Diferència entre les revisions de "Coca-Cola"
Llínea 4: | Llínea 4: | ||
==Història== | ==Història== | ||
=== Un invent valencià === | === Un invent valencià === | ||
− | [[Image:Cocacol.jpg|thumb|250px|Orige de la Coca- | + | [[Image:Cocacol.jpg|thumb|250px|Orige de la Coca-Cola]] |
Hui la Coca-Cola és el refresc més famós del món. Lo que molts pocs saben és que va tindre el seu orige en el poble valencià d'[[Ayelo de Malferit]], a on Batiste Aparici, Ricart Sanz i Enric Ortiz varen fundar una fàbrica de licors, en l' any [[1880]], en la que varen crear, a part d'atres licors, un aixarop nomenat ''Nuez de Kola-Coca'', un licor dolç la fòrmula del qual va donar orige a la Coca-cola. La fàbrica originalment es deya ''Aparici Sanz i Ortiz'', encara que en els anys va canviar de nom diverses voltes. | Hui la Coca-Cola és el refresc més famós del món. Lo que molts pocs saben és que va tindre el seu orige en el poble valencià d'[[Ayelo de Malferit]], a on Batiste Aparici, Ricart Sanz i Enric Ortiz varen fundar una fàbrica de licors, en l' any [[1880]], en la que varen crear, a part d'atres licors, un aixarop nomenat ''Nuez de Kola-Coca'', un licor dolç la fòrmula del qual va donar orige a la Coca-cola. La fàbrica originalment es deya ''Aparici Sanz i Ortiz'', encara que en els anys va canviar de nom diverses voltes. | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
La ''Kola-Coca'', que estava feta a base de l'anou de kola africana (rica en cafeïna) i fulls de coca de Perú, tenia un sabor molt semblant al que té la ''Coca-cola'' i el mateix color. Aparici era l'encarregat de les vendes i de promocionar el producte per tot lo món. Este singular refresc pronte va començar a ser conegut a nivell internacional i a acumular numerosos premis a l'innovació com els que va consegur en [[Milà]], [[Chicago]], [[Londres]] o [[París]], entre uns atres. | La ''Kola-Coca'', que estava feta a base de l'anou de kola africana (rica en cafeïna) i fulls de coca de Perú, tenia un sabor molt semblant al que té la ''Coca-cola'' i el mateix color. Aparici era l'encarregat de les vendes i de promocionar el producte per tot lo món. Este singular refresc pronte va començar a ser conegut a nivell internacional i a acumular numerosos premis a l'innovació com els que va consegur en [[Milà]], [[Chicago]], [[Londres]] o [[París]], entre uns atres. | ||
− | L'història va canviar en l' any [[1885]]. Aquell any, Aparici es va desplaçar a un certamen de begudes en Filadèlfia, a on va obsequiar en algunes mostres de la seua ''Nuez de Kola-Coca'' | + | L'història va canviar en l' any [[1885]]. Aquell any, Aparici es va desplaçar a un certamen de begudes en [[Filadèlfia]], a on va obsequiar en algunes mostres de la seua ''Nuez de Kola-Coca'' ad alguns representants de vendes americans. Casualment, a l'any següent, el farmacèutic nortamericà John Pemberton va desenrollar una medicina en una mescla de fulls de coca i llavors de cola, a la que va nomenar primer ''Wine Coca'', per a convertir-se més tart en la que hui és la famosíssima ''Coca-Cola''. |
− | Cal explicar que en aquells dies resultava molt senzill plagiar una beguda perque lo normal era registrar les patents solament en acabant de que el producte tinguera èxit. I precisament este va ser el fatal error que va cometre l'empresa valenciana d'Ayelo de Malferit. Finalment, la ''Nuez de Kola-Coca'' va ser patentada en Espanya en l'any [[1903]], pero per a llavors ya era molt tart: la ''Coca- | + | Cal explicar que en aquells dies resultava molt senzill plagiar una beguda perque lo normal era registrar les patents solament en acabant de que el producte tinguera èxit. I precisament este va ser el fatal error que va cometre l'empresa valenciana d'Ayelo de Malferit. Finalment, la ''Nuez de Kola-Coca'' va ser patentada en [[Espanya]] en l'any [[1903]], pero per a llavors ya era molt tart: la ''Coca-Cola'' ya havia iniciat el seu imparable camí cap a la glòria en els [[Estats Units d'Amèrica]]. |
− | En l'any [[1953]] l'imperi de ''Coca- | + | En l'any [[1953]] l'imperi de ''Coca-Cola'' buscava assentar-se en Espanya, i es va vore obligat a comprar els drets de l'[[aixarop]] de Ayelo de Malferit, davant els problemes llegals que podria ocasionar la tremenda similitut de les dos begudes. Varen pagar a Joaquim Joan Sanchís, el propietari en aquells dies, unes 30.000 pessetes, encara que no figuren registres de l'acort. Fon un mal negoci puix si hagueren pactat un diminut percentage dels beneficis de la ''Coca-Cola'' hui serien rics. |
− | L'empresa valenciana a soles va mantindre el dret a seguir fabricant la versió alcohòlica de la ''Kola-Coca'', un licor dolç que es pot mesclar en llet o aigua. Actualment, l'empresa d'Ayelo de Malferit pertany a Joan Micó i conta en solament quatre treballadors. ''Coca- | + | L'empresa valenciana a soles va mantindre el dret a seguir fabricant la versió alcohòlica de la ''Kola-Coca'', un licor dolç que es pot mesclar en llet o aigua. Actualment, l'empresa d'Ayelo de Malferit pertany a Joan Micó i conta en solament quatre treballadors. ''Coca-Cola'' en canvi és una indústria súpermillonaria que triumfa en tot lo món. L'èxit i la fama han segut per als americans, pero per a l'història quedarà que la ''Coca-Cola'' és un invent valencià. |
=== L'història americana === | === L'història americana === |
Revisió de 17:41 29 set 2021
La Coca-Cola (popularment coneguda en anglés com a Coke) és una popular beguda de cola (això és, una beguda carbonatada dolça); produïda per The Coca-Cola Company. Se ven en botigues, restaurants i màquines suministradores en més de 200 països.
