524
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 7:
Llínea 7: − + Llínea 18:
Llínea 18: − + Llínea 25:
Llínea 25: − Iglesia, Capella i Campanar de la parroquia de l'Assumcio de Santa Maria s. XIV a XVII. + Llínea 34:
Llínea 34: − + − + − + − + − + − + − L’ocupacio humana del seu territori està documentada des d’època prehistòrica. La cova l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts.+ − Yaciments de finals del neolitic, com ara l’arenal de la Costa, de l’edat del Bronze, el cabeço de Navarro; Restes ibèriques,tardies, segles III-I a.C., en les zones pròximes a l’actual nucli urbà, com per exemple les del teular de Mollà, on ara es troba el poliesportiu municipal.+ − + − + − + − + − +
CORREGIT A LES NORMES DEL PUIG
|país = [[Espanya]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|província = [[Valéncia, província|Província de Valéncia]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Ontinyent]]
|partit_judicial = [[Ontinyent]]
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|còdic_postal = 46870
|còdic_postal = 46870
|festes = 3er dilluns d'Agost (embaixades moros y cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepcio en Decembre
|festes = 3er dilluns d'Agost (embaixades moros y cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre
|alcalde = Lina Insa Rico
|alcalde = Lina Insa Rico
|uep = [ http://www.ontinyent.es Uep Oficial de l'ajuntament]
|uep = [ http://www.ontinyent.es Uep Oficial de l'ajuntament]
== Monuments==
== Monuments==
Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria s. XIV a XVII.
La Vila conjunt històric-artístic nacional.
La Vila conjunt històric-artístic nacional.
Palaus i Cases Senyorials.
Palaus i Cases Senyorials.
Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55).
Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55).
== Festes==
== Festes==
La tercera setmana d'agost Festes de Moros i Cristians al Santíssim Crist de l'Agonia.
La tercera semana d'agost Festes de Moros i Cristians al Santíssim Crist de l'Agonia.
El tercer cap de setmana de novembre la Fira d'Ontinyent.
El tercer cap de semana de novembre la Fira d'Ontinyent.
Per desembre, la Puríssima, el Bou en Corda i l'Embolat, el Cant dels Angelets, la Processó religiosa i civica.
Per decembre, la Puríssima, el Bou en Corda i l'Embolat, el Cant dels Angelets, la Processó religiosa i cívica.
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.
== Fills ilustres ==
== Fills ilustres ==
[http://www.uiquipedia.org/Luis_Fullana_Mira P. Fullana ]: Fr.Lluis Fullana i Mira O.F.M. tot y que no va naixer en la ciutat, va arribar de al ma dels franciscans,(O.F.M.) per formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, aon va desarrollar gran part del seu treball. Te un carrer dedicat en la ciutat.
[http://www.uiquipedia.org/Lluís_Fullana i Mira]: Fr. Lluís Fullana i Mira O.F.M. encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.
== Historia==
== Història==
La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centromeridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu Clariano.
La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu Clariano.
L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts.
Recialles de finals del neolític, com són l’arenal de la Costa, de l’edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l’actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, on ara es troba el polideportiu municipal.
De l’epoca romana es coneix l’existencia de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com ara la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l’epoca d’August o les primeres dècades del segle I d.C., alguns dels quals nomes perduraren fins a mitjans o finals del segle II d.C., mentre que d’altres prosseguiren, segurament, fins al segle V d.C., com seria el cas, per exemple de Presencia y Sant Vicent.
De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals només perduraren fins a mijans o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al sigle V d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.
Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en el que despres sera el nucli urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament preislamic, es segurament el que ha subsistit d’un nom d’origen llati. És per aixo que destaca el descobriment (i excavacio parcial) del que seria un ampli yaciment romà al Llombo –zona immediata al sud de l’actual poliesportiu–, d’amplia perduració cronològica. Tambe s’han pogut documentar arqueològicament restes d’un extens cementeri tardo-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sud del nucli urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un nucli de sitges dels segles VI-VII a l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.
Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que després serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli yaciment romà al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.
Dels primers segles de l’epoca andalusina –d’al-Andalus, no tenim molta informacio, ja que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important nucli de poblament al Castellar, a uns 3 km al sud, llindant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del segle XI, finals del califat omeya.
Dels primers segles de l'época andalusina –d’al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.
Escampades pel terme trobem una sèrie d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànies a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquesta, són citades per la documentació, com ara Iel·las –Morera– o Benarrai. D'esta epoca son tambe els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipus les finestres del Pou Clar o covetes dels Moros dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o magatzems de seguretat d’algunes comunitats camperoles andalusines, probablement d’ascendència berber.
Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Iel·las –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del Pou Clar o covetes dels Moros dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.
En tot, el nucli urba antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del segle XI, en què és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el segle XII, al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia a València. Les nombroses troballes mobiliars –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou bé estos segles finals del domini islàmic.
En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des de lo sigle XI, en que és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el sigle XII, al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia a Valéncia. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.
[[Categoria:Pobles]]
[[Categoria:Pobles]]