78 834
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 29:
Llínea 29: − + − + Llínea 37:
Llínea 37: − +
sense resum d'edició
}}
}}
El '''lleonés''' (en lleonés majoritariament denominat ''llingua llïonesa'') és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de [[Lleó]], [[Samora]] i [[Salamanca]] i del nord-est Distrit de Braganza en [[Portugal]].
El '''lleonés''' (en lleonés majoritariament denominat ''llingua llïonesa'') és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de [[Lleó]], [[Samora]] i [[Salamanca]] i del nort-est Distrit de Bragança, en [[Portugal]].
El terme lleonés ha vingut també utilisant-se històricament com a el referit al domini llingüistic lleonés, que s'exten des de Cantàbria hasda [[Extremadura]] i que també es coneix com a domini llingüístic asturlleonés.
El terme lleonés ha vingut també utilisant-se històricament com el referit al domini llingüistic lleonés, que s'exten des de Cantàbria fins a [[Extremadura]] i que també es coneix com a domini llingüístic asturlleonés.
== Sociollingüistica ==
== Sociollingüistica ==
No existix consens definit sobre si dins del domini llingüístic lleonés o asturlleonés, els dominats lleonés, [[asturià]] o [[mirandés]] poden considerar-se estrictament com a llengües diferents dins del concepte de ''Ausbausprache'', si el ''abstandschprache'' que les separa exigix que se genere un sistema de ''Abstandsprache'', o be si se pot equiparar domini llingüistic en idioma en forma de [[Dachsprache]].
No existix consens definit sobre si dins del domini llingüístic lleonés o asturlleonés, els dominats lleonés, [[asturià]] o [[mirandés]] poden considerar-se estrictament com a llengües diferents dins del concepte de ''Ausbausprache'', si el ''abstandschprache'' que les separa exigix que se genere un sistema de ''Abstandsprache'', o be si se pot equiparar domini llingüistic en idioma en forma de [[Dachsprache]].
El cas del lleonés, per tant, podria enmarcar-se dins de lo que es coneix filològicament com a continuum dialectal dins de un domini llingüístic lleonés o asturlleonés (dins d'este grup, l'evolucio de els traços isoglòtics especialment en el vocalisme i evolucio de grups cults s'observa una evolucio desde el mirandés, mes proxim al portugues cara al nort el lleonés, qeu conserva trasos compartits en el portugues i en el castellà, pac al asturià a on la evolucio presenta majors semblances en el castellà) i del qeu trobem eixempes de les llengue sgermàniquies nordiques.
El cas del lleonés, per tant, podria enmarcar-se dins de lo que es coneix filològicament com a continuum dialectal dins de un domini llingüístic lleonés o asturlleonés (dins d'este grup, l'evolucio dels traços isoglòtics especialment en el vocalisme i evolucio de grups cults s'observa una evolucio des del mirandés, mes proxim al portugues cara al nort, el lleonés, que conserva trasos compartits en el portugues i en el castellà, cap a l'asturià, a on la evolucio presenta majors semblances en el castellà) i del que trobem eixemples de les llengües germàniques nordiques.
=== Percepció dels parlants ===
=== Percepció dels parlants ===