Història
Un invent valencià
Hui la Coca-Cola és el refresc més famós del món. Lo que molts pocs saben és que va tindre el seu orige en el poble valencià d'Ayelo de Malferit, a on Batiste Aparici, Ricart Sanz i Enric Ortiz varen fundar una fàbrica de licors, en l' any 1880, en la que varen crear, a part d'atres licors, un aixarop nomenat Nuez de Kola-Coca, un licor dolç la fòrmula del qual va donar orige a la Coca-cola. La fàbrica originalment es deya Aparici Sanz i Ortiz, encara que en els anys va canviar de nom diverses voltes.
La Kola-Coca, que estava feta a base de l'anou de kola africana (rica en cafeïna) i fulls de coca de Perú, tenia un sabor molt semblant al que té la Coca-cola i el mateix color. Aparici era l'encarregat de les vendes i de promocionar el producte per tot lo món. Este singular refresc pronte va començar a ser conegut a nivell internacional i a acumular numerosos premis a l'innovació com els que va consegur en Milà, Chicago, Londres o París, entre uns atres.
L'història va canviar en l' any 1885. Aquell any, Aparici es va desplaçar a un certamen de begudes en Filadèlfia, a on va obsequiar en algunes mostres de la seua Nuez de Kola-Coca ad alguns representants de vendes americans. Casualment, a l'any següent, el farmacèutic nortamericà John Pemberton va desenrollar una medicina en una mescla de fulls de coca i llavors de cola, a la que va nomenar primer Wine Coca, per a convertir-se més tart en la que hui és la famosíssima Coca-Cola.
Cal explicar que en aquells dies resultava molt senzill plagiar una beguda perque lo normal era registrar les patents solament en acabant de que el producte tinguera èxit. I precisament este va ser el fatal error que va cometre l'empresa valenciana d'Ayelo de Malferit. Finalment, la Nuez de Kola-Coca va ser patentada en Espanya en l'any 1903, pero per a llavors ya era molt tart: la Coca-Cola ya havia iniciat el seu imparable camí cap a la glòria en els Estats Units d'Amèrica.
En l'any 1953 l'imperi de Coca-Cola buscava assentar-se en Espanya, i es va vore obligat a comprar els drets de l'aixarop de Ayelo de Malferit, davant els problemes llegals que podria ocasionar la tremenda similitut de les dos begudes. Varen pagar a Joaquim Joan Sanchís, el propietari en aquells dies, unes 30.000 pessetes, encara que no figuren registres de l'acort. Fon un mal negoci puix si hagueren pactat un diminut percentage dels beneficis de la Coca-Cola hui serien rics.
L'empresa valenciana a soles va mantindre el dret a seguir fabricant la versió alcohòlica de la Kola-Coca, un licor dolç que es pot mesclar en llet o aigua. Actualment, l'empresa d'Ayelo de Malferit pertany a Joan Micó i conta en solament quatre treballadors. Coca-Cola en canvi és una indústria súpermillonaria que triumfa en tot lo món. L'èxit i la fama han segut per als americans, pero per a l'història quedarà que la Coca-Cola és un invent valencià.
L'història americana
El 8 de maig de l'any 1886 començava l'història de Coca-cola en Atlanta. El farmacèutic John Smith Pemberton volia crear un aixarop contra els problemes de digestió que ademés aportara energia, i va acabar donant en la fòrmula secreta més famosa del món. La farmàcia Jacobs va ser la primera en comercializar la beguda en els Estats Units a un preu de 5 cèntims el got, venent uns nou cada dia. Era solament l'inici d'una història de més de 120 anys.
Pemberton no va tardar en donar-se conte de que la beguda que havia creat podia ser un èxit. El seu contable, Frank Robinson, va ser qui va idear la marca i va dissenyar el logotip. Havia naixcut Coca-cola. En l'any 1891 es va fundar The Coca-cola Company, formada pel també farmacèutic Asa G. Candler, son germà John S. Candler i Frank Robinson. Dos anys despuix varen registrar la marca en l'Oficina del Registre de la Propietat Industrial dels EE.UU.