Canvis

Situat entre [[l'Albufera]] i les últimes elevacions de la [[Serra Perenchisa]].  

Situat entre [[l'Albufera]] i les últimes elevacions de la [[Serra Perenchisa]].  

El terreny en que s'ubica es la planura d'aluvió que conforma tota la '''comarca de l'Horta'''. Formada pels sediments acumulats a lo llarc de millons d'anys pels numerosos barrancs d'escorrentia de la zona. Rega del [[Xúquer]] per mig de la Sequia Real i del [[Túria]] per la [[Sequia de Favara]], que te el seu fi en el terme; les seues aigües son repartides a tot el terme per la Sequia d'Albal. Prop se troba el [[Parc Natural de l'Albufera]]

El terreny en que s'ubica és la planura d'aluvió que conforma tota la '''comarca de l'Horta'''. Formada pels sediments acumulats a lo llarc de millons d'anys pels numerosos barrancs d'escorrentia de la zona. Rega del [[Xúquer]] per mig de la Sequia Real i del [[Túria]] per la [[Sequia de Favara]], que té el seu fi en el terme; les seues aigües son repartides a tot el terme per la Sequia d'Albal. Prop se troba el [[Parc Natural de l'Albufera]]

El [[clima mediterràneu]] ab temperatures suaus en hivern i en estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc en la primavera y en la primavera d'hivern . Freqüentment, en la primavera d'hivern tenen lloc pluges torrencials generades pel fenomen de la [[gota freda]]. Ocasionalment se produïxen desbordaments dels barrancs citats.

El [[clima mediterràneu]] en temperatures suaus en hivern i en estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc en la primavera i en la primavera d'hivern. Freqüentment, en la primavera d'hivern tenen lloc pluges torrencials generades pel fenomen de la [[gota freda]]. Ocasionalment se produïxen desbordaments dels barrancs citats.

S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]] prenent la [[V-31]] i posteriorment la [[CV-33]].

S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]] prenent la [[V-31]] i posteriorment la [[CV-33]].

== Història ==

== Història ==

L'orige del municipi se remonta a l'época musulmana quant va ser fundada una alqueria [[àrap]] o casa de camp de l'época, que rebé el nom de '''Alboayal''' i que, en [[1238]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] dona a Gil de Atrosillo, qui sis anys més tart, la vengué al Cabildo Catedralici de Valéncia, que conservà definitivament el senyoriu.

L'orige del municipi se remonta a l'época musulmana quant va ser fundada una alqueria [[àrap]] o casa de camp de l'época, que rebé el nom d''''Alboayal''' i que, en [[1238]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] dona a Gil de Atrosillo, qui sis anys més tart, la vengué al Cabildo Catedralici de Valéncia, que conservà definitivament el senyoriu.

== Administració ==

== Administració ==

   | Alcalde_1 = Agustín Zacarés Vila

   | Alcalde_1 = Agustín Zacarés Vila

   | Partit_1 = [[AIUPA]] (Agrupació Independent per a la Unió i el Progrés d'Albal)

   | Partit_1 = [[AIUPA]] (Agrupació Independent per a la Unió i el Progrés d'Albal)

   | Alcalde_2 =  

   | Alcalde_2 = n/d

   | Partit_2 =  

   | Partit_2 = n/d

   | Alcalde_3 = Agustín Zacarés Vila

   | Alcalde_3 = Agustín Zacarés Vila

   | Partit_3 = [[Unió Valenciana|UV]]

   | Partit_3 = [[UV]]

   | Alcalde_4 = Agustín Zacarés Vila

   | Alcalde_4 = Agustín Zacarés Vila

   | Partit_4 = UV

   | Partit_4 = [[UV]]

   | Alcalde_5 = Agustín Zacarés Vila

   | Alcalde_5 = Agustín Zacarés Vila

   | Partit_5 = [[UV]] - Independents - Contristes

   | Partit_5 = [[UV]] - Independents - Contristes

== Demografia ==

== Demografia ==

La seua població es de 14.061 habitants en [[2005]], encara que ab tendència a l'alça degut a la gran cantitat de terreny en que s'esta edificant. La major part dels recent aplegats son de la mateixa província. També s'esta experimentant una creixent immigració d'orige estranger: [[magreb]]í, [[Llatinoamèrica|llatinoamericà]], [[Àsia|oriental]] i d'[[Europa]] del est.

La seua població és de 14.061 habitants en [[2005]], encara que en tendència a l'alça degut a la gran cantitat de terreny en que s'esta edificant. La major part dels recent aplegats son de la mateixa província. També s'esta experimentant una creixent immigració d'orige estranger: [[magreb]]í, [[Llatinoamèrica|llatinoamericà]], [[Àsia|oriental]] i d'[[Europa]] de l'est.

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

En l'actualitat el principal sector econòmic és, des de fa prou anys, una potent industria del moble, forjats,plàstics,automoció,agroalimentaria... i per supost la construcció.

