| |
− | *La pronunciació de la consonant "v" com a [v] (labidental) en conte de [b] (bilabial) i la /z/ sonora de "casa" en la Canal de Navarrés
| |
− | *El us de la "o oberta"
| |
− | *La desaparició dels pronoms castellans "contigo", "conmigo", i "ti" (en tu, en mi, tu) ("te vienes con mi", "me voy con tu", "a tú te digo").
| |
− | *Girs llingüístics propis del valencià ("voy camino a casa mia" en conte de "voy de camino a mi casa")
| |
− | *L'utilisació del diminutiu -ico/-ica ("el torico").
| |
− | *La /l/ té resonància velar.
| |
− | *L'entonació es semblant a la valenciana en alguens zones pero clarament aragonesa en La Serrania.
| |
− | *En certes zones s'utilisa el com a passat la conjugació del verp "Ir" (Anar) en Present del Indicatiu front a el verp que se vol conjugar en passat en infinitiu: per eixemple: "yo voy comprar, tu vas comprar, nosotros vamos comprar". Açò es per influència del [[Passat Perfecte Perifràstic]] valencià.
| |
| | | |
| + | == Vore també == |
| + | |
| + | * [[Idioma castellà]] |
| + | * [[Dialectes del castellà en Espanya]] |
| + | |
| + | [[Categoria:Llengües]] |
| + | [[Categoria:Llingüística]] |
| + | [[Categoria:Dialectes del castellà en Espanya]] |
| + | [[Categoria:Llengües de la Comunitat Valenciana]] |
| [[Categoria:Valencià]] | | [[Categoria:Valencià]] |
− | [[Categoria:Llingüística]] | + | [[Categoria:Cultura de la Comunitat Valenciana]] |
| + | [[Categoria:Cultura de la província de Valéncia]] |
| + | [[categoria:Cultura de la província de Castelló]] |