Diferència entre les revisions de "Comarca de Valle del Ambroz"
Llínea 23: | Llínea 23: | ||
En l'arribada dels àraps, varen cultivar la vall durant quatre sigles deixant vestigis de la seua cultura: el palau renaixentiste de Sotofermoso en Abadia, cridat dels “Ducs d'Alba” en jardins renaixentistes i claustre d'estil [[mudéixar]]. | En l'arribada dels àraps, varen cultivar la vall durant quatre sigles deixant vestigis de la seua cultura: el palau renaixentiste de Sotofermoso en Abadia, cridat dels “Ducs d'Alba” en jardins renaixentistes i claustre d'estil [[mudéixar]]. | ||
− | == Municipis i pedanies == | + | == Municipis i pedanies == |
+ | {| class="wikitable sortable" | ||
|- | |- | ||
− | + | ! Municipi | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
|- | |- | ||
− | | [[Abadía | + | | [[Abadía] |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
|- | |- | ||
− | | [[ | + | | [[Aldeanueva del Camino]] |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
|- | |- | ||
− | | [[ | + | | [[Cabezabellosa]] |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
|- | |- | ||
− | | [[ | + | | [[Casas del Monte]] |
− | | [[ | + | |- |
− | | [[ | + | | [[Gargantilla]] |
− | | [[ | + | |- |
− | | [[ | + | | [[Hervás]] |
+ | |- | ||
+ | | [[Jarilla]] | ||
+ | |- | ||
+ | | [[La Garganta]] | ||
+ | |- | ||
+ | | [[La Granja]] | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Segura de Toro]] | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Villar de Plasencia]] | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Zarza de Granadilla]] | ||
|- | |- | ||
|} | |} |
Revisió de 12:45 1 nov 2021
La comarca del Valle del Ambroz està situada al nort de la província de Càceres.
Geografia
Llimita en les comarques de les Hurdes i Terres de Granadilla a l'oest, la Vall del Jerte a l'est, Plasencia al sur, aixina com en la província de Salamanca al nort (Serra de Béjar).
En montanyes que superen els 2.000 metros i tenen nom propi com el Pinajarro, el Valdeamor o El Camocho, i zones de vega i dehesa a casi 450 metros d'altitut. En abundància d'aigua, goles i rius, la Gola Ampla, el riu Santihervás o el riu Ambroz, que dona nom a la vall.
La seua privilegiada situació proporciona hiverns suaus i estius frescs.
La vall la creua el Riu Ambroz i la calçada romana coneguda com la Via de l'Argent de nort a sur, aixina com la N-630 (Gijón-Sevilla) i l'A-66.
Història
La seua història ve marcada també per les seues montanyes, entre les quals s'obria el pas cap al nort, i això va facilitar l'existència de moltes vies de comunicació, primer la Via romana de l'Argent, despuix les "canyades i cordeles", com les Canyades Reals Soriana Occidental i la Vizana, més tart la via del tren, i hui la carretera nacional N-630 (Gijón-Sevilla) i l'Autovia A-66.
Celtibers i vetons varen ser els primers pobladors dels que es té constància, posteriorment, la dominació romana va ser molt important per a la consolidació de la comarca, donada la cantitat i calitat dels vestigis que es troben, des d'epígrafs a vestigis arquitectònics.
Varen construir la Calçada de l'Argent, que travessa de nort a sur la Vall del Ambroz. Les termes romanes de Baños de Montemayor, el Pont d'Abadia, i la Vila Romana de la Granjuela, situada en Casas del Monte. En el cerro de Piedraslabradas es conserven els vestigis d'un chicotet temple romà que mira a la vall per a on discorre la calçada romana.
En l'arribada dels àraps, varen cultivar la vall durant quatre sigles deixant vestigis de la seua cultura: el palau renaixentiste de Sotofermoso en Abadia, cridat dels “Ducs d'Alba” en jardins renaixentistes i claustre d'estil mudéixar.
Municipis i pedanies
Municipi |
---|
[[Abadía] |
Aldeanueva del Camino |
Cabezabellosa |
Casas del Monte |
Gargantilla |
Hervás |
Jarilla |
La Garganta |
La Granja |
Segura de Toro |
Villar de Plasencia |
Zarza de Granadilla |