En l'actualitat el principal sector econòmic és, des de fa prou anys, una potent industria del moble, forjats,plàstics,automoció,agroalimentaria... i per supost la construcció.

A esta actvitat corresponen els tres polígons industrials que te, a saber; el més dotat i major junt a la [[pista de Silla]] i llimitant ab els polígons de [[Catarroja]] i [[Beniparrell]]; el del camí de santa Anna on estagué l'Hort de Calafré (joya arquitectònica decimonónica hui desapareguda); i per últim destaca el de la Cooperativa mesclant-se ya ab la zona residencial.

A esta actvitat corresponen els tres polígons industrials que té, a saber; el més dotat i major junt a la [[pista de Silla]] i llimitant en els polígons de [[Catarroja]] i [[Beniparrell]]; el del camí de santa Anna on estagué l'Hort de Calafré (joya arquitectònica decimonónica hui desapareguda); i per últim destaca el de la Cooperativa mesclant-se ya en la zona residencial.

El sector terciari d'Albal també és destacable ab un gran número d'empreses dedicades a la restauració encara que no a la hostlería. El terciari de servicis destaca per la proliferació de entitats bancàries per les principals avingudes de, la ya, ciutat. Mercat municipal, supermercats, tendes, farmàcies, etc.

El sector terciari d'Albal també és destacable en un gran número d'empreses dedicades a la restauració encara que no a l'hostlería. El terciari de servicis destaca per la proliferació de entitats bancàries per les principals avingudes de, la ya, ciutat. Mercat municipal, supermercats, tendes, farmàcies, etc.

Ab tot, la població d'Albal no te una dedicació primària sino que pel contrari els treballs estan més en relació ab els sectors terciari i terciari industrial, havent funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la construcció, de la agroalimentació... etc.

En tot, la població d'Albal no té una dedicació primària sino que pel contrari els treballs estan més en relació en els sectors terciari i terciari industrial, havent funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la construcció, de la agroalimentació... etc.

== Monuments ==

== Monuments ==

*'''Ermita de Santa Ana'''. Edificada sobre un chicotet montícul, on la tradició senyala que va ser trobada la seua image; es patrona d'Albal. L'edifici és ample ab arcades ogivals, ab atri i cor alt, havent sigut restaurada en 1943 i en 2005. També es venerat allí Sant Blai, patró del poble. El parage esta cobert de pins, ab una ampla plaça i font, següent lloc de romeria durant las festes patronals, el 3 de febrer i el 26 de juliol, instalant-se llocs per a la venda del típic "''porrat''".

*'''Ermita de Santa Ana'''. Edificada sobre un chicotet montícul, on la tradició senyala que va ser trobada la seua image; és patrona d'Albal. L'edifici és ample en arcades ogivals, en atri i cor alt, havent sigut restaurada en 1943 i en 2005. També es venerat allí Sant Blai, patró del poble. El parage esta cobert de pins, en una ampla plaça i font, següent lloc de romeria durant las festes patronals, el 3 de febrer i el 26 de juliol, instalant-se llocs per a la venda del típic "''porrat''".

*'''Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels'''. Construïda en [[1697]].

*'''Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels'''. Construïda en [[1697]].

*'''Torre àrap'''.

*'''Torre àrap'''.

*'''[[Sant Blai]]'''. Se celebra el 3 de febrer.

*'''[[Sant Blai]]'''. Se celebra el 3 de febrer.

*'''Les [[Falles]]'''. En març.

*'''Les [[Falles]]'''. En març.

*'''Santa Ana'''. Te lloc el 26 de juliol.  

*'''Santa Ana'''. Té lloc el 26 de juliol.  

Son típics en festes els focs artificials, les misses, processons, concerts de música (tant de bandes com de pop-rock), cavalcates i verbenes.

Son típics en festes els focs artificials, les misses, processons, concerts de música (tant de bandes com de pop-rock), cavalcates i verbenes.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://www.hortanoticias.com/seccion.asp?ref=27 Noticies, events i actes d'Albal en Hortanoticias.com, diari digital de l´Horta]

*[http://www.hortanoticias.com/seccion.asp?ref=27 Noticies, events i actes d'Albal en Hortanoticias.com, diari digital de l´Horta]

*[http://www.ive.es Institut Valencià de Estadística]

*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]

*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació ab el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

*[http://www.comerciolocal.net Guia de comerços d'Albal]

*[http://www.comerciolocal.net Guia de comerços d'Albal]

*[http://usuarios.lycos.es/vicolm/hsud4.htm Torre Àrap d'Albal]

*[http://usuarios.lycos.es/vicolm/hsud4.htm Torre Àrap d'Albal]

== Referències ==

== Referències ==

* {{Traduït de|es|Albal}}

{{Traduït de|es|Albal}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]