Diferència entre les revisions de "Tammuz"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Dumuzi i la seua esposa Inanna '''Dumuzi''', '''Amausshumgal''', '''Tummuz''', '''Tamm…») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Marriage of Inanna and Dumuzi.png|thumb|250px|Representació de Dumuzi i la seua esposa Inanna]] | [[File:Marriage of Inanna and Dumuzi.png|thumb|250px|Representació de Dumuzi i la seua esposa Inanna]] | ||
| − | '''Dumuzi''', '''Amausshumgal''', '''Tummuz''', '''Tammuz''' (en [[hebreu]] תַּמּוּז), en [[ | + | '''Dumuzi''', '''Amausshumgal''', '''Tummuz''', '''Tammuz''' (en [[hebreu]] תַּמּוּז), en [[àrap]] تمّوز, tammūz; en [[sumeri]] '''Dumuzid''' (fill del tro) va ser un déu de la [[mitologia sumèria]] germà de les deesses [[Belili]] i [[Bilulu]]. |
Es va casar en [[Inanna]], la deessa de l'amor i de la guerra, identificada en el [[planeta Venus]]. Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un pescador o un pastor. En tot cas, és el déu de la fertilitat i el creixement. | Es va casar en [[Inanna]], la deessa de l'amor i de la guerra, identificada en el [[planeta Venus]]. Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un pescador o un pastor. En tot cas, és el déu de la fertilitat i el creixement. | ||
| − | Va protagonisar una baixada a l'[[infern]], un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per això coneixia de prop la mort i podia regular la vida. Els ceremonials que celebraven estes situacions varen tindre forta acceptació popular i se centraven en la simulació d'un funeral que durava una [[semana]] durant el solstici d'[[estiu]]. Esta tradició va penetrar inclús entre els jueus (hi ha una protesta d'[[Ezequiel]] al respecte).<ref>{{ref-web |cognom=Littleton |nom=C. Scott (ed.) |url=https://books.google.cat/books?id=n2FpRCam224C&pg=PA450&lpg=PA450&dq=Dumuzi+i+Enkimdu&source=bl&ots=GCwF3ZsK7Z&sig=B7gn9svv5TY0h1LI67GB_wL3wQc&hl=ca&ei=oO4NTdAUgrHyA4m0pYYH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CB8Q6AEwATgK#v=onepage&q=Dumuzi%20i%20Enkimdu&f=false |consulta=19 de setembre de 2021 |títol=Dumuzi |obra=Gods, goddesses, and mythology: vol. 4 |editor=Marshall Cavendish |data=2005 |lloc=Nova York}}</ref> | + | Va protagonisar una baixada a l'[[infern]], un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per això coneixia de prop la mort i podia regular la vida. Els ceremonials que celebraven estes situacions varen tindre forta acceptació popular i se centraven en la simulació d'un funeral que durava una [[semana]] durant el solstici d'[[estiu]]. Esta tradició va penetrar inclús entre els jueus (hi ha una protesta d'[[Ezequiel]] al respecte). <ref>{{ref-web |cognom=Littleton |nom=C. Scott (ed.) |url=https://books.google.cat/books?id=n2FpRCam224C&pg=PA450&lpg=PA450&dq=Dumuzi+i+Enkimdu&source=bl&ots=GCwF3ZsK7Z&sig=B7gn9svv5TY0h1LI67GB_wL3wQc&hl=ca&ei=oO4NTdAUgrHyA4m0pYYH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CB8Q6AEwATgK#v=onepage&q=Dumuzi%20i%20Enkimdu&f=false |consulta=19 de setembre de 2021 |títol=Dumuzi |obra=Gods, goddesses, and mythology: vol. 4 |editor=Marshall Cavendish |data=2005 |lloc=Nova York}}</ref> |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 20:45 12 nov 2021
Dumuzi, Amausshumgal, Tummuz, Tammuz (en hebreu תַּמּוּז), en àrap تمّوز, tammūz; en sumeri Dumuzid (fill del tro) va ser un déu de la mitologia sumèria germà de les deesses Belili i Bilulu.
Es va casar en Inanna, la deessa de l'amor i de la guerra, identificada en el planeta Venus. Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un pescador o un pastor. En tot cas, és el déu de la fertilitat i el creixement.
Va protagonisar una baixada a l'infern, un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per això coneixia de prop la mort i podia regular la vida. Els ceremonials que celebraven estes situacions varen tindre forta acceptació popular i se centraven en la simulació d'un funeral que durava una semana durant el solstici d'estiu. Esta tradició va penetrar inclús entre els jueus (hi ha una protesta d'Ezequiel al respecte). [1]
Referències
- ↑ Error en el títul o la url.{{{autor}}}«». Gods, goddesses, and mythology: vol. 4 . Nova York: Marshall Cavendish, 2005. [Consulta: 19 de setembre de 2021].
Bibliografia
- Jordan Michael, Enciclopèdia dels deus