124 534
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Basílica de Sant Vitale, en Ravenna '''Ravenna''' és una ciutat d' Italia, situada en la regió d'Emília-Rom…»
[[File:San Vitale Ravenna.jpg|thumb|250px|Basílica de Sant Vitale, en Ravenna]]
'''Ravenna''' és una ciutat d' [[Italia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Ravenna.
Segons el cens de l'any 2018, conta en unba població de 159.115 habitants.
En l'any [[1996]], els seus monuments paleocristians foren declarats [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]].
Està situada al mig d'una fèrtil plana i conserva molts restes migevals, especialment iglésies, basíliques i mausoleus.
== Història ==
Fon una de les principals ciutats de la Gàlia Cispadana, situada en la costa a la vora d'una extensa zona de marismes i llacunes.
En l'any [[89 a. C.]] apareix en possessió de [[Antiga Roma|Roma]] com a ciutat federada.
Els edificis de la ciutat es varen construir com els de [[Venècia]], en l'aigua en pilons i estava creuada en totes direccions per canals creuats per ponts o barques. Les llacunes es comunicaven en la mar. Els canals eren netejats cada dia per la pujada de la marea lo que feia possible habitar la ciutat i que no fora afectada per la [[malària]].
Fon també lloc de desterrament de personalitats: els primers, els caps germànics Armini i Marabod, i posteriorment atres.
El bisbat i més tart Arquebisbat de Ravenna es va fundar segons la tradició en la mitat del [[sigle I]] però probablement a finals del [[sigle II]] o començaments del [[sigle III]].
L'emperador Flavi Honori va fer de la ciutat la seua residència en l'any [[404]] perquè estava millor protegida. I posteriorment va ser residència permanent dels emperadors.
En l'any [[752]] va caure en mans dels longobards i incorporada al Regne de Llombardia efímerament, ya que en l'any [[756]] la varen tindre que entregar al [[Papa]] Esteve II per imposició dels francs de Pipí el Breu.
La guerra de l'any [[1218]] va donar pas a l'establiment de la senyoria dels Traversari fins a l'any [[1240]]. Despuix d'un govern de vicaris imperials va tornar al Papa ([[1248]]) i de fet als Traversari, fins que en [[1275]] es va establir la senyoria dels Polentani (da Polenta), que va durar fins a l'any [[1440]], quan la ciutat fon anexionada a la República de Venècia.
En 'anyl [[1512]], fon saquejada pels francesos. Breument ocupada pels venecians aliats del Papa, la varen reintegrar en l'any [[1529]] i va pertanyere als Estats Pontificis fins a l'any [[1796]].
En l'any [[1796]] fon ocupada pels francesos i en [[1797]] inclosa en la República Cisalpina, convertida en República Italiana en l'any [[1802]], i en Regne napoleònic d'Itàlia en [[1805]]. El Papa la va recuperar en l'any [[1814]] i el Congrés de Viena li va confirmar la possessió. En l'any [[1859]] fou ocupada pels piemontesos i en l'any [[1861]] inclosa formalment al Regne de Sardenya que posteriorment va ser el Regne d'Itàlia ([[1861]]-[[1946]]) i, despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], la República Italiana.
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
[[Categoria:Itàlia]]
'''Ravenna''' és una ciutat d' [[Italia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Ravenna.
Segons el cens de l'any 2018, conta en unba població de 159.115 habitants.
En l'any [[1996]], els seus monuments paleocristians foren declarats [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]].
Està situada al mig d'una fèrtil plana i conserva molts restes migevals, especialment iglésies, basíliques i mausoleus.
== Història ==
Fon una de les principals ciutats de la Gàlia Cispadana, situada en la costa a la vora d'una extensa zona de marismes i llacunes.
En l'any [[89 a. C.]] apareix en possessió de [[Antiga Roma|Roma]] com a ciutat federada.
Els edificis de la ciutat es varen construir com els de [[Venècia]], en l'aigua en pilons i estava creuada en totes direccions per canals creuats per ponts o barques. Les llacunes es comunicaven en la mar. Els canals eren netejats cada dia per la pujada de la marea lo que feia possible habitar la ciutat i que no fora afectada per la [[malària]].
Fon també lloc de desterrament de personalitats: els primers, els caps germànics Armini i Marabod, i posteriorment atres.
El bisbat i més tart Arquebisbat de Ravenna es va fundar segons la tradició en la mitat del [[sigle I]] però probablement a finals del [[sigle II]] o començaments del [[sigle III]].
L'emperador Flavi Honori va fer de la ciutat la seua residència en l'any [[404]] perquè estava millor protegida. I posteriorment va ser residència permanent dels emperadors.
En l'any [[752]] va caure en mans dels longobards i incorporada al Regne de Llombardia efímerament, ya que en l'any [[756]] la varen tindre que entregar al [[Papa]] Esteve II per imposició dels francs de Pipí el Breu.
La guerra de l'any [[1218]] va donar pas a l'establiment de la senyoria dels Traversari fins a l'any [[1240]]. Despuix d'un govern de vicaris imperials va tornar al Papa ([[1248]]) i de fet als Traversari, fins que en [[1275]] es va establir la senyoria dels Polentani (da Polenta), que va durar fins a l'any [[1440]], quan la ciutat fon anexionada a la República de Venècia.
En 'anyl [[1512]], fon saquejada pels francesos. Breument ocupada pels venecians aliats del Papa, la varen reintegrar en l'any [[1529]] i va pertanyere als Estats Pontificis fins a l'any [[1796]].
En l'any [[1796]] fon ocupada pels francesos i en [[1797]] inclosa en la República Cisalpina, convertida en República Italiana en l'any [[1802]], i en Regne napoleònic d'Itàlia en [[1805]]. El Papa la va recuperar en l'any [[1814]] i el Congrés de Viena li va confirmar la possessió. En l'any [[1859]] fou ocupada pels piemontesos i en l'any [[1861]] inclosa formalment al Regne de Sardenya que posteriorment va ser el Regne d'Itàlia ([[1861]]-[[1946]]) i, despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], la República Italiana.
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
[[Categoria:Itàlia]]